Hi ha qui diu que la vida és una
constant lluita, per gaudir-la, per a viure-la, però m'agrada més
pensar que la vida és un seguit de lluites per la nostra llibertat i
els nostres drets, per la col·lectivitat humana, en contra de les
indiferències i per a cercar un món millor, que si nosaltres no
anem a poder gaudir almenys que ho facen els nostres fills.
L'altre dia defensava l'educació
pública i de qualitat davant els atacs del lliure-mercat extrem que
ens converteix a tothom en mercaderies d'un sistema decadent. Al
voltant de 100 persones ens trobàvem a la plaça del meu poble i
cridàvem al cel per a què puguem continuar tenint allò que hauria
de ser nostre, una educació pública, digna i sense manipulacions.
Hores després a Alacant milers de
persones reclamàvem el mateix, cridàvem al vent i demanàvem un
futur. Una xiqueta portava un cartell “no retalleu el meu futur”,
uns altres cantaven en un ambient festiu per la dignitat de
l'educació pública... En definitiva una constant lluita en defensa
d'allò que és nostre.
I l'escena es repetia a tot el país:
València, Castelló, Barcelona, Palma i altres ciutats més
xicotetes que se sumaven. Més enllà Madrid treia milers de persones
al carrer, Bilbao, Sevilla... Similar a allò que succeïa a Xile
mesos enrere amb milers d'estudiants al carrer defensant allò que és
seu. Similar al 15M en el qual orgullosament he participat.
Tal vegada molta gent ens veja com la
minoria extremista que vol enderrocar un poder, però no, som la
minoria (si ells volen que siga així) però que defensa allò
correcte, volem enderrocar el poder, però el corrupte, llevar del
poder de la Generalitat la màfia valenciana, defensar la democràcia
i els més febles i allunyar-nos del feixisme i extrems violents.
Mentre nosaltres al País Valencià
estàvem al carrer convertint els carrers en rius de gent, com deia
l'Ovidi, a l'altra banda del món un investigador rectificava i amb
les paraules “I
also apologize to any gay person who wasted time and energy
undergoing some form of reparative therapy" es disculpava als
LGTB (Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals) anys després d'haver
publicat un article que deia que l'homosexualitat tenia cura.
Al
mateix temps hi haurà gent difonent a amagades les verdaderes
informacions del terrorífic règim dictatorial comunista de Corea
del Nord, a l'igual que ho fan en contra de l'extrem poder
capitalista que representen els Estats Units davant tot el món i
especialment el seu poder bèl·lic causant de milers de morts a
guerres estúpides.
Mentre
nosaltres estàvem al carrer els bombardejos no hauran cessat a Síria
i el govern dictatorial continuarà causant milers de morts i
Palestina continuarà ocupada per Israel, mentre que la primavera
àrab no acaba amb els dictadors opressors i xenòfobs de la societat
islàmica també a nivell polític i no solament religiós.
Probablement
milers de persones continuen manifestant-se per la llibertat de les
nacions oprimides, ja siga Tibet, Kurdistan o Palestina i milers de
persones defensen els drets dels LGTBs, altres dels reclusos a
“Guantánamo”, altres de les repressions policials, de l'ascens
del feixisme al centre europeu...
Islàndia
ja ha alçat la veu i està refent el país de la destrucció que ha
provocat la incompetència i egoisme polític i financer, el qual no
anava més enllà del seu propi benefici i en contra del poble.
Irlanda ja va alçar la veu i va aconseguir la seua independència i
seguint els seus passos està Escòcia i no massa lluny Quebeq.
El
poble quan vol ho té i si els xiquets tornen a treballar controlats
per la màfia a Nàpols, milers de persones reclamaran en contra. I
si els estúpids exèrcits que “defensen la pau i la pàtria”
continuen matant persones innocents, milers de persones reclamaran en
contra. I si els enganys polítics continuen, més persones
reclamaran en contra.
