dilluns, 16 de gener de 2012

Adéu Fraga i, per favor, no tornes!

És curiosa Espanya. Un país que cada pas endavant, en pega dos cap enrere. Un país de monarquies, colps d'estats i dictadures. Espanya és tant curiosa que la seua existència es deu a un caprici monàrquic. Si els reis catòlics no hagueren volgut unir-se, Castella aniria per la seua banda i Aragó per una altra. És curiosa Espanya per què enlaira una bandera reducte del feixisme i crida “Viva España!” per simples mèrits esportius. I encara més ho és el País Valencià, un país que perd la personalitat, la llengua i la cultura, que alça monuments a la corrupció i cega els seus habitants amb grans armes mediàtiques. Espanya, un país on les mentides polítiques creixen com les flors en primavera i la corrupció és plat diari. Espanya, un país que no ha cicatritzat les ferides de guerra i fa homenatges a assassins i feixistes.

Aquesta nit passada ha mort Manuel Fraga, home de llarga i obscura carrera política. Ministre del “Caudillo” i assassí del comunista Julián Grimau, entre d'altres. Venut a la democràcia i sense penedir-se'n del mal que va arribar a causar. Un passat tenebrós que la caverna mediàtica espanyolista ni mostra ni mostrarà. Seixanta-sis anys de carrera política i pareix que sols s'haja banyat a la platja de Palomares per demostrar que no estava radioactiva després de la caiguda d'una bomba d'hidrogen d'Estats Units al mar. Fet que ni realment és cert, ja que possiblement les imatges estigueren gravades a un altre lloc; de fet, allí, a Palomares, el 29% de la població local presenta plutoni al seu organisme. La televisió ens recorda això, la frase “la calle es mia”, els seus anys com a diputat del PP i com a president de Galícia; res del franquisme ni la polèmica llei de premsa, que inicialment donava més llibertat, però acabà amb el segrest de l'”ABC” i la voladura de l'edifici del diari “Madrid”.
Famosa imatge de Fraga banyant-se suposadament a la platja de Palomares.

En aquest moment joventuts del PP l'acomiaden com un gran home, membres del partit li donen un últim comiat i, fins i tot l'”esquerra” espanyola visita la capella ardent d'un assassí. Tot i què el centralisme no ho accepte, els assassins no sols estan a ETA. Però el pitjor de tot això, és que no ens sorprèn d'un país on l'esquerra fa retallades socials, els nacionalistes pacten amb els unionistes i els republicans aplaudeixen la figura del rei al Congrés. No ens sorprèn d'un país on partits amb una corfa progressista fan renàixer ideals ultradretans, un país on els repressors moren dolçament sense penedir-se'n i els jutges que intenten fer justícia dels crims fets aleshores, acaben a la banqueta.

Tot el contrari que els alemanys. Allí van esborrar els símbols feixistes de les institucions, però mantenen llocs per a que mai s'oblide la barbàrie. S'ha prohibit l'himne, bandera i símbols del nazisme per a què una nova onada pangermanista no fique en perill l'Europa del segle XXI. Mentrestant colles d'indocumentats a Espanya pinten creus gamades, enlairen banderes franquistes i canten el “Cara al sol”. Símbols que en el seu moment Fraga defensà i que avui indirectament, PP i PSOE, donant les condolències a la família, estan respectant.
Manuel Fraga (a la dreta) junt amb un jove José Maria Aznar.

Ara don Manuel ha mort i s'ha emportat a la tomba tota la misantropia selectiva que va ficar en pràctica durant la seua vida. Se'n va i ho fa sense un judici, una condemna ni cap acte que el jutjara pel mal que havia causat durant la seua època franquista. Hi ha molta gent que et diu adéu, i jo també; però em permet afegir un “i, per favor, no tornes”. Ara, descansa en pau, en eixa pau que vas llevar a tantes famílies.  


Llicència de Creative Commons
Adéu Fraga i, per favor, no tornes! de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a detotunpoc-jordipascual.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://detotunpoc-jordipascual.blogspot.com/2012/01/adeu-fraga-i-per-favor-no-tornes.html.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una de las diferencias entre España y Alemania es que Alemania perdió una guerra y España tubo un periodo de transición, en Alemania se cortó por "lo sano" mientras que en la "caverna españolista" se intentóhacerlo a buenas sin derramamiento de sangre y pese a ello todavía hubo el 23F

Jordi Pascual Mollá ha dit...

Primerament gràcies pel comentari, tot i què m'agrada més que la gent no es quede darrere d'un anònim, ja que al fi i al cap tot són opinions discutibles i per això permet la publicació de comentaris al bloc. Evidentment Alemanya va perdre una guerra, però aquesta guerra indirectament la van guanyar els alemanys, és a dir, Alemanya no va perdre la guerra, la va perdre el nazisme i els ideals pangermanistes i racistes. A Espanya va haver una guerra que Franco guanyà i que els republicans perderen, i les conseqüències d'aquesta van ser dolentes per la repressió i la dictadura. Quan els republicans van perdre la guerra, també la va perdre la democràcia i les llibertats. El període de transició que existeix deixa prou que desitjar, ja que part dels membres franquistes s'apuntaren a aquesta, és a dir, persones que anys enrere estaven matant per ideologia (i no dic que els republicans no ho feren durant la guerra) ara estaven enlairant una "bandera de llibertats" i democràcia. Un d'aquests individus és Fraga. Un període de transició no vol dir que una persona que ha comés crims contra la humanitat durant una dictadura ara se li perdone tot. Justament avui a Facebook el periodista Ramón Lobo (de "El país") deixava algunes reflexions sobre la transició i l'actualitat; la primera d'elles: "Transición española: se juzga al juez que intentó mirar debajo de la alfombra y se tiñe de oro la biografía de un franquista. Algo falla." i la segona: "Este país necesita una comisión de la verdad, que se recuperen los mąs de cien mil desaparecidos y que todos pidan perdón. Este país lleva mintiéndose desde el Cid, un señor de la guerra por beneficio propio y no el héroe cristiano que vende la historia imperial, la misma que ahora ensalza a Fraga". No sé fins a quin punt "se intentó hacerlo a buenas", com tu dius. Salutacions, i de nou, gràcies pel comentari.

Anònim ha dit...

Hola benvolgut,
m'ha agradat molt l'entrada que has fet sobre aquest tema, ja que en escoltar i llegir notícies sobre aquest no he fet més que indignar-me per la hipocresia que regna al nostre país. Podia esperar perfectament que simpatitzants del pp i també del franquisme homenatjaren a aquest personatge, però el fet de que els que es nomen a si mateixa d'"esquerres" i defensors de la democràcia ho facen també...no sé com podem continuar en aquestes mentides!
una abraçada,
Alba Gómez

Jordi Pascual Mollá ha dit...

Moltes gràcies Alba, hi ha molt hipòcrita solt per ahí, és veritat. Gràcies pel comentari! :)