dijous, 7 de juliol del 2011

Al meu col·legi


Sempre he sabut que l'educació estava mal i més al País Valencià, la sorpresa de fer una única línia trilingüe és un dels exemples, però el que no esperava és que amb el mal panorama que presenta aquest sector la denúncia educativa que apareguera fos arrel d'uns dibuixos d'un xiquet de cinc anys i a més del centre d'educació primària on jo vaig estudiar. Tots, supose, que sabeu de que parle, però per si de cas refresque la memòria.
Fent un treball al voltant de la figura d'Enric Valor, un dels majors lingüistes i defensor de la nostra cultura i que a més, per això, ha sigut tema principal del correllengua d'aquest any, un xiquet de tant sols cinc anys del centre educatiu El Romeral d'Alcoi va fer una activitat de classe en la que havia de pintar unes quatre vinyetes com si fos un còmic que repassaven la història de la nostra llengua de forma curta (baix del tot les podeu veure). Quatre imatges baix les quals fica aquests ròtuls: “En la guerra es va patir molt. Nosaltres vàrem salvar la vida però la societat va quedar profundament dividida”, parlant de la guerra de successió; “La gent es veu forçada a oblidar el passat. La repressió dels conqueridors fou dura i ens ofegaren la nostra literatura.”, amb la prohibició de la llengua amb l'arribada de Felip V; “Els esforços d'aquelles generacions han vist el fruit en l'actualitat. Caminant cap a un país amb més identitat”, amb el moviment de normalització lingüística que per sort està sofrint el català an aquestes últimes dècades; i “Però si volem aquesta renaixença mai més no tornaré a defallir. La lluita per la nostra llengua/cultura ha de seguir.”, donant intencions futuristes respecte el català al País Valencià. Acompanyat de les imatges de la guerra i la destrucció, uns llibres traspassats per uns ganivets (com mostrant l'opressió lingüística castellana sobre el català), el rei Jaume I amb el País Valencià de fons i una senyera a sobre del territori (bandera oficial al seu temps) i la imatge d'Enric Valor a una manifestació per la llengua amb intencions de donar futur al català. Per tant uns fets totalment reals que qui els negue pot pegar-li una mirada a algun llibre d'història per comprovar-ho. Arrel d'aquestos dibuixos els pares de l'alumne han vist una intenció nacionalista en l'educació cap al seu fill i ho ha fet públic. Llavors l'”Asociación Nacional por la Libertad Lingüística”(ANLL) ha denunciat aquest tema; curiosament aquesta associació no ha denunciat la marginació lingüística que suporta el català als mitjans de comunicació, cinema, lectura,... Aquesta denuncia vol arribar més enllà i ja s'ha fet arribar a la Conselleria. D'altra banda certs partits polítics han volgut afavorir-se de la situació i també han fet força per dur endavant aquesta denuncia, però aquestos curiosament tampoc han denunciat l'atemptat contra la cultura que van fer els GAV i España 2000 cancel·lant la presentació d'un llibre a l'FNAC de València i evadint-lo amb les ja típiques senyeres del GAV i banderes espanyoles. Segons les entitats aquestos dibuixos inciten a la creació d'uns hipotètics, fins el moment, Països Catalans i per tant sabent qui mana a la conselleria al Romeral li pot caure el pèl.
Llavors pareix que lluitar per la llengua i la cultura siga denunciable. Tal vegada el plantejament no siga aquest sinó que els castellans, amb, per sort, moltes excepcions, que van arribar a terres valencianes temps enrere no han volgut adaptar-se i perdre les arrels que tenien a Castella i per tant en lloc de ser ells qui perguen la llengua i la cultura ha de ser la gent autòctona. I és més saben que si perden les arrels perden la identitat i per tant ells no volen fer-ho i forcen als valencians a fer-ho. Això em recorda la frase que va dir Lluís Llach en la seva tornada davant 80.000 valencians per defendre TV3: “aquestes cançons servien per a lluitar contra els fatxes d'aquells temps, esperem que servisquen per lluitar contra els fatxes d'avui en dia.” .
Els denunciats, tot i ser els que envien atacs contra els defensors de la llengua i la cultura, diuen que les llengües no han de ser lluites sinó formes de convivència, tant de bo col·laboraren per fer-ho realitat.
Finalment vull donar ànims al que va ser el meu col·legi, El Romeral, on tal vegada hi haja gent més o menys perfecta però en ningun moment manipulen la ment dels xiquets; a més si seguim per aquest camí aconseguirem aquest prototip d'escola, el que vos deixe en aquest enllaç: http://es.filesmap.com/mp3/5IzL/ovidi-montllor-l-escola-de-ribera/


Llicència de Creative Commons
Al meu col·legi de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a detotunpoc-jordipascual.blogspot.com
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a http://detotunpoc-jordipascual.blogspot.com/2011/07/al-meu-collegi.html.

1 comentari:

Yaiza Ferrer ha dit...

Molt interessant, i molt més que d'acord amb tu.
Sembla que defensar la llengua i el país (en el cas de valència, catalunya, euskadi...) és sinònim de terrorisme. Si ho fas a "espanya", i imposant-te a tot de llengües i cultures, és d'allò més normal...
Hem de seguir endavant!