 |
| Alberto Garzón a la UAB. |
L'economista
i diputat d'Esquerra Unida al Congrés dels diputats, Alberto Garzón,
assegurava ser “partidari i defensor” de la desobediència civil
i més concretament de la desobediència civil per a parar els
desnonaments. També criticava els “glòbus sonda” del govern com
l'obtenció de la nacionalitat espanyola amb la compra d'una casa de
160.000€ o més, mentre que si eres immigrant pobre aniràs a “un
centre d'acollida”.
A
la conferència, organitzada per la facultat de Ciències Polítiques
i Sociologia de la UAB el passat 21 de novembre, no solament defensava la parada dels
desnonaments, una acció que qualificava d'il·legal però
“profundament legítima”, sinó que també altres formes de
desobediència civil. Exemplificava amb el Sindicat Andalús de
Treballadors i el 15M. A més, feia entendre que tota política
econòmica té ideologia i que, per tant, la reforma laboral i les
polítiques europees que han afavorit els desnonaments estan
encaminades pel capitalisme.
Alhora
volia desprotagonitzar els partits de l'àmbit polític donant
importància als moviments socials i l'intent del govern de Mariano
Rajoy de “criminalitzar la protesta”. I per això defensava els
manifestants que es manifesten per una crisi estructural que ha
esdevingut una “gran estafa” i ja no creuen la ideologia dominant
per la qual es pensa que tot es va a solucionar.
També
exposava que en els moments de crisi estructural la població es
polaritza com a Grècia i Itàlia amb l'augment de l'extrema dreta i
el comunisme. Feia entendre que això està alimentat pel fet que les
persones hem passat de ser éssers humans a ser “recursos humans”.
A tot això cal sumar-li, segons Alberto Garzón, l'esgotament del
capitalisme espanyol que ha provocat que la trioka vulga rebaixar
Espanya a nivell d'altres països per a competir econòmicament,
països sud-americans, d'Europa de l'est i asiàtics.
D'aquesta
manera analitzava la vaga del 14N com importantíssima per ser la
primera internacional en molt de temps i per la lluita contra el
canvi de model de societat en la qual les persones acaben
convertint-se en “semiesclaus”. Tots aquests problemes els
atribueix al capitalisme i assegurava que “sóc un economista
marxista” que s'ha fet marxista al conèixer de fons l'economia.
A
la conferència també va voler criticar la corrupció i la
desvirtuarització dels polítics. “El problema no és el polític,
sinó que hi haja polítics com Camps, Fabra...” denunciava. Al
final de la conferència, ja al torn de preguntes, va acusar el PP i
UPyD de fer un populisme de dreta i demagog. Deia que UPyD jugava amb
sentiments primaris com el nacionalisme extrem i la culpabilitat
total a institucions o elements molt concrets com les comunitats
autònomes i els cotxes oficials. Però que aquestes acusasions no
tenen cap fonament real ni proves que demostren que el problema és
de la institució i no de la falta d'optimització del seu
funcionament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada