La serra de Mariola ja no és tota a floretes

Tristesa, impotència, són solament dos de tants sentiments en vore que la nostra serra de Mariola ja no és tota a floretes, sinó que gran part a quedat coberta per les cendres. Des del dijous 12 de juliol, les flames començaven a avançar per la muntanya sense control. En un afany de valor totes les unitats d'extinció d'incendis de la comarca intentaven evitar la catàstrofe natural, però era impossible. Arribaven reforços, més de 20 mitjans aeris, l'ajut de la UME i de bombers de més enllà de l'Alcoià-Comtat. Malgrat això el foc continuava cremant i dijous en la nit es veien les flames clarament marcades a la muntanya. Jo, en un afany periodístic, intentava convertir-me en una d'eixes fonts primàries a les xarxes socials. En tornar d'Alcoi cap a casa vaig fer una foto i la vaig ficar ràpidament a Twitter, just seguit vaig començar a transmetre tota la informació que enviava l'Ajuntament d'Alcoi a través de les notes de premsa que feia arribar a través del correu electrònic.

Aleshores no podíem fer res, així que vam haver d'anar-nos-en a dormir i esperar que tots els dispositius actuaren i intentaren extingir l'incendi malgrat que per la nit no poden actuar els medis aeris. En alçar-me la matinada següent continuaven passant els avions per damunt de ma casa i el fum no parava, la imatge tant bèstia que vaig prendre anit ja era història, tot eixe terreny està ja cremat. La tristesa continuava, “Montcabrer” havia sigut TT al Twitter mentre dormia i el fum ja es veia des de ma casa. He pensat inclús ficar una càmera en directe per internet però per sort la part de muntanya que es veu des de la meua finestra no estava cremant-se quasi, sols hi havia una fina columna de fum que quasi no captava ni la càmera digital normal.

Aleshores continue transmetent allò que diuen des de l'ajuntament i no puc evitar mirar la resta de mitjans de comunicació i especialment totes les fotos que anaven a través de Facebook i Twitter, destacant especialment la de Copérnico García presa des del carrer Sant Nicolau, amb el campanar de fons i darrere del tot les flames consumint Mariola. Al llarg del dia l'incendi es controla però la superfície cremada ja arriba a les 500 hectàrees. Les autoritats locals de la ciutat d'Alcoi van fent les seues declaracions i es restringeix la zona d'accés als mitjans de comunicació mentre que continuen desallotjant-se persones.

Entre tot això no oblidem la situació actual i és el pare de la meua novia qui contestant a la seua filla via Facebook li diu (copiat literalment): “Tranquila filla,que el teu pare esta treballant en el foc aunque no tinga paga de nadal per culpa de Mariano el cecellos.” Així comença en part una crítica política, que si la serra està molt descuidada, que si el PP que governa a la Generalitat Valenciana ha fet una retallada del 14% en medi ambient, que si damunt retallen el sou a aquestes persones que estan lluitant pel nostre entorn, en fi, una sèrie de crítiques que demostren que el culpable de l'incendi no és únicament aquell que l'ha provocat, si es que realment, com tot apunta, ha sigut intencionat.

L'incendi per sort està pràcticament sufocat i cada vegada passen menys helicòpters i avionetes per damunt de casa, a falta de passar aquesta nit, però esperem que el dissabte ja acabe el malson. En qualsevol cas entre eixos helicòpters n'arriba un negre amb el conseller de governació, el senyor Serafín Castellano. Aquest comença el populisme, és a dir, es fa la foto, tot molt “bonico”, l'incendi està acabant i ja està. Després de fer tot el numeret l'home tornarà a sa casa amb la consciència tranquil·la malgrat haver retallat en medi ambient i haver baixat el jornal a aquells que han fet possible l'extinció. Quan jo torne a casa després de pegar una volta per Alcoi, ja que la policia local insistia en què no calien voluntaris, veiem passar aquest helicòpter negre i en família comencem a dir barbaritats i cridar com a bojos, com si anara a escoltar-nos.

La campanya de "No a l'alta tensió" a les comarques centrals
del País Valencià.

Ara pareix ser que tot això acaba i deixem el protagonisme als manifestants que ixen al carrer en contra de la diputada que no té res millor que fer i diu “que se jodan” referint-se als afectats per les retallades en meitat del congrés, la magnífica senyoreta (però senyoreta pública per dir-ho finament) Andrea Fabra. En qualsevol cas estava pensant canviar ja la capçalera del blog, mostra dels incendis que van colpir el País Valencià setmanes enrere, però ara pense deixar-ho, no sé si canviaré la imatge per una de Mariola però en qualsevol cas ens queda lluita, tal vegada no fóra tan dolenta la inversió que vaig fer gastant-me 6€ en una tela per a penjar al balcó on fica “no a l'alta tensió”, ja li ho van fer als pobres veïns d'Ontinyent, poden fer-ho als alcoians i contestans, al fi i al cap no els importa que siga un parc natural.

Vos deixe finalment amb dos vídeos, el primer un timelapse de la nit del 12 al 13 de juliol i obra de twisterska (usuari de Youtube) i en segon lloc una cançó d'El petit de cal Eril per a reflexionar, Cendres:

 
La serra de Mariola ja no és tota a floretes de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons