dimarts, 22 de gener de 2013

El futur del periodisme passa per les noves tecnologies

"El futur professional dels joves periodistes: perspectives
i reptes a l'escenari 2.0" a l'aula magna de la FCC de la UAB.

Malgrat que el periodisme muta, continua sent el mateix i continua sent necessàri per a la societat, aquesta és la gran síntesi de la jornadaEl futur professional dels joves periodistes: perspectives i reptes a l'escenari 2.0” que es va celebrar el passat 18 de gener a la UAB. A l'acte van participar el director del diari ARA, Carles Capdevila, el redactor cap i subdirector de continguts digitals de LaVanguardia, Enric Sierra, el subdirector de El País a Catalunya, Francesc Valls, el cap de continguts digitals de El Periódico, Saül Gordillo i el director de VilaWeb, Vicent Partal.

En un escenari de crisi periodística aquests reconeguts periodistes es van reunir a l'aula magna de la Facultat de Comunicació on van intentar animar a tots els estudiants assistents sobre el seu futur. “La crisi és un inici”, anunciava Carles Capedevila que va ser el primer en parlar. La crisi permet canviar als mitjans i millorar, per tant, per al director de l'ARA és una oportunitat. Enric Sierra explicava que “els mitjans contracten gent d'una altra manera” però continuen contractant, per tant “el periodisme no ha mort ni morirà”.

Francesc Valls no dubtava en dir que “no estem pitjor ni millor que la resta” però és cert que “es fa un tipus de periodisme d'anar per casa”, perdent-se el periodisme d'investigació. Per a avançar en el complicat món del periodisme en crisi Saül Gordillo animava a fer com ell i treballar la marca personal i no solament la del mitjà en la qual es treballa. Vicent Partal acabava la roda d'intervencions dient que tots els estudiants de periodisme haurien de considerar.se privilegiats ja que van a viure grans canvis socials i per que tenen un món d'experimentació periodística a través de xarxes socials i mòbils.

En una mirada cap al futur tots coincidien en les noves tecnologies. “El mòbil serà la forma més massiva de consumir informació” deia Enric Sierra, aquestes noves formes de comunicació a través d'internet permeten “fer un producte amb la potencialitat d'arribar a tothom amb un cost 0” reafirmava el director de Vilaweb exemplificant amb l'aplicació Blyner.org per a llegir grans reportatges a través del mòbil. Carles Capdevila i Francesc Valls coincidien però, en que cal un sistema de pagament a través de la xarxa, ja que cal pagar als periodistes i la relació entre publicitat i periodisme és cada vegada “més agressiva” com anunciava Enric Sierra.

El director de l'ARA defensava que en un futur “hi haurà marques que faran coses”, espais multiplataforma que informaran del mateix amb diferent tractament segons el receptor i el canal. En qualsevol cas cal desconfiar de solucions màgiques.

Carles Capdevila

Carles Capdevila
El director de l'ARA es mostrava optimista ja que el seu diari fa poc més de dos anys que va veure la llum i malgrat la crisi s'ha posicionat com un dels referents a Catalunya. “La comunicació és el treball més present i amb més futur” començava. A més, defensava el mutiplataforma, “jo no crec en res”, ni en el paper ni en el 2.0, per tant l'ARA és un periòdic “multipracticant sense creure en res”. A més, l'evolució i canvi social és tan ràpid que “és molt divertit” ja que permet inventar noves coses i moure's per diferents espais.


Enric Sierra

Enric Sierra
El subdirector de continguts digitals de La Vanguardia començava amb notícies tristes per al periodisme, “cada vegada hi ha més periodistes però menys llocs de feina”, però alhora entén totes les oportunitats que està obrint un àmbit digital creixent. Però no cal oblidar que “vivim de la publicitat” i “la relació amb la publicitat cada vegada és més agressiva”.






Francesc Valls

Francesc Valls
El subdirector de El País a Catalunya defensava que tota la “cultura de l'esforç” que “ens estan venent ara” ja fa temps que funciona i que el periodisme continua sent necessàri i ho exemplificava amb el cas de Wikileaks, fins que els mitjans no es van fer ressò, Wikileaks era absolutament desconeguda i les seues informacions eren ignorades, cal algú que ho contraste i ho publique. A més, criticava aquells mitjans que tracten els seus lectors, espectadors i/o oïents com a usuaris, ja que el periodisme s'ha d'entrendre com un servei públic i ha d'entendre els consumidors d'informació com ciutadans.

Saül Gordillo

Saül Gordillo
El cap de continguts digitals de El Periódico va contar la seua experiència a El Punt, VilaWeb i l'ACN (Agència Catalana de Notícies). D'aquesta darrera experiència va defensar l'eclosió i necessitat d'agències i també la normalització del periodista a aquestes agències ja que abans els “tortugues ninja” (com anomenava els periodistes d'agències per anar sempre carregats) estaven mal vistos.




Vicent Partal

Vicent Partal
El director de VilaWeb defensava l'estructura del mitjà però sobretot la capacitat d'internet per a exportar-lo per cost 0 o molt baix. Ara es pot fer un producte que arribe a molta gent per 0€, d'aquesta manera recordava que “fa 18 anys VilaWeb era jo al menjador de ma casa”. Finalment recordava que les xarxes socials i noves tecnologies són un gran món on investigar per a fer periodisme.