Dia internacional contra la mutilació genital femenina

Xiqueta que pot haver sofrit ja l'ablació.

El calendari està ple de dies internacionals; per a mi, com a bon ateu que sóc, aquest és el meu “santuari”. Cada dia que m'assabente que és dia internacional d'alguna cosa interessant intente fer-ho públic, ja siga al Facebook, Twitter, ràdio o aquest mateix bloc. Avui és un d'aquests dies i sempre dic el mateix: “hauríem de recordar aquest fet no sols un dia a l'any”, però clar, som persones i tenim els nostres límits i feina que ens impedeixen estar tot el temps per a totes les causes. Però almenys recordar-les és una mostra d'un mínim coneixement i preocupació pel tema.
En aquest dilluns 6 de febrer se celebra el dia internacional contra la mutilació genital femenina. Pareix mentida que ja ben entrats al segle XXI continuen havent llocs on es practica aquest fet. Justament la setmana passada a classe de valencià llegíem un text al respecte i, inclús entre les xiques de la classe, hi havia qui no sabien que era l'ablació.
Per a mi és inimaginable aquest fet, que vinga alguna de les meues amigues contant-me que els han fet tal aberració em resultaria impactant i ofensiu per a la seua figura. Per a una societat desenvolupada com la nostra és impensable aquest fet. Però no ens enganyem, inclús entre el nostre entorn hi ha xiquetes, adolescents i dones que ho han sofrit. De vegades per causes religioses, de vegades per ètniques i de vegades per abús, però a la nostra societat, tot i estar prohibit, continua practicant-se aquest tipus de mutilació.
Per a mi, en pell d'home i dins d'una societat històricament patriarcal (tot i que hi ha certs estudis que diuen que la primitiva societat mediterrània era matriarcal), no em puc imaginar el dolor i sofriment que pot arribar a causar açò. I ni molt menys l'efecte a posteriori de tal fet: negar el plaer sexual a la dona, quina barbaritat! Que el sexe siga un tema tabú, encara, no vol dir que no siga una barbaritat.
Tot ve de quan els homes d'algun lloc d'Àfrica anaven a la guerra els amputaven el clítoris a les dones per a què no els sigueren infidels, és a dir, com passa encara en la societat actual, i la mostra és la violència de gènere, l'home posseeix la dona. Ridícul i penós pensar que per ser home o dona eres superior o inferior i posseïdor o esclau de l'altra persona, però encara hi ha gent que ho pensa.
Per tant hem d'intentar recordar aquest fet i evitar que succeïsca, ja siga escrivint, ajudant les ONG o corrent la veu, però no podem deixar que caiga en l'oblit. I gràcies a l'escriptora Gemma Pasqual i Escrivà he pogut avui fer possible aquest record, per tant vos anime a llegir l'entrada que ha publicat al seu bloc.

 
Dia internacional contra la mutilació genital femenina de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons