dijous, 10 de febrer de 2011

Sense diferències no podem obtindre la pau

Premiat al "Concurs literatura dia de la pau curs 10-11" de l'IES Andreu Sempere.

Si buscarem a un diccionari la paraula pau ens apareixerien moltes definicions diferents, però si la pau ha de ser una realitat no importa el que fique a un diccionari sinó el que entenga la gent per la paraula pau. Ja què depenent la idea que tinga la gent per pau arribarem a ella o no. Aleshores què és pau? Hi ha dos clares definicions que les pot fer qualsevol persona i que són quasi les més esteses. En primer lloc la gent entén la pau com a absència de guerra, és a dir, les paraules pau i guerra serien antònims, però aquesta afirmació no és correcta, evidentment per a que hi haja guerra no ha d'haver pau, però cal alguna cosa més i al igual al contrari. És a dir, pau és l'antònim de l'hiperònim de guerra i viceversa. Més senzill, la pau és sols un punt per a que no hi haja guerres i les guerres són sols un punt per a què no hi haja pau.
L'altra definició, o millor dit, condició per a la pau, és una frase que ens ensenyen a tots des de petits i què segurament tothom hem escoltat: “Tots som iguals”. Evidentment tots no som iguals, però i si tots ho fóssim, hi hauria pau? Més que pau hi hauria avorriment ja què com tots som iguals, tenim els mateixos pensaments i no tenim cap diferència, no hi hauria temes de discussió, seria un món que anés tot a una. Una idea magnífica si aquest moviment hagués començat des de l'inici de l'ésser humà, quan encara no hi havien quasi diferències. Però a dia d'avui fer això és una bestiesa, ja què si tots hem de ser iguals hauríem de ficar-se tots d'acord amb una cultura compartida, una llengua unitària, un mateix pensament polític, una mateixa religió,... Imagineu que ara tot el món tingués que deixar els seus ideals per canviar-los a uns unitaris mundialment? És a dir, ara nosaltres deixem de tindre la cultura que tenim, deixem de parlar les llengües que parlem, deixem de creure en el déu en qui creiem, deixem de voler els objectius polítics que desitgem,... tot amb l'objectiu d'una pau mundial. Sincerament açò és comparable amb la teoria de Maquiavel de que “el fi justifica els mitjans”, ja què canviar tots els ideals que estem esmentant és una forma d'oprimir a la persona i a la cultura en la qual conviu per aconseguir una pau mundial; i evidentment l'opressió no és una acció atribuïble a la pau.
Doncs si la pau no és “la no guerra” i tampoc és la igualtat entre tots els éssers de la terra, què és la pau? En una definició feta en paraules vulgars i sense ajuda de cap mitjà, es podria dir que la pau és l'harmonia i respecte entre tots els éssers de la terra malgrat les seves diferències ètniques, religioses, racials, ideològiques,... I ací ja caben les diferències que no podíem unificar en la idea de pau és igualtat ja que són invariables, és a dir dintre d'aquesta definició ja caben les diferències per sexe, raça,... i totes les diferències físiques que trobem.
Hi ha tres belles paraules: estima, diàleg i respecte, que poden explicar com arribar a la pau. Cal substituir les guerres pel diàleg i l'odi per l'estima o el respecte, com diu el cantautor Cesk Freixas en la cançó “No amaguis la llengua”: “I si crido contra el vent i disparo amb les paraules”, és a dir si jo defenc les meves idees però l'arma en la que les defenc és la parla no puc fer mal a ningú. I si com dia l'Ovidi Montllor “totes les coses han de sortir a la llum” no ha de ser per fer mal sinó per a dialogar-les i aconseguir les nostres metes des de la pau. Ara està en les nostres mans treballar per a que un altre bombardeig no torne boja a la Teresa, com també cantava l'Ovidi.
Tenim realment consciència dels diners que han sigut gastats per a matar i fer mal a altres persones? No entenem que la pau entre tots faria més fàcils els afers diplomàtics i de la vida quotidiana? Doncs, si l'home ha sigut l'origen de tots els problemes que vivim avui en dia, perquè no som capaços de fer-los desaparèixer? Ara és el nostre torn, cal que posem punt i final a la intolerància per què és igual, cristià i musulmà, raça blanca i raça negra, ideals de dretes i d'esquerres, home i dona, nen i adult,... tots podem conviure i treballar junts per un món millor en què no hi haja morts per guerra o violència, on no hi haja maltractaments, on es puga viure... Però tot des del respecte ja què malgrat les diferències podem aconseguir la pau, és més, sense diferències no podem obtindre la pau.



Llicència de Creative Commons
Sense diferències no podem obtindre la pau de Jordi Pascual Mollá està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

3 comentaris:

Sell*llés ha dit...

Molt bon article. Enhorabona!

pascu ha dit...

moltes gràcies :D

Mireia ha dit...

Enhorabona tete! Eres un crack! :)