Ineptes al cap d'estats

Publicat al periòdic "Ciudad de Alcoy" el diumenge 22 de juliol de 2012

Imatge d' "hola.com" on apareix Elsa
Fornero plorant en anunciar l'ajust
econòmic.

A finals de l'any passat la ministra italiana de treball, la senyora Elsa Fornero, anunciava davant els mitjans de comunicació de tota Europa un greu ajust econòmic i laboral animat pel nucli europeu. El gran efecte negatiu que anava a tindre aquesta mesura davant les vides dels italians va provocar que a aquesta se li escaparen unes llàgrimes que al dia següent anaven a ser portada a la gran majoria dels mitjans de comunicació de tot el món i que ficaven en dubte la utilitat de les polítiques econòmiques de la Unió Europa. Malgrat aquest gest, Elsa Fornero va ser greument criticada, d'una banda acusada de fer teatre i d'altra acusada de feble en no enfrontar-se directament amb el poder europeu i dimitir en lloc d'acatar les polítiques ordenades més que des de Brussel·les i Estrasburg, des del Bundestag.

Imatge de "elidealgallego.com" on apareixen els diputats
aplaudint Rajoy després d'anunciar les noves mesures.

L'11 de juliol del 2012, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, demanava un esforç a tota la ciutadania. De nou unes mesures animades per Europa i agreujades per allò que no volen que anomenen rescat, van provocar un retrocés en matèria social. L'apujada de l'IVA al 21% i l'IVA reduït al 10% (sols el molt reduït es manté al 4%), la supressió de la paga de Nadal dels funcionaris, la reducció dels dies de lliure disposició als treballadors de l'estat, la reducció del 30% dels regidors dels ajuntaments, la reducció de jornal dels edils i alcaldes, la retallada o supressió de les empreses públiques locals, la supressió de la deducció per compra d'habitatge, les noves taxes ambientals, la supressió de les bonificacions a la contractació de personal, la reducció de la prestació per desocupació, la baixada de les cotitzacions i la liberalització o privatització de l'espai aeri i ferroviari; totes aquestes mesures eren rebudes entre aplaudiments al Congrés dels diputats a Madrid. Gran contrast de llàgrimes italianes a la festa espanyola.

Els diputats de la resta de grups parlamentaris no s'ho podien creure, el govern del Partit Popular va passar absolutament de consultes a la ciutadania, de reunions amb sindicats i d'altres tramitacions i va activar la seua política més repressiva socialment emparats per la sagrada majoria absoluta que van aconseguir a les passades eleccions estatals el 22 de novembre gràcies a les grans mentides i promeses electorals incomplides i trepitjades. Com un GPS Rajoy intenta guiar la seua “gran nación”, tal i com va dir al discurs en el debat televisiu previ a les eleccions, cap al bon camí, però a mi em dona la sensació que és un GPS d'aquests que veuen rotondes enmig d'una autovia o que volen que gires a la dreta quan hi ha un barranc. No obstant això, és el millor GPS del mercat, enginyeria alemanya d'última generació.

Charles Chaplin al discurs final de la pel·lícula "El gran
dictador".

Rememorem les paraules que deia Charles Chaplin al discurs final de la pel·lícula “Elgran dictador”: “(...) Luchemos por un mundo nuevo digno y noble que garantize a los hombres trabajo y dé a la juventud un futuro y a la vejez seguridad. Con la promesa de esas cosas las fieras alcanzaron el poder, pero mintieron, no han cumplido sus promesas, ni nunca las cumplirán. Los dictadores són libres solo ellos pero esclavizan al pueblo (...)”. Trobem alguna diferència amb Rajoy? El “nostre” honorable president es passa la democràcia per on li cap i es converteix en un dictador elegit democràticament, però aquesta democràcia sols funciona cada 4 anys, la resta del temps té ell el poder, no vol consultar al poble, part essencial de la democràcia, com el seu propi nom indica (δημος = poble, κράτος = poder). A més, aquest govern ha arribat al poder mitjançant mentides, en campanya electoral eren absolutament contraris a la pujada de l'IVA i quan l'anterior govern ho va fer no s'ho podien creure, el propi Partit Popular va fer la campanya “No + IVA” i Rajoy es mostrava contrari a la pujada de l'impost argumentat que anava a pujar el preu de “los chuches”, referint-se a les llepolies dels xiquets.

Sàtira a "la Sexta" sobre la "niña de Rajoy".

I és que Rajoy, com l'església, té molt amor als xiquets. Eixes criatures innocents que no entenen de política són paradògicament i segons ell les víctimes d'una dolenta política. Recordem com en un debat contra l'expresident Zapatero, Rajoy utilitzava el seu ingeni (o més bé de l'ingeni de qui li preparara el discurs) i defensava el futur per a una hipotètica xiqueta, la que en tots els mitjans de comunicació va acabar anomenant-se la “niña de Rajoy” i que després de la victòria socialista els mitjans més satírics deien que la xiqueta era socialista i no del PP. Doncs Rajoy hauria de saber que a eixa xiqueta li ha complicat greument el futur, no sols li ha pujat el preu de “los chuches”, sinó que també ha reduït els ingressos a la seua casa i ha pujat el preu de tots els productes bàsics que afavorien la seua família, ha dificultat les seues oportunitats de treball i de tindre uns estudis universitaris.

Imatge de "publico.es" on apareix Rajoy tornant el còdex.

