Joaquim Maria Puyal defensa la quotidianitat no professional de la comunicació

“La comunicació és una cosa que nosaltres realitzem cada dia” començava el periodista Joaquim Maria Puyal a la sala de Graus del Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València el passat 4 de febrer. Durant la conferència va voler mostrar a una sala plena i variada que qualsevol gest és comunicació i, per tant, sempre hi ha reciprocitat comunicativa.

Entenent la comunicació com “una cosa inherent a la vida” el periodista va fer una crítica a la televisió actual “que capta l'atenció però no aporta res”, solament es busca audiència. En la mateixa línia es va declarar diverses vegades amant del periodisme que realitza el periodista Jordi Évole al programa Salvados. Però no es va voler centrar en els mitjans de comunicació i va començar a tractar una comunicació més bàsica, quotidiana i planera. “Nosaltres estem arrelats a la Terra” i ella també ens comunica coses, segons la seua tesi.

No obstant això, dins del llenguatge va acceptar que la llengua ens permet mentir, “menteix o no menteix un polític quan diu que mai no ha ficat la mà a la caixa?” Però va demostrar que amb la mirada també es pot mentir, inclús fer dubtar la paraula, quan va dir el nom d'un dels assistents demanant que s'aixecara però va mirar un altre. Es per això que considerava que “els periodistes tenim un compromís amb el receptor i la realitat”, però acceptava que hi ha una relació entre periodisme i poder que pot fer dubtar de la realitat de les informacions.

Finalment es va mostrar defensor de les activitats comunicatives i la pràctica d'accions comunicatives especialment en professionals, ja que un bon orador ha de saber “que i com dir-ho”, sabent utilitzar les pauses i els gestos precissos. Després de la conferència es va començar una tanda de preguntes que va esdevindre un petit col·loqui on es va assabentar que no solament hi havia gent que havia acudit a la conferència des d'Alacant sinó que també d'altres poblacions com Tàrbena. A més, va haver una crítica a Canal 9, però ell va defensar que cal millorar canals i no tancar-los. Joaquim Maria Puyal va acabar doncs la conferència esperant anar el dia següent a la Universitat d'Alacant a fer-ne una altra com a manera d'unir de certa manera el Principat i el País Valencià.