El liberalisme exacerbat i el retrocés d'Europa

La crisi actual sols la noten més
els més pobres.

Crisi, crisi, crisi i més crisi. Encendre la televisió i crisi, llegir el periòdic i crisi, escoltar la ràdio i crisi, parlar amb algú i crisi. En definitiva, crisi per totes bandes. Però quina crisi ens venen i quina crisi tenim? Sincerament, no tinc ni idea d'economia, però cada vegada que els mitjans de comunicació pronuncien aquesta paraula parlen de bancs, grans empreses i alguns països; bancs que continuen guanyant diners, sols que menys; grans empreses que encara volen tindre menys despeses i països, que lligats als afers borsaris i, de vegades, a la corrupció política, no poden mantindre el seu estat econòmic.

Per a què tots aquests poderosos mantinguen el seu estatus, el poble ha de pagar. Actualment les xifres d'atur arriben a més d'un milió arreu dels Països Catalans i al País Valencià continuem en ascens, tant al principat com a ses illes pareix que la xifra baixa lleugerament. Les retallades en educació, sanitat... ja són famoses i els afectats de tota aquesta situació sempre són els més febles. A Alcoi cada vegada hi ha més gent demanant diners als carrers, per exemple.

L'apartat "#nimileuristas" de "El País".

Però enmig de tota aquesta tempesta el periòdic “El País” del dilluns volia mostrar una senyal d'esperança i en l'apartat de “Vida&Artes” dins de “#nimileuristas” publicava un article de Susana Pérez de Pablos on ens mostrava que els joves formats són menys vulnerables que els que sols tenen l'ESO. De fet assegurava que “el nivel de conocimientos afecta en positivo tanto a la hora de encontrar un empleo como a la de ascender en la escala social” i que la cultura d'esforç que dóna l'estudi és bona. I per a demostrar-ho mostrava dades que comparen els aturats amb títol universitari i els que no en tenen.

No obstant això, tot aquest raig d'esperança comença a trencar-se indicant que són les persones de classe baixa les més afectades i inclús entre els universitaris es nota aquest fet. I seguint amb la línia de l'article ens dóna exemples com el de Pablo Solera que actualment treballa a Londres no per què a Espanya no guanyara prou sinó per què volia anar a l'estranger. José Saturnino Martínez indicava, per la seua banda, que els moviments socials iniciats per gent formada tenen més força com el 15-M i explica també que els més afectats a la crisi són els qui ja tenien ingressos més baixos. Però també marca diferències entre carreres com medicina o filosofia.

A aquest mateix article Vicente Sanfélix assenyala que “la formación universitaria deberia proporcionar (...) una comprensión mucho más compleja de la realidad” i anima els joves a elegir allò que més els agrade sense pensar en l'eixida professional. Inclús creu que la crisi econòmica és una oportunitat per a veure la vida i l'oci més enllà del consumisme.

Però també accepta Carlos Viladrich que hi ha gent sobre-qualificada amb salaris baixos, Finalment cita l'exemple que més m'agrada, el de Pablo Marzo que va obrir una editorial el 2007 amb dos amics i ara va rodant bastant bé. I m'agrada especialment la frase amb la qual es tanca l'article “es tu proyecto y luchas para que salga bien”, és a dir, davant de tot cal ser emprenedor i treballar per la causa.

Xiquetes sotmeses al treball infantil.

I bé, es veritat que la cosa està mal, però també és veritat que hi ha llocs on està pitjor. L'altre dia llegia un article de “Kaos en la red” que em va deixar gelat. Tracta el cas de Nàpols, una de les ciutats més pobres de tota Europa, on els xiquets tornen a treballar. I des d'Alcoi, ciutat primerenca en la indústria al País Valencià, açò recorda els xiquets que treballaven a les fàbriques fins ben entrada la nit, eixes coses que per a la meua generació queden molt llunyanes però que els nostres avis han conegut.

El text tracta el cas especial de Gennaro, un xiquet de 14 anys que guanya uns 50 euros a la setmana, uns 15 més que sa mare, treballant en negre a una tenda de comestibles. D'altra banda indica que la seua germana ha sigut la afortunada que ha pogut seguir anant a l'escola, o almenys de moment. Però no és el cas únic, uns 54.000 xiquets han deixat els estudis a la regió entre el 2005 i el 2009 i més de 130.000 famílies s'han vist afectades per la supressió de les ajudes a famílies sense recursos. I aquestes han de sobreviure gràcies a ajudes d'algunes associacions lleugerament subvencionades per ajuntaments. Alhora també indica altres casos com el de Carlo, Marco, Ciro o Pasquale.

Després vas navegant per la xarxa i veus cartells on s'anuncia que Rajoy ens ha retrocedit uns 200 anys en 100 dies, i en veritat no estan tant equivocats. Des de fa uns anys la diferència entre rics i pobres és més gran, la classe mitjana amb aquest nou govern s'està proletaritzant i tota Europa està vivint una gran onada de neoliberalisme sense límits que ens porta a situacions tant tràgiques com les actuals, molt pròximes o inclús pitjors que la del crac del 29. Ens porta a la lluita obrera de segles arrere amb partits radicalitzats i una gran convulsió social. Pròxims a l'exaltació de la xenofòbia, que ja està donant-se al centre del continent, mitjançant partits suposadament cosmopolites, internacionalistes i inclús demòcrates que en veritat acaben oprimint les opinions que no els agraden, és a dir, suprimint un dels punts bàsics d'eixe cosmopolitisme i eixa democràcia en la que suposadament creuen, la llibertat d'expressió. A banda d'eixos moviments nacionalistes imperialistes sense fonaments (ni històrics ni morals) amb corfa adaptable a les circumstàncies per a guanyar vots.

Uns quants "il·luminats".

Esperem que durant aquest temps no apareguen uns quants il·luminats que siguen capaços de fer el favor de solucionar el problema apartant “temporalment” les administracions democràtiques, eixos dictadors que es fiquen per a eixir del pas i es queden 40 anys fins que els maten, es suïciden o moren plàcidament deixant-ho tot “atado y bien atado”. Mentre no m'ho priven, ací estic, amb la llibertat d'expressió i totes les llibertats que espere que no ens quarten. 

El liberalisme exacerbat i el retrocés d'Europa de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons