El 15M compleix 2 anys

Un indignat canvia el nom de la Plaça d'Espanya a
Plaça dels Indignats a Alcoi.

Fa 2 anys que el col·lectiu Democracia Real Ya! van convocar actes arreu de l'estat espanyol que van acabar amb acampades a la Puerta del Sol de Madrid i Plaça Catalunya de Barcelona. Ràpidament les acampades es van estendre de forma crítica a més poblacions més enllà inclús de les fronteres legals espanyoles.

Els indignats, com es van donar a conèixer els partícips del moviment, van seguir l'estel que feia mesos brillava als països nord-africans, la Primavera Àrab. Malgrat la diferència entre els dos models de país, els indignats, a l'igual que els manifestants àrabs, demanaven més democràcia i transparència.

El 15M va saber mostrar arreu del món els anhels democràtics i crítics contra uns polítics desprestigiats i acusats en molts casos de corrupció. La mostra pacífica no va evitar el desallotjament d'algunes de les places, però, aquest fet sols va animar a més gent que va mostrar solidaritat amb els indignats i van acabar sent uns membres més del moviment.

Per a celebrar l'efemèride, els indignats de Madrid i Barcelona han organitzat actes durant tota la setmana i que finalitzen el 15 de maig, just 2 anys després del naixement del 15M. Ara, però, la quantitat de gent ha sigut molt menor. El 15M, però, està molt present a la societat encara.

Les protestes d'aquestos últims anys han sigut en gran part aportació del 15M. Així, el moviment estudiantil i en defensa de l'educació pública, la sanitat, contra les retallades... són, en gran part, una reflexió d'allò que el 15M va predicar un bienni abans a les places.

Aquell moviment va ser capaç d'encoratjar pacíficament als més joves, d'apropar-los la política i fer veure a la població que legitimitat i legalitat no són equivalents. Va donar a entendre que la desobediència civil i la resistència pacífica són formes de protesta democràtica. Els indignats van exaltar grans pensadors fins el moment quasi oblidats i avui ja morts com Hessel, Sampedro o Meneses.

Eixos “perroflautes”

Cartell a l'entrada del metro a la Puerta del Sol a Madrid
durant el 15M.

La crítica, però, també va anar de la mà del moviment dels indignats. La Marea publicava el passat 13 de maig un article al seu lloc web sobre els insults que han rebut els indignats durant i després de la seua activitat. Aquest article comença amb un breu llistat d'insults: “Camorristas, pendencieros, mastuerzos, tontos, ignorantes, híbridos de hiena y rata, payasos…”

Però la notícia encara va més enllà. Recull les declaracions de l'aleshores Secretari General del PSOE, Gabriel Callanes, que dos mesos després del naixement del moviment dels indignats acusava els manifestants de no conèixer els seus propis objectius. “Los que quieren cambiar la sociedad están siendo manipulados. No saben hasta qué punto” arribava a escriure.

També recull les crítiques rebudes des del Partit Popular amb qualificacions com “utòpics”, persones “amb tocs soviètics”, “radicals” i moviment amb “gotes d'ignorància i de simplcitat” dites per l'actual ministre d'educació, Jose Ignacio Wert. Les acusacions de violents i marginals també eren habituals segons La Marea, la qual també assenyala Esperanza Aguirre i Aznar com dos dels principals personatges que insultaven el moviment.

Cartell a Plaça Catalunya durant el 15M.

Inclús UPyD, un partit a priori no criticat pels indignats, que criticaven majoritàriament el bipartidisme, va criticar el 15M. La Marea recorda que fa tan sols un any el diputat magenta Carlos Martínez escrivia al seu Twitter: “15-M, Mayor Zaragoza y actores como Willy Toledo o Pilar Bardem piden que el Gobierno negocie con ETA. Vaya un circo con muchos payasos”.

Fa poc la premsa rescatava una entrevista realitzada a Beatriz Talegón al programa “Más temprano que tarde” de Radio Hache de l'Argentina. La secretaria general de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes que es va fer popular per les crítiques a l'exemple que predicava l'esquerra i el seu propi partit amb la celebració de congressos a hotels de 5 estrelles va acusar la dreta d'estar darrere del 15M.

Quines raons tenien els indignats?

Portada del llibre Les raons dels
indignats. 

Tal com recull aquest bloc a l'apartat de Llibres destinat a fomentar el pensament i donar a entendre el món canviant que ens envolta, el llibre Les raons dels indignats de Raimundo Viejo, Gala Pin, Íñigo Errejón, Ibai S. Urbieta, Jorge Moruno, Pablo Iglesias Turrión, Hibai Arbide, Diego Díaz i Aitor Tinoco recull una reflexió del moviment al mateix temps que estava desenvolupant-se.

Aquest treball mostra una realitat feta des de la pròpia plaça i allunyada de les crítiques. Mostra el 15M des de dins i com un projecte quasi constituent amb propostes serioses i formes clares. Un llibre recomanable per a recordar què va significar i reflexionar sobre en què ens afecta el 15M dos anys després del seu naixement.

A l'apartat citat d'aquest bloc també es recull un llibre sobre la Primavera Àrab a Egipte. S'anomena Egipte: les claus d'una revolució inevitable d'Alaa Al Aswani. Aquest altre treball de l'escriptor egipci pot mostrar des de dins del moviment àrab la situació d'Egipte abans de la revolució que va agafar com a símbol la Plaça Tahrir. En aquest aniversari del 15M també és interessant comprar la situació egípcia i espanyola prèvies als dos moviments i comprovar les seues semblances malgrat la seua aparent diferència.