Fa dos anys aproximadament va accedir a la presidència de la Generalitat catalana Artur Mas amb Convergència i Unió. Des d'aquell moment el seu mandat s'ha basat en un intent d'austeritat que ha comportat diferents retallades i mesures polèmiques com l'euro per recepta. Totes aquestes mesures han provocat una davallada de la seua popularitat i de la intenció de vot en favor del seu partit. Un fet que es reflexava en concentracions i manifestacions contràries al desmantellament dels serveis públics. Va ser notícia important en el seu moment l'acció dels indignats rodejant el parlament i acampant a plaça Catalunya.
No obstant això, el govern català es va mantindre en la seua línia i va començar a treballar pel concert econòmic, el qual van decorar amb l'expressió "pacte fiscal", ja que, tal com va explicar Mas després de la reunió amb Rajoy del passat dia 20 de setembre, es tractava d'un intent de pacte sobre el règim fiscal català respecte la resta d'autonomies. Però el president es va trobar l'11 de setembre, diada nacional de Cataluya, amb un milió i mig de persones (segons els mossos d'esquadra) reclamant la independència a Barcelona.
El govern, malgrat tot, va esperar a la reunió de Mas amb Rajoy per a prendre una decisió, defensant encara el pacte fiscal. Però sí que va haver un canvi d'actitud degut a la manifestació i les enquestes que mostren una majoria de la població catalana defensora de l'estat propi. Així, no es descartava que en cas d'un fracàs en els objectius fiscals del govern en la reunió entre el president espanyol i el català a Madrid, s'obriren noves vies que podien ser compatibles en la crear una Catalunya independent dins de la Unió Europea.
Ara, després d'aquesta esperada reunió i en la qual Artur Mas no va poder negociar el pacte fiscal davant el rotund no de Mariano Rajoy, han aparegut moltíssimes especulacions sobre unes eleccions anticipades, un referèndum sobre l'estat propi i inclús sobre una proclamació independentista al Parlament. Aquest canvi radical ha comportat canvis en la resta de partits, que inclús estan preparant-se per a les hipotètiques eleccions, l'opció que més s'estudia.
Els diferents partits nacionalistes i/o independentistes ja han pres la seua posició i, en cas d'aquestes votacions, ja defensen un referèndum o la proclamació de l'estat propi. Per tant, Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Solidaritat catalana per la Independència (SI) i Reagrupament per la Independència (RI) ja han pres partit a aquest escenari sobiranista, tot exceptuant algunes discrepàncies entre els dos partits que creen CiU, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) de caràcter democristià i amb un líder, Duran i Lleida, més pròxim al federalisme.
D'altra banda, un partit que encara no s'havia pronunciat al respecte de les aspiracions nacionals catalanes, Iniciativa per Catalunya - Verds (ICV), ha incorporat al seu diàleg la celebració d'un referèndum.
Però els partits que representen més confrontació a aquest fet són el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i el Partit Popular de Catalunya (PPC). D'una banda el PSC té un problema intern en què apareixen una sèrie de membres i diputats d'un caràcter nacionalista que no descarten la celebració d'un referèndum inclús de la independència, mentre que altres, seguint la línia més pròxima del PSOE, defensen l'autonomia catalana. És per això que Pere Navarro, cap del PSC, a l'igual que Rubalcaba, cap del PSOE, han intentat mantindre el discurs unionista del partit socialista però al final s'han obert portes de diàleg amb aquests diputats catalanistes i el líder estatal ha acceptat el federalisme com una via i el líder català ha plantejat la possible celebració d'un referèndum.
D'altra banda, el PPC, animat pel que consideren l'intrusisme d'independentistes dins del PSC, s'ha declarat com l'únic partit preparat per a defensar la unitat d'Espanya des de Catalunya i no descarta, no sols fer un discurs de confrontació respecte les organitzacions polítiques separatistes sinó també denunciar les accions que consideren il·legals en el camí cap a l'estat propi de la resta de partits.
Així ho demostrava el passat divendres la seua líder, Alicia Sánchez-Camacho, en la seua visita a l'ateneu de Cerdanyola del Vallès, que podem veure al vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada