Normalitzar la normalització

Estem en el segle XXI i la nostra llengua porta dècades sofrint, però ara, sense cap tipus de prohibició ni censura (suposadament), és quan més està patint. Durant les prohibicions lingüístiques el poble catalanoparlant es va negar a apartar la llengua en els àmbits familiars i col·loquials. Ara les influències i la “tolerància” que significa canviar de llengua davant un castellanoparlant estan fent que cada vegada menys joves parlen català, que a les línies en valencià s'escolte més castellà que valencià i que, en definitiva, la llengua perga àmbits d'ús.

Però entre aquest panorama ix el sol. El meu poble ha aprovat fer una necessària discriminació positiva a la nostra llengua, és a dir, afavorir el valencià per evitar que en uns anys no s'escolte altra cosa que castellà a Alcoi. Perdre una llengua és perdre part dels trets característics d'un poble i per això l'ajuntament ha volgut, entre crítiques dels centralistes, fer que la llengua pròpia històricament de la localitat recupere la vivacitat.

Crítiques hi ha mil, que no cal normalitzar la llengua, que s'està afavorint la marginació del castellà, que això no és bilingüisme... Però no se n'adonen que cada vegada hi ha menys gent que parla valencià, que els nouvinguts no fan l'esforç d'aprendre'l, que les retolacions perden la llengua, que la gent es dirigeix primerament en castellà per si de cas... Amb aquestes “tonteries” Oriola, última ciutat en rendir-se davant les imposicions de Felip V, ara és un poble absolutament castellanitzat en tots els sentits.

Avui el periòdic “Ciudad de Alcoy” titula al tema del dia “El valenciano se utiliza en el 68% de los hogares alcoyanos” i diran que a més de la meitat de les llars alcoianes es parla valencià, per tant no cal normalització. Però si ens remuntem anys erere la xifra era tranquil·lament era més del 70% i, segles enrere, el 100%. A més afegeix que “Los datos reflejan que el 55% lo habla perfectamente y nada el 12'8%, a la vez que un 2'3% afirma no entenderlo en absoluto”, també apareix el debat que es va donar al ple municipal entre el govern (PSPV-PSOE, Bloc i EU-L'entesa) i PP i UPyD, pel qual UPyD exigia “bilingüisme”.

Però tornem a les dades, el “Ciudad” indica que el 12'8% no parla mai valencià i que el 2'3% ni l'entén, no obstant això, el 100% dels valencianoparlants parlem el castellà i amb molta fluidesa, és a dir, si l'informe fos a l'inrevés: “en el 32% de los hogares se utiliza el castellano” però “el 100% lo habla perfectamente”. Per tant la pregunta és ràpida: bilingüisme o diglòssia afavoridora del castellà? Tal vegada el “genocidio lingüístico” del qual parla el PP siga cap al valencià.

Per sort la ciutat d'Alcoi és un mal exemple per a mostrar la substitució lingüística, ja que hi ha moltíssima gent que ens resistim al canvi lingüístic quan l'altra persona ens entén perfectament i, inclús, hi ha immigrants que han après el valencià. Crida l'atenció el cas d'un xic de raça negra que es guanya la vida venent coses pels bars i et parla tranquil·lament el valencià. Personalment, si un dia me'l trobe li compraré qualsevol cosa sols per l'esforç d'adaptació que ha fet i que molts valencians, moguts per l'auto-odi, no fan.

Portada del llibre "Sortir de
l'armari lingüístic".

Aquest cas em recorda el llibre “Sortir de l'armari lingüístic” (que hem llegit enguany en valencià), el qual ens intenta donar pautes per a viure plenament en català. En certs punts sembla polititzat però les intencions són clares i bones: si jo vaig a Escòcia aprendria anglès per tant, si algun estranger ve al País Valencià hauria d'aprendre valencià, no sols per ser la llengua pròpia sinó per què a més li serà útil i se sentirà molt més adaptat a la societat.

La Gemma Sanginés i el Ferran Suay, autors del llibre, ens volen donar un missatge d'esperança per a qui lluitem diàriament per la llengua, no sentir-nos mal per mantenir-la ja que afavorirem que l'altra persona la vulga aprendre o almenys sàpiga que en la realitat del nostre país conviuen dues llengües. Això no afavorirà l'arribada de nous àmbits d'ús, però sí per a què el poble la parle, malgrat que siga de forma col·loquial, i per tant, ja que el poble la parla, indirectament apareguen més àmbits d'ús.

Una portada del diari "Ara". 

I entre aquests nous àmbits d'ús recuperem la premsa. Des de què “El Punt” va deixar de publicar al País Valencià no hi havia premsa impresa en català a la nostra terra, però ara, el diari “Ara” arriba a les terres del sud (per a ells, que són catalans) i torna la premsa impresa en català. De moment la província d'Alacant no té el diari, per tant els alcoians ens quedem amb les ganes, però seguiran en expansió i els alcoians tindrem, de nou, premsa en català a les nostres mans. Tot això exceptuant la magnífica revista que resulta ser “El Temps”.

Tot i l'esforç, per als mateixos que parlen de bilingüisme, això és una mostra de pancatalanisme en sentit colonitzador, com si els valencians no poguérem tindre premsa en la nostra llengua i l'aparició d'aquesta fora símbol de voler crear una Gran Catalunya en el més pur estil Gran Alemanya. I per tant això de la normalització creuen que és un “cuento chino” i una forma d'acabar “con las libertades de los españoles”. Per això ara l'ajuntament d'Alcoi és un “radical” i artífex d'un “genocidi lingüísitic”.

Una d'eixes comparacions entre els
Països Catalans i la Gran Alemanya
nazi.

Per tant pareix ser que cal fer un procés de normalització de la normalització, és a dir, fer veure com normal (ja que, de fet, ho és) la normalització lingüística. Poden estar tranquils ja que el dia que calga eixir en defensa del castellà jo seré el primer, ja que crec que quantes més llengües millor i si als Països Catalans en parlem dues amb fluïdesa (més les que vulguem aprendre pel nostre compte) és molt millor que no sols parlar-ne una.

Per tant i definitivament, la nostra llengua necessita ser ajudada i, igual que si anàrem a Euskadi aprendríem euskara o si anàrem a Alemanya aprendríem alemany, cal fer que tothom parle català a les zones on es parla la llengua, entre elles el nostre humil poble que ja ha pegat un pas endavant en aquest fet.   

Relacionat amb el tema vos deixe un enllaç a un nou bloc de les vivències sobre parlar la llengua a la zona d'Alacant (cliqueu sobre el peu de foto).

Capçalera del bloc "Llengua resistent", clicar per a accedir-hi.

Normalitzar la normalització de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons