El periodisme en una falsa crisi

• Malgrat ser una de les professions pitjors valorades, el periodisme continua tenint una gran capacitat d'informació i reflexió social
• Amb la crisi els mitjans tradicionals trontollen i apareixen nous mitjans sense dependències econòmiques externes

El passat dimecres el diari ARA es feia ressò d'un estudi estatunidenc pel qual el periodisme se situava en l'última posició de 200 professions avaluades. Malgrat la consideració de fotoperiodistes i periodistes de ràdio i televisió a banda, aquestos no queden molt més amunt al llistat i ocupaven les posicions 188 i 184 respectivament. A l'estudi realitzat pel portal de feina Careercast no sols s'explica la situació d'ocupació i desocupació de cada ofici, sinó que també les condicions laborals i possibilitat de millora. En tot això el periodisme queda a la cua.

Malgrat tot, el gran públic, com a gran públic o com a individus que seleccionen informació, continua pendent dels mitjans de comunicació i reaccionant a les seues informacions, almenys al periodisme més cridaner, l'audiovisual. L'exemple clar és l'ús d'etiquetes al Twitter motivades per un programa i que moltes vegades arriben a ser de les més emprades durant un determinat espai de temps. Tot i que el periodisme demostra estar a la cua, també demostra ser essencial.

Imatge publicada per Jordi Évole a Twitter on es veu
la manifestació d'abril (dalt) i la de maig (baix) deprés
del Salvados sobre l'accident de metro.

Possiblement un fet que no ha aparegut als mitjans és inexistent per a un determinat sector de la població. I això havia passat a València durant els últims anys. Ha fet falta un Jordi Évole que recordara i explicara als valencians que anys enrere la ciutat havia sofert l'accident de metro més greu de l'estat espanyol i el tercer més greu d'Europa. A més, calia que Salvados mostrara el silenci dels polítics davant les acusacions de la plataforma de víctimes sobre les irregularitats en la investigació.

Sense aquest programa, el 3 de maig hagueren acudit les mateixes persones que cada dia 3 han acudit a la Plaça de la Verge demanant explicacions i responsabilitats. En canvi, la cèntrica plaça es va omplir des de les portes de la catedral fins el jardí de la Generalitat Valenciana. Això sense Jordi Évole (o algun periodista amb eixa projecció) no haguera sigut possible, malgrat els intents de molts mitjans com La veu del País Valencià de mostrar eixa problemàtica envers l'accident de metro cada mes.

Tot això planteja un nou panorama que es defensa a les facultats de ciències de la comunicació: “el periodisme no està en crisi, ho estan les empreses periodístiques”. Han sigut aquestes empreses les que s'han mogut amb interessos que han pogut afectar de manera més o menys descarada al seu contingut. Inclús el periòdic generalista espanyol per excel·lència, El País, té al darrere grandíssimes empreses i bancs que el sustenten com HSBC, Santander, La Caixa, Telefonica entre moltes altres que mantenen el Grupo Prisa, segons un detallat esquema de l'autor del bloc La mirada del mendigo que circula per la xarxa.

El periodisme independent en temps de crisi

Portada de La Marea nº5.

Amb aquest pretext i entenent el moment de crisi actual, comencen a aparèixer mitjans de comunicació que no sols no tenen dependència de grans empreses sinó que el capital econòmic és el mateix que l'humà: treballadors i subscriptors. És el cas del periòdic digital eldiario.es propietat de la seua pròpia redacció (amb Ignacio Escolar al cap, ex de Público) i de la cooperativa MásPúblico propietat dels treballadors i que actualment publica el mensual LaMarea.

Aquestos mitjans de comunicació anteriorment podien ser ignorats. Però actualment estan en creixement perquè en moments de crisi la gent busca una informació independent i veraç, tal com Salvador Campello, cap de continguts d'InfoExpress (Tele Elx), comentava a una entrevista publicada a aquest mateix bloc. Les apostes innovadores i autònomes en contingut mostren una informació que no està subjecta a interessos econòmics.

Les xarxes socials

Les formes d'informació alternativa creixen. És per això que les xarxes socials han esdevingut una grandíssima font d'informació però, alhora, una grandíssima font d'informació falsa, manipulada, enganyosa... Una altra mostra que cal que el periodisme analitze i contraste la informació i, llavors, explicar-la. A l'entrevista esmentada, Salvador Campello explicava com els periodistes locals d'Elx van haver d'explicar què va passar la passada nit de l'Albà quan la palmera (del castell de focs artificials) va esclatar abans d'hora i va provocar alguns ferits al centre de la ciutat. Mentrestant a Twitter el desconcert i les fal·làcies no paraven de circular. Aquesta petita funció és essencial en el periodisme, des del periodisme local a l'internacional, des del periodisme d'agència al freelance.

El periodisme està, doncs, en una cruïlla on ha d'elegir cap on vol anar: continuar amb el sistema clàssic o apostar per un periodisme independent. El sanejament de l'opinió respecte la professió i l'existència d'informació no subordinada a interessos econòmics està en mans de la resposta a aquesta bifurcació en el camí del periodisme.