Mentrestant el seu partit és líder en casos de corrupció. És impressionant com a les Corts Valencianes hi ha més imputats del PP que diputats de Compromís-Q o EUPV. Crida l'atenció també la reacció de Rajoy davant els incendis del País Valencià. Però si he d'elegir el seu gest preferit, és com va ser ell qui va tornar el còdex calixtí a la catedral de Compostel·la. Em pregunte seriosament que pintava el president allí, va robar ell el còdex o es que vol tornar-nos en forma de llibre històric tot el que ens ha llevat en societat? Tal vegada és simplement una forma de quedar bé, callar a la població i que encara diguen que l'home és bona persona, es molesta per aquestes coses, és a dir, guanyar adeptes, però amb les seues polítiques en perd molts més dels que guanya, segur.

Imatge de "periodismohumano.com" de la "marea negra" a
Madrid.

Per tant, si aquest govern encara té fe en la democràcia hauria de plantejar-se la seua continuïtat. Ens han mentit, han incomplit, s'han corromput i encara ens demanen esforços. Esperaven que amb el futbol tingueren una temporada de descans de les crítiques, però no, massa prompte han arribat els miners del nord peninsular i tots els seus seguidors a Madrid, massa ràpid la “marea negra” ha tallat els carrers de la capital del regne i massa ràpid la “plebs” ha tornat a la realitat. De nou recorden que el govern a retallat en tot menys església i monarquia, de nou recorden les mentides i els canvis de guió, de nou recorden el rescat i de nou pensen que al govern li hauria de caure la cara de vergonya.

Imatge d'una oficina d'atur de Madrid.

No obstant això, hem de fer un esforç econòmic, no per la petició de Rajoy sinó per que ens obliga a fer-ho, la supressió de la paga de Nadal i les retallades en els sous dels funcionaris i la pujada de l'IVA no deixa més futur que estalviar. Els capricis quedaran de banda i per tant tots els serveis de neteja, jardineria i similars que puguem tindre a casa s'eliminaran, dificultant encara més la vida familiar dels qui realitzaven aquest treball. Haurem de conformar-nos amb la compra de coses necessàries, rebaixant el consum dels productes més selectes, reduint-los els guanys a aquestes empreses i provocant més acomiadaments animats per la magnífica reforma laboral. I aquests aturats ho tendran més difícil per a mantindre les famílies i ells també renunciaran als seus capricis i així farem una cadena que ens porta a frenar l'economia més bàsica, la de les famílies, mentre que els grans bancs corruptes van rebent diners. Crec que tota la crisi sols alimenta el consum de caixes fortes per a guardar els diners que no ens refiem de deixar als bancs.

Portada del "Financial Times" (11-6-12).

La pregunta és: si Rajoy sols és capaç de frenar l'economia, què farem quan hagem de tornar tots els milions que ens han deixat des d'Europa? De què serveix “fer un esforç” si els grans mandataris van a seguir mentint-nos, especulant i robant-nos? És curiós com Rajoy es justifica dient que són ordres europees, és a dir de la Merkel. Aleshores em pregunte: Europa vol crear una sèrie de països de segona classe a la zona mediterrània que es traguen totes les retallades mentre el centre europeu i Alemanya especialment puja en un 10% el seu pressupost en educació? Està clar que la riquesa és relativa, relativa a la pobresa de la resta, si Alemanya vol ser més rica ha d'haver altres més pobres, i eixos som nosaltres, el sud del continent, el cul d'Europa. De debò Rajoy va a continuar permetent crear uns països de segona, esclaus feudals de la gran Alemanya o va a plantar cara ja?

Quan Europa “rulava” bé i era una garantia de futur ens van dir que tots els ciutadans érem iguals, teníem els mateixos drets i llibertats i les sobiranies nacionals es mantenien, és a dir, cada estat dirigia el seu govern. On ha quedat això? On ha quedat eixe temps en què Alemanya no ens deia que havíem de retallar i pujar l'IVA? Probablement eixos temps han marxat en companyia de tots els especuladors que han fet dels països mediterranis uns països de segona.

Una de les actuals crítiques a la UE.

Tirem de tòpics un poc? Popularment i trista són els catalans els que tenen fama d'agarrats però ara qui està fent la política més en favor de la pela (i és que la pela és la pela) és la dreta més espanyolista i no oblidem que hereu directa del franquisme. Va ser Fraga, exministre de Francisco Franco qui va crear l'Alianza Popular, precedent del Partit Popular. Abans feien cas a Franco i ara a Merkel però en qualsevol cas no són capaços de solucionar res per ells sols, o això sembla, tant de bo m'equivoque.

Però no m'agrada buscar el culpable en el precedent directe tal i com fan els polítics, ja que la culpa, segons Rajoy, és de Zapatero, segons Zapatero d'Aznar, i si anem així Felipe Gonzalez, transició, Franco, II República, Primo de Rivera, finals de la Restauració borbònica, inicis de la Restauració, I República, Amadeu de Savoia... i al final la culpa seria dels ibers del poblat de la Serreta.

Imatge d'un manifestant animant a seguir el camí d'Islàndia.

Per tant trenquem ja d'una vegada amb la mania de buscar culpables i busquem solucions, evitem que es repetisquen els errors, els corruptes i les mentides, forcem al govern per a que diga la veritat, fem com Islàndia, jutgem els corruptes i culpables però alhora creem una societat feta per i per al poble, en fi, recorde que la democràcia es basa en això o porten mentint-nos des de la seua instauració i en lloc del poder del poble és el poder dels bancs?

Ineptes al cap d'estats de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons