dijous, 18 de desembre de 2014

Romero Gamero SAU, empresa del 'clan de l'asfalt', pavimentarà La Floresta

Aquest article complementa i amplia la informació presentada al programa Punt i a part 42.  

Dimarts es va celebrar un doble Consell de Barri a La Floresta. D'una banda, l'extraordinari a petició de les entitats per tractar el Pla de Millora i, en segon, un ordinari organitzat directament per l'Ajuntament i per parlar principalment del saldo de lliure disposició dels anys 2014 i 2015. El més rellevant de la trobada és la creació d'una Comissió de seguiment del Pla de Millora i l'anunci de l'empresa guanyadora del concurs públic i, per tant, l'encarregada de pavimentar el barri, Romero Gamero SAU.

Com és l'empresa? 
Romero Gamero SAU és una empresa del Grup Rogasa. Tal com s'explica a un organigrama a la pròpia web del grup, l'empresa encarregada d'asfaltar La Floresta és una de les tres branques del grup. Les altres dues empreses són Romero Gamero Inmobiliaria SA, encarregada de promocions, venda i lloguer, i Romero Gamero Recursos Ambientales SA, encarregada de neteges industrials, residus de la construcció, neteges urbanes i neteges d'edificis. 

Si bé, Romero Gamero SAU és la més gran de les empreses encarregada d'obra civil, edificació, paviments asfàltics, fabricació de formigó, fabricació i venda d'àrids, moviments de terres i conservació i manteniment. Totes aquestes funcions són les explicades a l'organigrama ja esmentat. 

L'empresa té seu al Prat de Llobregat i el seu director general és Juan Romero Gamero qui també és vocal a la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). El Economista en col·laboració amb eInforma no acaba d'especificar el volum de vendes però se situa entre els 6 i 30 milions d'euros. 

Pel que fa al seguiment de comptes, segons InfoEmpresa Romero Gamero SAU ha presentat comptes des del 2008. A més, segueix la legislació amb la publicació de comptes al registre mercantil i, alhora, la publicació d'aquests moviments així com de nomenaments i revocacions al Butlletí Oficial de l'Estat - Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BOE). Si bé, la darrera de les comptes presentades, segons aquesta mateixa plataforma, és la del 2011 fent referència al moviment de l'any anterior. 

Aquest 2014 el BOE ha publicat fins a 6 moviments diferents referents a l'empresa en qüestió, 5 nomenaments i una revocació. La majoria fan referència a empreses o persones que desenvolupen o desenvolupaven una feina concreta a dins de l'empresa, habitualment de la vesant de tresoreria o secretaria. 

El clan de l'asfalt
Més enllà dels elements formals explicats, l'empresa és coneguda per pràctiques poc ètiques. Segons explicava El País (24 de març del 2011), Romero Gamero SAU formava part de l'anomenat clan de l'asfalt immers a dins del Cas GISA juntament amb altres dotze empreses: 

«Construcciones Rubau, Aglomerats Girona, Servià Cantó, Construcciones Fusté, Agustí i Masoliver (AMSA), Xavier Alsina, Dragados, Romero Gamero (Romasa), Firtec, Copisa, Asfaltec, Arico Forest y Arids Vilanna són algunes de les implicades, segons la Guàrdia Civil. L'Oficina Antifrau de Catalunya, que també ha participat en les indagacions, conclou que la majoria de les adjudicacions anaven a parar a les mateixes mans. Els investigadors han trobat "pautes de comportament coincidents" i conclouen que les empreses es van presentar "de forma conjunta" per obtenir les adjudicacions.» 

Aquest clan de l'asfalt era un grup d'empreses que acabava repartint-se totes les licitacions referents a l'asfalt a la província de Girona. Aquesta rama del Cas GISA va saltar a la llum pública el febrer del 2011, quan es va saber que el càrtel d'empreses es va emportar 75 adjudicacions valorades en 300 milions d'euros. Segons La Directa, el conjunt del cas el situa, a falta de saber concretament les proporcions, com el més greu destapat a Catalunya durant l'època del tripartit. 

El descobriment del clan de l'asfalt va ser la raó per la qual Foment va decidir paralitzar les obres de pavimentació de l'AP-7 entre Girona i la Jonquera el setembre del 2011. Xavier Esgleas, apoderat d'una de les empreses de la trama, Construccions Rubau, no va dubtar en anomenar oligopoli a aquesta unió d'empreses un cop descobert el frau. 

Funcionament de la trama 
Per poder repartir-se les adjudicacions, el clan de l'asfalt cometia diferents irregularitats. D'una banda, rebia informació privilegiada per part de Jordi Vergé, gerent de l'empresa pública GISA, l'encarregada de fer les licitacions d'obra. D'altra, això provocava una alteració de la lliure competència, el que pot estar penalitzat per la Comissió Nacional de la Competència. Aquesta és l'explicació que aclareix que en molts concursos s'hi presentaren fins a 70 empreses, però les adjudicacions sempre caigueren en les mateixes mans. 

A més, això els permetia cert control de preus, una altra pràctica penable. En les escoltes telefòniques del judici així com en algunes declaracions, els empresaris de la trama no dubtaven en dir que buscaven tenir contactes «amb persones afins a CiU» per tenir encara més facilitat en el repartiment de les adjudicacions. 

Les Rondes de Mataró 
De forma aïllada al Cas Gisa i en una pràctica legal, Romero Gamero SAU també es va beneficiar de la paralització de les Rondes del Maresme i de Mataró. Aquesta va ser una decisió política presa el mateix 2011 a conseqüència de la falta de pressupost per part de la Generalitat. Tal com explicava El Punt Avui aquell mateix any, això va significar una indemnització per a Romero Gamero SAU, Copisa i FCC, amb les quals formava una UTE. 

Falta de transparència en l'adjudicació del Pla de Millora 
Una de les reclamacions dels florestans envers el Pla de Millora és la transparència i la participació. Segons explicava Ramon Piqué, representant de La Floresta Parla, al programa Punt i a part 42, cap entitat va poder participar al procés de licitació i, per tant, no es va poder conèixer el procediment seguit per adjudicar l'obra. De fet, en aquesta entrevista Ramon Piqué caminava en la suposició per saber qui havia pres la decisió. «(...) tècnics i polítics, imagino, de l'Ajuntament que deuen tenir pels processos d'adjudicació d'obres i licitació». 

En cap cas Ramon Piqué, ni La Floresta Parla ni cap veí ha acusat el consistori de fer una adjudicació fraudulenta ja que òbviament seria atribuir un delicte a algú sense tenir proves, solament un precedent d'una empresa. Si bé, aquesta falta de transparència en aquest punt concret del Pla de Millora i la coincidència de les pràctiques de l'empresa en qüestió al Cas GISA provoca més dubtes que si el procés s'haguera pogut seguir més clarament o si l'empresa no tinguera cap taca.