José Luis Sampedro va ser un personatge il·lustre en els seus últims anys de vida. Va passar de ser una persona quasi desconeguda a un referent. Sempre ha sigut un economista compromès i que sabia que les coses es podien fer d'una altra manera. Va ser un humanista en tota regla i sempre defensor dels drets humans. En els últims anys de crisi econòmica, social, política i de valors ha sigut un referent per al moviment 15M i inclús va escriure diversos llibres i el pròleg per a la traducció al castellà d'“Indigneu-vos” del recentment també mort Hessel.
Malgrat tot, els mitjans de comunicació destaquen molt més la mort de Tatcher que de Sampedro. Pot ser perquè va ser cabdal i encara ho és per a la instauració del sistema neoliberal o pot ser perquè com deia Sampedro “hi ha dos tipus d'economistes, els que treballen per a fer els rics més rics i els que treballem per a fer els pobres menys pobres”. En qualsevol cas se n'ha anat sense més. La seua tan valorada vida ha acabat però ha deixat un estel d'esperança. Probablement a cada crit contra un sistema carregat de desigualtats hi haurà una part de Sampedro.
Una cosa està clara: se n'ha anat quan més et necessitàvem. Igual com se'n va anar Hessel o Enrique Meneses. Se n'ha anat però la seua idea segueix viva.
1 comentari:
Ell va dir que pensava morir com la societat no ha ensenyat a fer-ho, es a dir, com un acte vital perque la mort forma part de la vida des del moment en que es naix. Gent molt necessària en un moment com aquest.
Publica un comentari a l'entrada