La nova RTVV, holograma o realitat?

Canal 9 sorprenia el passat 9 d'octubre els seus espectadors amb un programa especial de mitja hora que volia mostrar un canvi a la ràdio televisió pública valenciana. Una mitja hora d'emissió on es presentava una nova imatge. El roig i el 9 numèric desapareixien del logotip per a donar pas al blau i el “nou” escrit. Durant el vídeo els presentadors i col·laboradors s'omplien la boca de canvi i millora. “Més pluralitat”, “la televisió de tots els valencians”... algunes de les expressions que ocupaven l'anunci de la nova temporada. I, sobretot, que torna l'Alqueria Blanca, l'única alegria de Canal 9 en els últims anys.

Entre les paraules dels presentadors i locutors de Canal 9 i Ràdio 9, persones entrevistades al carrer i càrrecs polítics que demanen un canvi a RTVV: més valencià, més jove, més plural, menys excloent... Uns valors que, segons anuncia el vídeo, seran els que seguirà el nou Canal 9, que ara s'anomenarà “nou” sense canal ni res que complemente. Per a més credibilitat, música en valencià de fons i entre les veus dels presentadors i entrevistats. Aquesta és la imatge de la nova RTVV.

Ara bé, aquest canvi d'imatge a què es deu? És cert que faran tot això o és una estratègia política i empresarial? Serà a partir d'ara RTVV la ràdio televisió pública de tots els valencians?

Estratègia mediàtica

Pot ser aquest llavat de cara siga una estratègia mediàtica per a millorar l'opinió de la majoria de la gent respecte a RTVV i, per tant, millorar les audiències. Durant aquest any la televisió i ràdio valencianes viuen un ERO que ha baixat de forma dràstica el nombre de treballadors. L'ofec econòmic de la televisió ha provocat que un acomiadament massiu no lliure de polèmica. Els treballadors acomiadats i l'oposició política del PP asseguren que no s'han seguit paràmetres de professionalitat per a acomiadar els treballadors, sinó que, més bé, s'han seguit paràmetres de filiació política. Uns dubtes que han arribat a la justícia, qui ha de determinar si l'ERO és legal o no.

En aquest context costa creure que realment RTVV siga un grup comunicatiu destinat a tot el País Valencià. A més, entre les crítiques de falta de neutralitat informativa, Canal 9 ha baixat l'audiència constantment. Tan sols 3 anys després de la seua obertura, la televisió valenciana tocava sostre amb un 22'5% de quota de pantalla. La davallada no ha baixat des de llavors superant el seu mínim en diverses ocasions.

L'últim Estudi General de Mitjans (EGM),d'octubre del 2012 a maig del 2013, mostra un Canal 9 dèbil davant la resta de televisions estatals i inclús més dèbil que moltes autonòmiques. Ràdio 9, per la seua banda, és la ràdio menys escoltada de les que recull l'EGM, a la cua de totes les ràdios generalitstes ja siguen públiques, privades, estatals o autonòmiques.

A televisió el conjunt de canal temàtics gratuïts lideren el share amb un 23'3%. Tele 5 és el canal amb més share amb un 17'4%. Canal 9 té un 0'6 molt per davall dels canals autonòmics més vistos, TV3 amb un 2'2 i Canal Sur amb un 3'5. Tot i que hi ha canals autonòmics per darrere com IB3 amb un 0'1%.

A la ràdio, Ràdio 9 té un 0'4% de share. Cadena Ser i Onda Cero són les ràdios més escoltades a l'estat amb un amb un 35'6 i un 19'4% respectivament. Rac 1 és la ràdio que abarca un àmbit autonòmic més escoltada amb un 5'4%. CatalunyaRàdio i Canal Sur Ràdio són les dues autonòmiques públiques més escoltades amb un 3'6 i 2'4 respectivament. L'única ràdio autonòmica amb un share similar a Ràdio 9 és Euskadi Irratia amb un 0'5%, tot i que la versió en castellà té un 1'4%, per tant suma quasi un 2% de share en total.

No seria estrany que el canvi d'imatge fora una estratègia mediàtica per tal de netejar la imatge de l'ERO i millorar les audiències.

Estratègia política

RTVV és probablement, junt amb TeleMadrid, l'ens públic estatal amb més crítiques de falta de neutralitat informativa. L'oposició acusa al PP d'haver creat una televisió de partit i sense criteri de servei públic. Una forma d'intentar engreixar els resultats polítics i tapar els escàndols. Tot i que, les audiències demostren que l'estratègia no ha tingut efecte.

Segons l'enquesta publicada per El País el passat 9 d'octubre, si se celebraren eleccions al País Valencià, el PP perdria la majoria absoluta i podria haver una coalició d'esquerres. Una hipotètica coalició els partits de la qual ja han marcat un full de ruta per a RTVV en cas que governaren (PSPV, EUPV i Compromís).

No és d'estranyar, llavors, que el PP intente netejar la seua imatge creant una televisió pública “per a tots els valencians” o, almenys, omplint-se la boca de fer-ho. Tal vegada una meta molt magnànima ja que caldria recuperar audiència i demostrar que RTVV torna a estar destinada per a tot el País Valencià.

Les bones paraules ja estan dites i les accions criticables fetes. Ara falta saber si el nou projecte de RTVV és un holograma o una realitat. Els temps ho dirà.