dimarts, 28 d’agost de 2012

La crisi que fa eclosionar l'art urbà



Es coneix ja a tota Europa el cas de la restauració de l'Ecce Homo a la ciutat aragonesa de Borja. L'octogenària Cecilia Giménez va ser l'encarregada de fer la polèmica restauració per a no contractar especialistes, aquest fet ha provocat avui en dia un augment de visites a la localitat. Una mostra de la internacionalitat d'aquest fet és l'article que publicava el 27 d'agost el periòdic "Libération". Aquest mitjà de comunicació francès dedicava una columna al fet on indicava, a més, que s'han recollit 18.000 signatures per a evitar una nova restauració ja que l'actual estat de l'obra "és un reflex intel·ligent de la situació política i social del nostre temps". 

Està clar que la dona no té la culpa de la restauració sinó més bé el no haver contractat uns professionals amb l'excusa dels diners. De fet l'altre dia vaig visitar la catedral de Beauvais i hi havia una maqueta meritòria per a l'home de 87 anys que la va fer però que no era una reproducció com la d'un grup d'experts. D'aquesta manera l'estalvi ens ha portat a realitats absurdes, però alhora la crisi ens ha portat coses positives.

Amb la dolenta situació econòmica, social, política i de valors que estem vivint Lisboa ha esdevingut una capital de l'expressió artítica urbana, tal i com també mostrava "Libération" el mateix dia 27.  Entre els carrers podem trobar increïbles obres d'art  que critiquen la situació actual, s'evadeixen de la realitat i representen l'estat social de la capital portuguesa. Aquest mateix article ens mostrava una pàgina de Facebook amb un recull d'algunes d'aquestes obres. 
Entre l'article ens mostra una cita d'Alexandre Farto, l'artista urbà "Vhils", que diu: "A nosaltres els portuguessos, no ens agrada passar a l'acció. L'energia que no utilitzem per a manifestar, l'utilitzem per a crear." Així Lisboa recull avui en dia un gran nombre de crítiques escrites i representades a murs, fins el punt que els lisboetes no veien un fet així des del 1974 quan van acabar amb la dictadura i els partits van utilitzar el carrer per a denunciar els crims de l'anterior règim i anunciar les seues propostes. 

Fa 25 anys solament Banksy mostrava aquestes crítiques però ara l'eclosió artística urbana ha sigut tal que ja ha eixit de les barreres del Bairro Alto, on abans hi havia més concentració d'aquestes obres. Justament quan es va voler restaurar aquest barri el 2008 es van adonar que esborrar totes aquelles representacions dels murs era acabar en una mostra artística i crítica, de tal manera que l'aleshores president potuguès, Cavaco Silva, va anunciar la creació d'una "Galeria de Arte Urbana" intal·lant-se panells al carrer turístic "Calçada da Gloria". 

Aquest fet sols ens mostra un cas de reconeixement de l'art urbà i alhora una solució original a la pèrdua del mateix. Tal vegada la resta de ciutats de tot el món haurien d'aprendre de Lisboa i aprofitar aquest fet únic de recollir allò que diu la societat als murs i donar una oportunitat a joves artistes que es veuen convertits en delinqüents quan acaben rellogats als murs sense cap recolzament legal. Recorde, per a acabar, que l'art històricament ha estat al servei dels rics i ara això pot canviar, l'art està representant el pensament col·lectiu. Podem entendre això com un fet històric o convertir-ho en vandalisme i deixar que s'esborre amb el temps.

Llicència de Creative Commons
La crisi que fa eclosionar l'art urbà de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

1 comentari:

PACO ha dit...

Ecce Homo i Ecca Mujer.
La cultura és una expresió del poble, no símplement un negoci.
Ara, pa cagar-la més val deixar-ho.