El periodisme està en crisi.
Això diu molta gent. Tal vegada no és el periodisme, sinó, la
forma de fer periodisme. Tal vegada s'ha acabat el sistema típic de
periodisme amb gran mitjans de comunicació que ho dominen tot. Siga
com siga, hi ha una fet evident: cada cop és més complicat obrir-se
un lloc al món laboral com a periodista. El País n'és el
clar exemple. El referent periodístic espanyol ha hagut de fer un
ERO acomiadant grans professionals. Aleshores quina oportunitat ens
espera a la “nova fornada” de periodistes?
Eduardo Martínez, catedràtic de
geografia, i Ricard Tomás, empresari i aventurer, van intentar
animar els joves estudiants de primer de periodisme a la UAB a
endinsar-se en allò que anomenen periodisme de viatges. Cap dels dos
és periodista però tenen una gran experiència en viatges, de fet,
l'últim que van fer a través de les serralades del Tíbet ha
esdevingut un llibre i un documental, Más allá del Tíbet.
 | |
|
Per tant, un sol viatge apartat
del turisme de masses pot ser un gran reportatge periodístic, un
llibre, un documental, una web de seguiment... No és fàcil, com
ells mateixos acceptaven, preparar un d'aquests viatges i depén de
la capacitat adquisitiva. Però també és cert que hi ha molts llocs
bellíssims que poden retindre moltes notícies, primícies i
històries prop de casa nostra. Inclús el nostre mateix poble pot
esdevindre una gran font de periodisme si es parla amb la gent i les
organitzacions.
Possiblement eixe periodisme no
siga una gran font d'ingressos, però esperar de braços creuats a
que màgicament la revolució periodística i tecnològica acabe per
a tindre un lloc de feina tampoc ho és. Així, com un free lance,
el periodisme de viatges pot ser una alternativa que no sols ens
provoque un creixement com a periodista, sinó, també com a persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada