Publicat al periòdic "Ciudad de Alcoy" el diumenge 22 de juliol de 2012
|
Imatge d' "hola.com" on apareix Elsa
Fornero plorant en anunciar l'ajust
econòmic. |
A
finals de l'any passat la ministra italiana de treball, la senyora
Elsa Fornero, anunciava davant els mitjans de comunicació de tota
Europa un greu ajust econòmic i laboral animat pel nucli europeu. El
gran efecte negatiu que anava a tindre aquesta mesura davant les
vides dels italians va provocar que a aquesta se li escaparen unes
llàgrimes que al dia següent anaven a ser portada a la gran majoria
dels mitjans de comunicació de tot el món i que ficaven en dubte la
utilitat de les polítiques econòmiques de la Unió Europa. Malgrat
aquest gest, Elsa Fornero va ser greument criticada, d'una banda
acusada de fer teatre i d'altra acusada de feble en no enfrontar-se
directament amb el poder europeu i dimitir en lloc d'acatar les
polítiques ordenades més que des de Brussel·les i Estrasburg, des
del Bundestag.
|
Imatge de "elidealgallego.com" on apareixen els diputats
aplaudint Rajoy després d'anunciar les noves mesures. |
L'11 de juliol del 2012, el president del govern espanyol, Mariano
Rajoy, demanava un esforç a tota la ciutadania. De nou unes mesures
animades per Europa i agreujades per allò que no volen que anomenen
rescat, van provocar un retrocés en matèria social. L'apujada de
l'IVA al 21% i l'IVA reduït al 10% (sols el molt reduït es manté
al 4%), la supressió de la paga de Nadal dels funcionaris, la
reducció dels dies de lliure disposició als treballadors de
l'estat, la reducció del 30% dels regidors dels ajuntaments, la
reducció de jornal dels edils i alcaldes, la retallada o supressió
de les empreses públiques locals, la supressió de la deducció per
compra d'habitatge, les noves taxes ambientals, la supressió de les
bonificacions a la contractació de personal, la reducció de la
prestació per desocupació, la baixada de les cotitzacions i la
liberalització o privatització de l'espai aeri i ferroviari; totes
aquestes mesures eren rebudes entre aplaudiments al Congrés dels
diputats a Madrid. Gran contrast de llàgrimes italianes a la festa
espanyola.
Els
diputats de la resta de grups parlamentaris no s'ho podien creure, el
govern del Partit Popular va passar absolutament de consultes a la
ciutadania, de reunions amb sindicats i d'altres tramitacions i va
activar la seua política més repressiva socialment emparats per la
sagrada majoria absoluta que van aconseguir a les passades eleccions
estatals el 22 de novembre gràcies a les grans mentides i promeses
electorals incomplides i trepitjades. Com un GPS Rajoy intenta guiar
la seua “gran nación”, tal i com va dir al discurs en el debat
televisiu previ a les eleccions, cap al bon camí, però a mi em dona
la sensació que és un GPS d'aquests que veuen rotondes enmig d'una
autovia o que volen que gires a la dreta quan hi ha un barranc. No
obstant això, és el millor GPS del mercat, enginyeria alemanya
d'última generació.
|
Charles Chaplin al discurs final de la pel·lícula "El gran
dictador". |
Rememorem les paraules
que deia Charles Chaplin al discurs final de la pel·lícula “Elgran dictador”: “(...) Luchemos por un mundo nuevo digno y noble
que garantize a los hombres trabajo y dé a la juventud un futuro y a
la vejez seguridad. Con la promesa de esas cosas las fieras
alcanzaron el poder, pero mintieron, no han cumplido sus promesas, ni
nunca las cumplirán. Los dictadores són libres solo ellos pero
esclavizan al pueblo (...)”. Trobem alguna diferència amb Rajoy?
El “nostre” honorable president es passa la democràcia per on li
cap i es converteix en un dictador elegit democràticament, però
aquesta democràcia sols funciona cada 4 anys, la resta del temps té
ell el poder, no vol consultar al poble, part essencial de la
democràcia, com el seu propi nom indica (δημος = poble,
κράτος
= poder). A més, aquest govern ha arribat al poder mitjançant
mentides, en campanya electoral eren absolutament contraris a la
pujada de l'IVA i quan l'anterior govern ho va fer no s'ho podien
creure, el propi Partit Popular va fer la campanya “No + IVA” i
Rajoy es mostrava contrari a la pujada de l'impost argumentat que
anava a pujar el preu de “los chuches”, referint-se a les
llepolies dels xiquets.
|
Sàtira a "la Sexta" sobre la "niña de Rajoy". |
I
és que Rajoy, com l'església, té molt amor als xiquets. Eixes
criatures innocents que no entenen de política són paradògicament
i segons ell les víctimes d'una dolenta política. Recordem com en
un debat contra l'expresident Zapatero, Rajoy utilitzava el seu
ingeni (o més bé de l'ingeni de qui li preparara el discurs) i
defensava el futur per a una hipotètica xiqueta, la que en tots els
mitjans de comunicació va acabar anomenant-se la “niña de Rajoy”
i que després de la victòria socialista els mitjans més satírics
deien que la xiqueta era socialista i no del PP. Doncs Rajoy hauria
de saber que a eixa xiqueta li ha complicat greument el futur, no
sols li ha pujat el preu de “los chuches”, sinó que també ha
reduït els ingressos a la seua casa i ha pujat el preu de tots els
productes bàsics que afavorien la seua família, ha dificultat les
seues oportunitats de treball i de tindre uns estudis universitaris.
|
Imatge de "publico.es" on apareix Rajoy tornant el còdex. |
Mentrestant
el seu partit és líder en casos de corrupció. És impressionant
com a les Corts Valencianes hi ha més imputats del PP que diputats
de Compromís-Q o EUPV. Crida l'atenció també la reacció de Rajoy
davant els incendis del País Valencià. Però si he d'elegir el seu
gest preferit, és com va ser ell qui va tornar el còdex calixtí a
la catedral de Compostel·la. Em pregunte seriosament que pintava el
president allí, va robar ell el còdex o es que vol tornar-nos en
forma de llibre històric tot el que ens ha llevat en societat? Tal
vegada és simplement una forma de quedar bé, callar a la població
i que encara diguen que l'home és bona persona, es molesta per
aquestes coses, és a dir, guanyar adeptes, però amb les seues
polítiques en perd molts més dels que guanya, segur.
|
Imatge de "periodismohumano.com" de la "marea negra" a
Madrid. |
Per
tant, si aquest govern encara té fe en la democràcia hauria de
plantejar-se la seua continuïtat. Ens han mentit, han incomplit,
s'han corromput i encara ens demanen esforços. Esperaven que amb el
futbol tingueren una temporada de descans de les crítiques, però
no, massa prompte han arribat els miners del nord peninsular i tots
els seus seguidors a Madrid, massa ràpid la “marea negra” ha
tallat els carrers de la capital del regne i massa ràpid la “plebs”
ha tornat a la realitat. De nou recorden que el govern a retallat en
tot menys església i monarquia, de nou recorden les mentides i els
canvis de guió, de nou recorden el rescat i de nou pensen que al
govern li hauria de caure la cara de vergonya.
