Elogi a un estiu

Torne al lloc on la brisa és perfecta, on la sorra queda enganxada als peus i les ones trenquen a ritme de tranquilitat mentre les meves petjades esborren. Observe la bonica imatge quasi de postal, observe els carreres on mesos abans passava gent i ara estan desèrtics. Observe el muntanyar que deixa endevinar la sorra just darrere d'on les nits són realment estel·lades i em ve a la ment tots els estius passats en aquest indret, em ve al cap l'elogi a cadascun dels estius que he viscut entre rialles, carreres i bon temps. Cada cop amb menys ganes d'anar i cada cop amb menys ganes de tornar. La negativa inicial deixa incorrectament a entendre que vols desfer-te'n d'aquest indret, fet rebutjable, sols la idea de deixar tots els meus records en mans d'un altre deixa endevinar unes llàgrimes als meus ulls. De vegades quatre parets que t'han acompanyat una vida tenen més sentit que tots els diners del món. Mentrestant recorde els nostres viatges als gronxadors, els nostres passetjos en bici, el nostre camí vora del mar, les nostres pizzes sobre la sorra, les nostres pel·lícules vespertines, les nostres visites a la piscina, els nostres gelats en la calor i les nostres interminables vesprades de joc. Açò és un elogi a un estiu, un estiu darrere un altre i sobretot l'elogi a uns amics de molts llocs que ens retrobem cada vegada que arriba aquesta estació. Açò és un elogi, un elogi a un lloc, un lloc on pot ser no hi haja un aire pur, ni un mar transparent però sí hi ha uns records de tots una vida, un lloc que es mereix un elogi, aquest elogi a un estiu.