dimecres, 23 de novembre del 2011

Pluja amb somriure

Salutacions de nou a tota la gent que segueix el que publique per aquest humil bloc, vos presente una novetat, a banda de publicar-me alguns dels articles a "Pagina66.com" també ho fan a "Alcoi24horas". Tot i això crec que com avence el curs no podré dedicar el temps que m'agradaria a fer aquestes coses, però bé, es tracta d'estudiar per a poder tindre un futur.

L'altra novetat, ja relacionada amb aquesta entrada, és que en una de les meves trobades amb el bolígraf abans de dormir i condicionat pel temps que fa aquestos dies, em va vindre la "inspiració" i em va eixir una poesia. No és habitual que, com li passava a Vicent Andrés Estellés, puga escriure poesia de qualsevol cosa; però ahir amb la tonteria de la pluja em va vindre una xicoteta poesia que intenta animar a tota la gent que es fica trista amb el "mal oratge". Després indagant per eixos llibres de poesia, que la majoria de vegades li furte a mon pare, vaig trobar una altra poesia sobre la pluja, i vull començar aquesta entrada amb l'esmentada poesia. Es tracta de "Cançó després de la pluja" de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sense lloc a dubte molt millor escriptor que jo, i diu així:

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí, 
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja la muntanya?
El caragol que treu la banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Mallorca, 1935


Amb aquesta poesia, que vaig trobar després d'escriure la meva, acabe ja la presentació i de donar una miqueta de cultura literària (tot i que segur que sabeu molt més de literatura catalana que jo). Així, vos deixe ja amb "Pluja amb somriure", que vaig escriure ahir mentre la pluja queia:

Fina capa de pluja rellisca per la teulada,
com una llàgrima pel teu rostre
demostrant la teua ànima apagada,
així com la llum d'un canelobre.

Tristos núvols grisos recorren el cel
on avui mire i no hi ha estel,
sols cortines de pluja formant un gran vel
apagant amables somriures de mel.

Un estrident soroll
trenca en l'obscuritat,
augmenta l'aiguamoll
i em desperte esglaiat.

M'alce i mire per la finestra
i sense quasi destresa
observe la pluja espesa
que cau amb rapidesa.

Gargalls d'aigua baixen per les canonades, 
recollits dels teus ulls brillosos,
topen de nou amb les teulades
esperant, per fi, ser exclosos.

Avui plou al meu poble
i tu estas trista,
no vull fer-me el noble
però somrient, estas millor vista.

(La poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel l'he extreta del llibre de Poesia de  "Joan Salvat-Papasseit, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Màrius Torres" de la col·lecció "Les millors obres de la literatura catalana" d'"Edicions 62" i "la Caixa", Edició del 1982)
Llicència de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a detotunpoc-jordipascual.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://detotunpoc-jordipascual.blogspot.com/2011/11/pluja-amb-somriure.html.