|
Imatge d'una oficina d'atur de Madrid. |
No
obstant això, hem de fer un esforç econòmic, no per la petició de
Rajoy sinó per que ens obliga a fer-ho, la supressió de la paga de
Nadal i les retallades en els sous dels funcionaris i la pujada de
l'IVA no deixa més futur que estalviar. Els capricis quedaran de
banda i per tant tots els serveis de neteja, jardineria i similars
que puguem tindre a casa s'eliminaran, dificultant encara més la
vida familiar dels qui realitzaven aquest treball. Haurem de
conformar-nos amb la compra de coses necessàries, rebaixant el
consum dels productes més selectes, reduint-los els guanys a
aquestes empreses i provocant més acomiadaments animats per la
magnífica reforma laboral. I aquests aturats ho tendran més difícil
per a mantindre les famílies i ells també renunciaran als seus
capricis i així farem una cadena que ens porta a frenar l'economia
més bàsica, la de les famílies, mentre que els grans bancs
corruptes van rebent diners. Crec que tota la crisi sols alimenta el
consum de caixes fortes per a guardar els diners que no ens refiem de
deixar als bancs.
|
Portada del "Financial Times" (11-6-12). |
La
pregunta és: si Rajoy sols és capaç de frenar l'economia, què
farem quan hagem de tornar tots els milions que ens han deixat des
d'Europa? De què serveix “fer un esforç” si els grans
mandataris van a seguir mentint-nos, especulant i robant-nos? És
curiós com Rajoy es justifica dient que són ordres europees, és a
dir de la Merkel. Aleshores em pregunte: Europa vol crear una sèrie
de països de segona classe a la zona mediterrània que es traguen
totes les retallades mentre el centre europeu i Alemanya especialment
puja en un 10% el seu pressupost en educació? Està clar que la
riquesa és relativa, relativa a la pobresa de la resta, si Alemanya
vol ser més rica ha d'haver altres més pobres, i eixos som
nosaltres, el sud del continent, el cul d'Europa. De debò Rajoy va a
continuar permetent crear uns països de segona, esclaus feudals de
la gran Alemanya o va a plantar cara ja?
Quan
Europa “rulava” bé i era una garantia de futur ens van dir que
tots els ciutadans érem iguals, teníem els mateixos drets i
llibertats i les sobiranies nacionals es mantenien, és a dir, cada
estat dirigia el seu govern. On ha quedat això? On ha quedat eixe
temps en què Alemanya no ens deia que havíem de retallar i pujar
l'IVA? Probablement eixos temps han marxat en companyia de tots els
especuladors que han fet dels països mediterranis uns països de
segona.
|
Una de les actuals crítiques a la UE. |
Tirem
de tòpics un poc? Popularment i trista són els catalans els que
tenen fama d'agarrats però ara qui està fent la política més en
favor de la pela (i és que la pela és la pela) és la dreta més
espanyolista i no oblidem que hereu directa del franquisme. Va ser
Fraga, exministre de Francisco Franco qui va crear l'Alianza Popular,
precedent del Partit Popular. Abans feien cas a Franco i ara a Merkel
però en qualsevol cas no són capaços de solucionar res per ells
sols, o això sembla, tant de bo m'equivoque.
Però
no m'agrada buscar el culpable en el precedent directe tal i com fan
els polítics, ja que la culpa, segons Rajoy, és de Zapatero, segons
Zapatero d'Aznar, i si anem així Felipe Gonzalez, transició,
Franco, II República, Primo de Rivera, finals de la Restauració
borbònica, inicis de la Restauració, I República, Amadeu de
Savoia... i al final la culpa seria dels ibers del poblat de la
Serreta.
|
Imatge d'un manifestant animant a seguir el camí d'Islàndia. |
Per
tant trenquem ja d'una vegada amb la mania de buscar culpables i
busquem solucions, evitem que es repetisquen els errors, els
corruptes i les mentides, forcem al govern per a que diga la veritat,
fem com Islàndia, jutgem els corruptes i culpables però alhora
creem una societat feta per i per al poble, en fi, recorde que la
democràcia es basa en això o porten mentint-nos des de la seua
instauració i en lloc del poder del poble és el poder dels bancs?
Ineptes al cap d'estats de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
1 comentari:
Increïble... Llàstima que sigui debó...
Publica un comentari a l'entrada