Tal
vegada actualment hi ha més causes que defensar que temps per a
fer-ho, però milions de goles criden unànimement per la justícia i
la llibertat, per la dignitat dels éssers humans, per no ser esclaus
d'una farsa sistemàtica ni convertir-nos en peces re-canviables d'un
rellotge que camina cap a l'aturada definitiva.
No
som un objecte amb qui jugar, ni som servents de ningú; som més els
que defensem l'humanitat tal i com hauria de ser, deixant de banda
l'odi i treballant per millorar el món, per fer realitat els nostres
objectius i no oprimir cap poble. Hi ha milions de persones que
criden fort per la dignitat humana, jo em sume amb el crit al cel.
Amb el crit al cel de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
6 comentaris:
El crit desesperat, adreçat a l'infinit fa que els mandres i politicastres se senten més petits, encara que la seva vanitat no passe més enllà del seu melic.
Ningú no podrà parar la humanitat però necessitem el motor dels joves per començar la precisa Revolució Social Ja.
Salut.
la foto del moro sobrava, me la suda el que li pase als moros i árabs
una constant lluita? pero si sois una panda de perroflautas k no paran de dar por culo y total no os hacen ni puto caso, si quereis ajudar aceptad el pais en el k vivis y si no estais de acuerdo con las reformas politicas protestad pero sin molestar a los demas k sois unos tocapelotas, a vosotrosd os querria yo ver en cualquier otro pais, os quejais de españa y tal, a vosotros os querria ver en africa como muertos de hambre, poco os quejarias y querrias venir a españa como fuese no sentis españa pero luego a la hora de ayudas economicas y reformas si os benefician callais como putas y sino a dar por culo, hipocritas de mierda
Home tant com que els moros "te la suen" no sé, és un poc exagerat, són persones i això està per davant de tot; tenen coses més i menys acertades però els països occidentals amb una base històrica cristiana també.
I al segon anònim, es veritat que Espanya no és una bèstia, tal vegada durant el franquisme ho fora. Actualment mantenim drets bàsics d'una societat democràtica, si açò ho haguera escrit dècades abans probablement estiguera a la presó. Per tant, sí, Espanya no és un règim, hi ha llibertats, però també té molts aspectes en els quals millorar i denunciar-ho siga eixint al carrer, escrivint, fent-ho entendre a la gent de qualsevol forma i intentar que arribe a aquelles institucions on sí que està el verdader poder, és un dret més. Pots compartir l'opinió o no i això et farà lliure, acceptant el teu país que és allò que tu sents, però lliure. No em pareix massa correcte qualificar de "tocapelotas" a unes persones que l'única cosa que fan es manifestar el seu dret a protesta, igual que l'església trau processons al carrer, el futbol pot omplir els carrers d'aficionats celebrant títols o se celebren diferents festivitats. La lluita no ha de ser necessàriament violenta. De fet, jo crec que qualsevol idea política és correcta (ja que cadascú té el seu punt de vista) però aquesta hauria de quedar deslegitimitzada en el moment que es ficara en pràctica mitjançant la violència, exemples com el nacionalisme violent d'ETA i Terra Lliure, el nacionalisme repressiu que representava el franquisme o el nazisme, el comunisme de l'URSS...
Vulgues o no estem condemnats (si vols dir-ho així) a conviure en aquest món i això ens farà més humans. El respecte de les idees dels altres i el diàleg ens farà forts. Pots dir-nos antisistemes, perroflautas i desitjar-nos estar a altres països, on espere anar a ajudar més d'una vegada en la meua vida, i tot això també és el teu dret. Sé que puc dir molt i probablement no et canvie d'opinió i supose que a l'inversa també, així que simplement vos done les gràcies pels comentaris i compartir les vostres opinions.
Hi ha una "persona" que amb la identitat d'an`nim es dedica a insultar i desqualificar, sense més argument que l'absoluta ignorància de entendre que tots els éssers humans som i tenim els mateixos drets.
Hi ha qui es desqualifica a ell mateix.
Bo afortunadament són una minoria.
Salut i felicitat per a tots, també per a l'anònim que també té dret.
Publica un comentari a l'entrada