On estan ara les banderes?

Aquest magnífic pont del que hem gaudit aquestos 5 dies té una explicació: dilluns dia de la constitució i dimecres de la “Purísima”, dos dies purament espanyols, i ara on estan les banderes per commemorar aquestos dies? Tota aquesta gent que va eixir aquest estiu al carrer cridant “Yo soy español” i envoltats fins al coll de símbols espanyols ara on estan? Tota aquesta gent que inclús alguns insulten a bascs i catalans ara on estan? Almenys bascs i catalans celebren les seves festivitats i penjen l'ikurriña i la senyera al balcó. I totes les banderes espanyoles que aquest estiu, i que algunes encara aguanten des d'aleshores, on estan per celebrar dos dies “nacionals”? Inclús arribaria a dir que gran part d'aquesta gent no sap ni que el pont és gràcies a la seva benvolguda “España” (en ñ).

Açò dona que pensar, primerament que la gent sols es basa en l'oci, així com un mundial de futbol dona diversió, aquestos dos dies no, aleshores me'n recorde del “meu país” quan és divertit i tot festa, quan no, no cal recordar-me'n.

L'altre raonament és que la majoria de gent sap el que li donen a mamar i poc més. M'explique, ens ensenyen que Espanya és un país amb comunitats autònomes, províncies, comarques,... Aleshores: tots som espanyols i tenim una cultura única. A partir d'ací és igual que parles català, tingues moros i cristians, castellers, una senyera, celebres sant Jordi, que l'animal típic no és el bou sinó l'ase, compartisques una història en catalans i balears,... Aleshores el plantejament és clar, què passaria si ens explicaren la distribució espanyola d'una altra manera, per exemple: Tu ets català i tens un país, Espanya, que des de fa 300 anys està ocupant els Països Catalans i t'ha ocultat la teva cultura, llengua, història,... Clar és tant injust l'explicació d'unitat espanyola com la de dissipació. Aleshores quina seria la explicació neutra per a que cadascú agafés el seu posicionament: Espanya és un país dividit per autonomies, províncies, comarques,... separacions fetes per què en cada lloc hi ha unes peculiaritats, per a moltes persones, sobretot gallegues, basques i catalanes (agafant País Valencià i Balears) aquesta separació els pareix insuficient i per això volen la creació d'estats propis i independents.

Us preguntareu què té que veure açò amb les banderes espanyoles als balcons, doncs que la base del posicionament moltes vegades està en la ignorància, si ajudem a que la ignorància sigui part de l'educació ajudem a que s'agafe un posicionament polític. religiós o moral des d'una ceguera parcial que no et deixa veure part de la realitat, el que es dirien ulleres de ruc. No pots elegir entre pa dur i pa tou si no saps que existeix el tou, o no saps quins avantatges té el tou sobre el dur i viceversa.

Aquest tema polític que després ens durà a penjar la bandera espanyola o la senyera no es basa en tu eres superior a mi o jo sóc superior a tu, sinó en som diferents i no per això pitjor o millor, podem acceptar les diferències però a la fi ser tots humans i pacífics acceptam-nos mútuament.

On estan ara les banderes? de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons