Entre Rajoy i Rubalcaba

No sabia exactament com anomenar aquest text, dubtava entre el títol i "entre soques i burros". Supose que he elegit el primer per respecte, però el segon no queda tant desafinat, i no per les facultats d'aquestos candidats, sinó per què els dos parlen d'eixir de la crisi, però les crisis són necessàries en el sistema capitalista; i és que cíclicament apareix una crisi, si aquesta apareix amb l'ajuda de l'especulació urbanística que va fer l'expresident Aznar, doncs tal vegada siga més forta; però així i tot intentar evitar les crisis sense canviar el sistema i la política que és fa és de ser una mica burro o una mica soca. En qualsevol cas la nostra societat està subjecta i depén del capitalisme, per tant intentar canviar això és ser un poc bastant utòpic. Però en les pròximes eleccions no es votarà per canviar el sistema sinó per millorar la situació. Unes eleccions, per cert, avançades al 20 de novembre per què “s'han complit els objectius”, no per la pressió del PP (després també de CiU). Tampoc és que ZP estigués esperant la dissolució d'ETA per així acabar de retallar eixos punts als opositors. Però PSOE tranquil!, si d'ací al 20n ETA no ha acabat, amb el PP no ho farà. El que està clar és que als terroristes no els queda molt, ells mateix estan rectificant i apostant per una via pacífica i democràtica, això sí Bildu és terrorista. Però la política euskera és un altre tema. Bé, el període de temps entre ja i el 20n es presenta mogudet; i és que entre Gürtels i Faisans ens fiquem cada cop més dins del bipartidisme, que al fi és com si la democràcia agafés un refredat amb el qual sols pogués tossir o esternudar, mentre que tots els mocs ixen a la llum, i clar toca investigar-los per què arriba un moment que arriben a la boca i la pell s'irrita, llavors aquesta demana a crits una neteja de mocs. I no és mentida que entre el partit de la tos i el partit dels esternuts acaben eixint coses a la llum que irriten a la població. I aquesta població no ha pogut més, i com la pell es fica roja, la població ha eixit al carrer. La solució és ràpida: rascar-se la rojor, és a dir enviar forces de “l'ordre”, però si et rasques acaba coent i ficant-se més roig, i la població més furiosa. Finalment els polítics han de rectificar, llavors et moques i dimiteix Camps i diversos membres del PP valencià es declaren culpables. Però pareix que la democràcia no té un simple refredat sinó que té bronquitis i queda molt per netejar. La gent està farta de dos partits que entre judicis s'insulten mútuament i aleshores busquen partits diferents, tant de dretes com d'esquerres, i llavors comencem a parlar de Bildu, d'UPyD (Unión Progreso y Democrácia), de SI (Solidaritat Catalana epr la Independència), d'EU (Esquerra Unida), de BNG (Bloc Nacionalista Gallec), del Bloc-Compromís,... I parlant de l'últim cas, pot ser els nacionalistes valencians puguen tindre representació al Congrés i poder defendre la nostra llengua, sense que ho facen necessàriament els catalans, defendre la cultura i costums valencianes,... Això vol dir que amb l'ascendència d'aquestos partits s'acabarà el bipartidisme? Això ho sabrem el 20n. La mateixa data en la qual sabrem si anem a seguir parlant de tos i esternuts, Faisans i Gürtels, PP i PSOE, i, Rajoy i Rubalcaba, o començarem a parlar d'una verdadera democràcia.

Entre Rajoy i Rubalcaba de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a detotunpoc-jordipascual.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://detotunpoc-jordipascual.blogspot.com/2011/07/entre-rajoy-i-rubalcaba.html.