Aquesta nit passada ha mort Manuel
Fraga, home de llarga i obscura carrera política. Ministre del
“Caudillo” i assassí del comunista Julián Grimau, entre
d'altres. Venut a la democràcia i sense penedir-se'n del mal que va
arribar a causar. Un passat tenebrós que la caverna mediàtica
espanyolista ni mostra ni mostrarà. Seixanta-sis anys de carrera
política i pareix que sols s'haja banyat a la platja de Palomares
per demostrar que no estava radioactiva després de la caiguda d'una
bomba d'hidrogen d'Estats Units al mar. Fet que ni realment és cert,
ja que possiblement les imatges estigueren gravades a un altre lloc;
de fet, allí, a Palomares, el 29% de la població local presenta
plutoni al seu organisme. La televisió ens recorda això, la frase
“la calle es mia”, els seus anys com a diputat del PP i com a
president de Galícia; res del franquisme ni la polèmica llei de
premsa, que inicialment donava més llibertat, però acabà amb el
segrest de l'”ABC” i la voladura de l'edifici del diari “Madrid”.
Famosa imatge de Fraga banyant-se suposadament a la platja de Palomares. |
En aquest moment joventuts del PP
l'acomiaden com un gran home, membres del partit li donen un últim
comiat i, fins i tot l'”esquerra” espanyola visita la capella
ardent d'un assassí. Tot i què el centralisme no ho accepte, els
assassins no sols estan a ETA. Però el pitjor de tot això, és que
no ens sorprèn d'un país on l'esquerra fa retallades socials, els
nacionalistes pacten amb els unionistes i els republicans aplaudeixen
la figura del rei al Congrés. No ens sorprèn d'un país on partits
amb una corfa progressista fan renàixer ideals ultradretans, un país
on els repressors moren dolçament sense penedir-se'n i els jutges
que intenten fer justícia dels crims fets aleshores, acaben a la
banqueta.
Tot el contrari que els alemanys. Allí
van esborrar els símbols feixistes de les institucions, però
mantenen llocs per a que mai s'oblide la barbàrie. S'ha prohibit
l'himne, bandera i símbols del nazisme per a què una nova onada
pangermanista no fique en perill l'Europa del segle XXI. Mentrestant
colles d'indocumentats a Espanya pinten creus gamades, enlairen
banderes franquistes i canten el “Cara al sol”. Símbols que en
el seu moment Fraga defensà i que avui indirectament, PP i PSOE,
donant les condolències a la família, estan respectant.
Manuel Fraga (a la dreta) junt amb un jove José Maria Aznar. |
Ara don Manuel ha mort i s'ha emportat
a la tomba tota la misantropia selectiva que va ficar en pràctica
durant la seua vida. Se'n va i ho fa sense un judici, una condemna ni
cap acte que el jutjara pel mal que havia causat durant la seua època
franquista. Hi ha molta gent que et diu adéu, i jo també; però em
permet afegir un “i, per favor, no tornes”. Ara, descansa en pau,
en eixa pau que vas llevar a tantes famílies.
Adéu Fraga i, per favor, no tornes! de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a detotunpoc-jordipascual.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://detotunpoc-jordipascual.blogspot.com/2012/01/adeu-fraga-i-per-favor-no-tornes.html.
4 comentaris:
Una de las diferencias entre España y Alemania es que Alemania perdió una guerra y España tubo un periodo de transición, en Alemania se cortó por "lo sano" mientras que en la "caverna españolista" se intentóhacerlo a buenas sin derramamiento de sangre y pese a ello todavía hubo el 23F
Primerament gràcies pel comentari, tot i què m'agrada més que la gent no es quede darrere d'un anònim, ja que al fi i al cap tot són opinions discutibles i per això permet la publicació de comentaris al bloc. Evidentment Alemanya va perdre una guerra, però aquesta guerra indirectament la van guanyar els alemanys, és a dir, Alemanya no va perdre la guerra, la va perdre el nazisme i els ideals pangermanistes i racistes. A Espanya va haver una guerra que Franco guanyà i que els republicans perderen, i les conseqüències d'aquesta van ser dolentes per la repressió i la dictadura. Quan els republicans van perdre la guerra, també la va perdre la democràcia i les llibertats. El període de transició que existeix deixa prou que desitjar, ja que part dels membres franquistes s'apuntaren a aquesta, és a dir, persones que anys enrere estaven matant per ideologia (i no dic que els republicans no ho feren durant la guerra) ara estaven enlairant una "bandera de llibertats" i democràcia. Un d'aquests individus és Fraga. Un període de transició no vol dir que una persona que ha comés crims contra la humanitat durant una dictadura ara se li perdone tot. Justament avui a Facebook el periodista Ramón Lobo (de "El país") deixava algunes reflexions sobre la transició i l'actualitat; la primera d'elles: "Transición española: se juzga al juez que intentó mirar debajo de la alfombra y se tiñe de oro la biografía de un franquista. Algo falla." i la segona: "Este país necesita una comisión de la verdad, que se recuperen los mąs de cien mil desaparecidos y que todos pidan perdón. Este país lleva mintiéndose desde el Cid, un señor de la guerra por beneficio propio y no el héroe cristiano que vende la historia imperial, la misma que ahora ensalza a Fraga". No sé fins a quin punt "se intentó hacerlo a buenas", com tu dius. Salutacions, i de nou, gràcies pel comentari.
Hola benvolgut,
m'ha agradat molt l'entrada que has fet sobre aquest tema, ja que en escoltar i llegir notícies sobre aquest no he fet més que indignar-me per la hipocresia que regna al nostre país. Podia esperar perfectament que simpatitzants del pp i també del franquisme homenatjaren a aquest personatge, però el fet de que els que es nomen a si mateixa d'"esquerres" i defensors de la democràcia ho facen també...no sé com podem continuar en aquestes mentides!
una abraçada,
Alba Gómez
Moltes gràcies Alba, hi ha molt hipòcrita solt per ahí, és veritat. Gràcies pel comentari! :)
Publica un comentari a l'entrada