Un sospir de vent,
reviure un moment,
rascar a la ment
i trobar-se un sentiment.
Voler reviure un instant
que no va ser tant
però va ser impactant
en la ment d'aquest estudiant.
Estudiant de la vida,
què s'han fet valedor
d'un premi sense mida
el recordar un amor
o eixa llàgrima de dolor.
Maleït el sobrevalor
què aquest traïdor
del seu interior
donava a l'esplendor.
L'esplendor d'un afecte,
afecte real
què com un animal
no va saber mostrar.
No va mostrar en un moment
en què la seva ment
va confondre el present
en un anterior desencert.
Ara l'encert es converteix en confusió,
busquem la solució,
i ens trobem en un frontó
on la solució passa a ser confusió.
Tot per aquell maleit instant
que no va ser tant
però va ser impactant
en la ment d'aquest estudiant.
Estudiant amb nova lliçó
què no vol jugar al frontó
ni lluitar entre passió
i raó.
Una nova vivència
què és evidència
de la sentència
a la què ens esposem.
La sentència del temps,
d'aprendre amb ell
i viure sentiments
fins què sigues vell.
Fart de ser el joguet
d'aquest xiquet
què mana inconscient
del nostre ser.
Fart de ser el joguet
d'un xiquet
anomenat Temps.
2 comentaris:
És molt bonic, xicotet (:
gràcies :)
Publica un comentari a l'entrada