La crisi actual sols la noten més els més pobres. |
Crisi,
crisi, crisi i més crisi. Encendre la televisió i crisi, llegir el
periòdic i crisi, escoltar la ràdio i crisi, parlar amb algú i
crisi. En definitiva, crisi per totes bandes. Però quina crisi ens
venen i quina crisi tenim? Sincerament, no tinc ni idea d'economia,
però cada vegada que els mitjans de comunicació pronuncien aquesta
paraula parlen de bancs, grans empreses i alguns països; bancs que
continuen guanyant diners, sols que menys; grans empreses que encara
volen tindre menys despeses i països, que lligats als afers borsaris
i, de vegades, a la corrupció política, no poden mantindre el seu
estat econòmic.
Per
a què tots aquests poderosos mantinguen el seu estatus, el poble ha
de pagar. Actualment les xifres d'atur arriben a més d'un milió
arreu dels Països Catalans i al País Valencià continuem en ascens,
tant al principat com a ses illes pareix que la xifra baixa
lleugerament. Les retallades en educació, sanitat... ja són famoses
i els afectats de tota aquesta situació sempre són els més febles.
A Alcoi cada vegada hi ha més gent demanant diners als carrers, per
exemple.
L'apartat "#nimileuristas" de "El País". |
Però
enmig de tota aquesta tempesta el periòdic “El País” del
dilluns volia mostrar una senyal d'esperança i en l'apartat de
“Vida&Artes” dins de “#nimileuristas” publicava un
article de Susana Pérez de Pablos on ens mostrava que els joves
formats són menys vulnerables que els que sols tenen l'ESO. De fet
assegurava que “el nivel de conocimientos afecta en positivo tanto
a la hora de encontrar un empleo como a la de ascender en la escala
social” i que la cultura d'esforç que dóna l'estudi és bona. I
per a demostrar-ho mostrava dades que comparen els aturats amb títol
universitari i els que no en tenen.
No
obstant això, tot aquest raig d'esperança comença a trencar-se
indicant que són les persones de classe baixa les més afectades i
inclús entre els universitaris es nota aquest fet. I seguint amb la
línia de l'article ens dóna exemples com el de Pablo Solera que
actualment treballa a Londres no per què a Espanya no guanyara prou
sinó per què volia anar a l'estranger. José Saturnino Martínez
indicava, per la seua banda, que els moviments socials iniciats per
gent formada tenen més força com el 15-M i explica també que els
més afectats a la crisi són els qui ja tenien ingressos més
baixos. Però també marca diferències entre carreres com medicina o
filosofia.
A
aquest mateix article Vicente Sanfélix assenyala que “la formación
universitaria deberia proporcionar (...) una comprensión mucho más
compleja de la realidad” i anima els joves a elegir allò que més
els agrade sense pensar en l'eixida professional. Inclús creu que la
crisi econòmica és una oportunitat per a veure la vida i l'oci més
enllà del consumisme.
Però
també accepta Carlos Viladrich que hi ha gent sobre-qualificada amb
salaris baixos, Finalment cita l'exemple que més m'agrada, el de
Pablo Marzo que va obrir una editorial el 2007 amb dos amics i ara va
rodant bastant bé. I m'agrada especialment la frase amb la qual es
tanca l'article “es tu proyecto y luchas para que salga bien”, és
a dir, davant de tot cal ser emprenedor i treballar per la causa.
Xiquetes sotmeses al treball infantil. |
I
bé, es veritat que la cosa està mal, però també és veritat que
hi ha llocs on està pitjor. L'altre dia llegia un article de “Kaos
en la red” que em va deixar gelat. Tracta el cas de Nàpols, una de
les ciutats més pobres de tota Europa, on els xiquets tornen a
treballar. I des d'Alcoi, ciutat primerenca en la indústria al País
Valencià, açò recorda els xiquets que treballaven a les fàbriques
fins ben entrada la nit, eixes coses que per a la meua generació
queden molt llunyanes però que els nostres avis han conegut.
El
text tracta el cas especial de Gennaro, un xiquet de 14 anys que
guanya uns 50 euros a la setmana, uns 15 més que sa mare, treballant
en negre a una tenda de comestibles. D'altra banda indica que la seua
germana ha sigut la afortunada que ha pogut seguir anant a l'escola,
o almenys de moment. Però no és el cas únic, uns 54.000 xiquets
han deixat els estudis a la regió entre el 2005 i el 2009 i més de
130.000 famílies s'han vist afectades per la supressió de les
ajudes a famílies sense recursos. I aquestes han de sobreviure
gràcies a ajudes d'algunes associacions lleugerament subvencionades
per ajuntaments. Alhora també indica altres casos com el de Carlo,
Marco, Ciro o Pasquale.
Després
vas navegant per la xarxa i veus cartells on s'anuncia que Rajoy ens
ha retrocedit uns 200 anys en 100 dies, i en veritat no estan tant
equivocats. Des de fa uns anys la diferència entre rics i pobres és
més gran, la classe mitjana amb aquest nou govern s'està
proletaritzant i tota Europa està vivint una gran onada de
neoliberalisme sense límits que ens porta a situacions tant
tràgiques com les actuals, molt pròximes o inclús pitjors que la
del crac del 29. Ens porta a la lluita obrera de segles arrere amb
partits radicalitzats i una gran convulsió social. Pròxims a
l'exaltació de la xenofòbia, que ja està donant-se al centre del
continent, mitjançant partits suposadament cosmopolites,
internacionalistes i inclús demòcrates que en veritat acaben
oprimint les opinions que no els agraden, és a dir, suprimint un
dels punts bàsics d'eixe cosmopolitisme i eixa democràcia en la que
suposadament creuen, la llibertat d'expressió. A banda d'eixos
moviments nacionalistes imperialistes sense fonaments (ni històrics
ni morals) amb corfa adaptable a les circumstàncies per a guanyar
vots.
Uns quants "il·luminats". |
Esperem
que durant aquest temps no apareguen uns quants il·luminats que
siguen capaços de fer el favor de solucionar el problema apartant
“temporalment” les administracions democràtiques, eixos
dictadors que es fiquen per a eixir del pas i es queden 40 anys fins
que els maten, es suïciden o moren plàcidament deixant-ho tot
“atado y bien atado”. Mentre no m'ho priven, ací estic, amb la
llibertat d'expressió i totes les llibertats que espere que no ens
quarten.
El liberalisme exacerbat i el retrocés d'Europa de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
2 comentaris:
Xiquetes sotmeses al treball infantil, no pareixen mol apenides de realitzar el treball eixe. I si no volen que saguanten o una bomba i tots foraaaa.
Sois la escoria de este país, por no sentir el sentimiento del país que os ha ayudado desde vuestro nacimiento deberian quitaros vuestras propiedades privadas, total están en el país que odiais y han sido compradas en este país y luego expulsaros, veríamos lo bien que lo pasariais en marruecos por ejemplo, ya no os quejariais tanto y suplicarias de rodillas volver a vuestra odiada España. Cabrones ignorantes, sois uno de los males de este país
Publica un comentari a l'entrada