Reflexió d'un passeig en bici

Estiu, calor, platja, bici,... Doncs això, és estiu, fa calor, és temps de platja, i abelleix pegar passejos, a peu, en bici. I això he fet hui, ja de vesprada he agafat el que ha sigut, i de fet és, el meu únic transport a la zona de platja i he fet la volta que sempre faig, per això que diuen de no canviar les bones costums. Doncs allà he anat jo sobre dues rodes i he pres el camí menys transitat però unes obres han fet que deixara la senda vella per una novella, però no desconeguda. Resulta que les obres no es l'únic que m'ha detingut. Al canviar de camí entre a un terra i pedres que serveix per abastir els “xiringuitos” principalment, tot i que tot l'any és l'accés a una casa d'allò més curiosa i avui els policies, al meu pas, estaven desnonant la seva inquilina. Tristament està totalment justificat, de fet la casa és un conjunt de baladres tapats amb teles i on no sols vivia la dona sinó també un grapat de gossos amb ella. No sé si la dona ha estat detinguda o no però ací s'escapa una cosa ben important: Un dels drets fonamentals que tenim els humans és el dret a l'habitatge, és a dir, a una vivenda digna. I ara la pobra dona ja no té ni on viure. Evidentment viure entre baladres no és una vivenda digna, però almenys és una vivenda.
Per desgràcia el cas particular d'aquesta dona no és un trist succés aïllat. A les nostres ciutats hi ha persones que dormen en bancs, i no precisament per una nit de borratxera. Als nostres carrers hi ha gent netejant vidres dels cotxes, venent mocadors, ulleres,... tot per tindre uns mínims ingressos, insuficients per a una casa i moltes vegades per a l'adicció que molts cops els ha portat fins ahí. Per això acaben ocupant cases, dormint al carrer o entre baladres. I si totes les cases que s'han apoderat els bancs en tot això de la bombolla immobiliària ho donaren per a què tothom tingués accés a una vivenda? Ah!, no, que els bancs tenen obres socials per a qui pot ser el seu client i no per a pobres.
Definitivament es trist veure viure persones en tant paupèrrimes condicions, però més trist és no fer res per remediar-ho.


Reflexió d'un passeig en bici de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a detotunpoc-jordipascual.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://detotunpoc-jordipascual.blogspot.com/2011/08/reflexio-dun-passeig-en-bici.html.