Un indignat canvia el nom de la Plaça d'Espanya a Plaça dels Indignats a Alcoi. |
Fa
2 anys que el col·lectiu Democracia Real Ya! van
convocar actes arreu de l'estat espanyol que van acabar amb acampades
a la Puerta del Sol de Madrid i Plaça Catalunya de Barcelona.
Ràpidament les acampades es van estendre de forma crítica a més
poblacions més enllà inclús de les fronteres legals espanyoles.
Els
indignats, com es van donar a conèixer els partícips del moviment,
van seguir l'estel que feia mesos brillava als països nord-africans,
la Primavera Àrab. Malgrat la diferència entre els dos models de
país, els indignats, a l'igual que els manifestants àrabs,
demanaven més democràcia i transparència.
El
15M va saber mostrar arreu del món els anhels democràtics i crítics
contra uns polítics desprestigiats i acusats en molts casos de
corrupció. La mostra pacífica no va evitar el desallotjament
d'algunes de les places, però, aquest fet sols va animar a més gent
que va mostrar solidaritat amb els indignats i van acabar sent uns
membres més del moviment.
Per
a celebrar l'efemèride, els indignats de Madrid i Barcelona han
organitzat actes durant tota la setmana i que finalitzen el 15 de
maig, just 2 anys després del naixement del 15M. Ara, però, la
quantitat de gent ha sigut molt menor. El 15M, però, està molt
present a la societat encara.
Les
protestes d'aquestos últims anys han sigut en gran part aportació
del 15M. Així, el moviment estudiantil i en defensa de l'educació
pública, la sanitat, contra les retallades... són, en gran part,
una reflexió d'allò que el 15M va predicar un bienni abans a les
places.
Aquell
moviment va ser capaç d'encoratjar pacíficament als més joves,
d'apropar-los la política i fer veure a la població que legitimitat
i legalitat no són equivalents. Va donar a entendre que la
desobediència civil i la resistència pacífica són formes de
protesta democràtica. Els indignats van exaltar grans pensadors fins
el moment quasi oblidats i avui ja morts com Hessel, Sampedro o
Meneses.
Eixos
“perroflautes”
Cartell a l'entrada del metro a la Puerta del Sol a Madrid durant el 15M. |
Però
la notícia encara va més enllà. Recull les declaracions de
l'aleshores Secretari General del PSOE, Gabriel Callanes, que dos
mesos després del naixement del moviment dels indignats acusava els
manifestants de no conèixer els seus propis objectius. “Los que
quieren cambiar la sociedad están
siendo manipulados.
No saben hasta qué punto” arribava a escriure.
També
recull les crítiques rebudes des del Partit Popular amb
qualificacions com “utòpics”, persones “amb tocs soviètics”,
“radicals” i moviment amb “gotes d'ignorància i de simplcitat”
dites per l'actual ministre d'educació, Jose Ignacio Wert. Les
acusacions de violents i marginals també eren habituals segons La
Marea,
la qual també assenyala Esperanza Aguirre i Aznar com dos dels
principals personatges que insultaven el moviment.
Cartell a Plaça Catalunya durant el 15M. |
Fa
poc la premsa rescatava una entrevista realitzada a Beatriz Talegón
al programa “Más temprano que tarde” de Radio
Hache
de l'Argentina. La secretaria general de la Unió Internacional de
Joventuts Socialistes que es va fer popular per les crítiques a
l'exemple que predicava l'esquerra i el seu propi partit amb la
celebració de congressos a hotels de 5 estrelles va acusar la dreta
d'estar darrere del 15M.
Quines
raons tenien els indignats?
Portada del llibre Les raons dels indignats. |
Tal
com recull aquest bloc a l'apartat de Llibres
destinat
a fomentar el pensament i donar a entendre el món canviant que ens
envolta, el llibre Les
raons dels indignats de
Raimundo
Viejo, Gala Pin, Íñigo Errejón, Ibai S. Urbieta, Jorge Moruno,
Pablo Iglesias Turrión, Hibai Arbide, Diego Díaz i Aitor Tinoco
recull una reflexió del moviment al mateix temps que estava
desenvolupant-se.
Aquest
treball mostra una realitat feta des de la pròpia plaça i allunyada
de les crítiques. Mostra el 15M des de dins i com un projecte quasi
constituent amb propostes serioses i formes clares. Un llibre
recomanable per a recordar què va significar i reflexionar sobre en
què ens afecta el 15M dos anys després del seu naixement.
A
l'apartat citat d'aquest bloc també es recull un llibre sobre la
Primavera Àrab a Egipte. S'anomena Egipte:
les claus d'una revolució inevitable d'Alaa
Al Aswani. Aquest altre treball de l'escriptor egipci pot mostrar des
de dins del moviment àrab la situació d'Egipte abans de la
revolució que va agafar com a símbol la Plaça Tahrir. En aquest
aniversari del 15M també és interessant comprar la situació
egípcia i espanyola prèvies als dos moviments i comprovar les seues
semblances malgrat la seua aparent diferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada