Temps de censures

La societat actual és un clar exemple de la sortida d'un estat del benestar i de democràcia, a poc a poc, mentre perdem drets, els nostres polítics es fan més corruptes i manipulen els drets i les llibertats al seu favor. Mentre que tot el món es fixa en les rebel·lions democràtiques del nord d'Àfrica, Europa va perdent aquestos ideals democràtics que tant vius estan ara entre els musulmans. Tal vegada en uns anys Europa es fixe en el nord africà per a retornar aquestos valors democràtics que a poc a poc perdem.
És habitual que entre els polítics moguen la realitat cap al seu favor, per exemple, quanta gent s'ha assabentat que l'últim Lipub per la independència fet a Vic ha entrat al llibre Guiness? Però la cosa és molt més greu que aquest cas. Ja que realment açò sols ha sigut ocultar una informació al públic, i això, ens agrade o no, és el plat de cada dia en els mitjans de comunicació. Però almenys aquesta informació no ha estat manipulada a diferència de la manifestació del 10-J; quan depenent de cada font havien hagut un milió i mig de persones o sols seixanta mil. Però la cosa és molt més greu encara, actualment podem veure una serie de censures que fan que pensem sobre la democràcia que tenim. Els exemples són molts, des de Wikileaks fins a l'exposició sobre medi ambient de la Casa de la cultura d'Alcoi, passant per l'exposició de fotografies del Gürtel i la trencada amb la llibertat d'expressió llevant-nos la TV3 a tots els valencians. La paraula censura és, o almenys per a mi, un mot que té una alta relació amb la falta de llibertats i una dictadura. Els culpables d'aquesta situació són els polítics, evidentment, però no solament són ells. La societat no és preocupa a respondre, pareix que no ens moleste que ens quarten els drets. Fique l'especial exemple de TV3; després d'haver-se criat amb TV3 els joves valencians no vam ser capaços d'eixir al carrer. Després la gent es disculpa dient que li havia agradat anar, i està bé tindre unes obligacions però hi ha moments en què es tracta o de les teves obligacions o dels teus drets. En el cas de TV3 no es tracta del que veges sinó del que ens deixen veure, és a dir, si no t'agrada la televisió catalana l'esborres de la teva televisió però no de totes les pantalles dels valencians.
Definitivament, els drets dels que gaudim avui en dia no ens han caigut del cel, ha hagut gent que ha lluitat per ells i ara no és el moment per a desfer aquest treball. Per tant hem de tindre una resposta social a les barbaritats dels polítics.

Acabe aquest article amb unes fotografies de la concentració a Alcoi per salvar TV3:



Temps de censures de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons