- L'anunci de l'ERO que afectarà uns 300 treballadors de Catalunya Ràdio i TV3 així com les retallades constants en el pressupost posen en perill la ràdio pública
 |
| "Tots som Catalunya Ràdio", lema en defensa de la ràdio pública catalana. |
Poques
hores després que Grècia anunciara el tancament de la seua
televisió pública, a Catalunya s'anunciava un ERO que afectarà 312
treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
(CCMA). Els paral·lelismes entre les dues situacions no han parat de
fer-se des de llavors. D'una banda, els optimistes que creuen que el
que ha passat a Grècia no pot donar-se a Catalunya. D'altra, aquells
més pessimistes creuen que les retallades, traduïdes ara en un ERO,
són el preludi del tancament de Catalunya Ràdio i TV3.
La
ràdio pública catalana ha vist minvar els seus ingressos per
subvencions des del 2010, quan la CCMA va començar a rebre menys
diners de la Generalitat de Catalunya. TV3, malgrat no haver-se vist
afectada fins el 2011, també viu una situació de pèrdua
d'ingressos públics, augmentada per la davallada d'ingressos de
publicitat. Per a pal·liar aquesta situació s'ha optat per reduir
la major despesa de la Corporació, els sous.
Un fet que ja va significar el tancament d'algunes corresponsalies i
de les delegacions de
Pirineu
Central, Catalunya Nord, Terres de l'Ebre i Pallars.
Però
l'austericidi que viu Catalunya Ràdio ha afectat a molts més
àmbits. Quan TV3 anunciava que Canal 33 i Super 3 es fusionaven en
un únic canal, Catalunya Ràdio va haver de fer que la seua emissora
cultural i musical es passara a la xarxa. Des de llavors ICatFM va
passar a anomenar-se ICat.cat i es pot escoltar solament a través de
la web.
L'organització
dels treballadors
 |
| "Sense mitjans públics no hi ha democràcia", lema dels treballadors afectats per les retallades a Cataunya Ràdio. |
Davant
l'amenaça de perdre els seus llocs de treball i que la ciutadania
perda també els mitjans públics, els treballadors de la CCMA s'han
organitzat en diferents col·lectius per a forçar noves vies de
diàleg i de solució de la problemàtica. Els treballadors de la
televisió pública han creat el col·lectiu de treballadors Jo
estimo TV3
que ja van organitzar una festa reivindicativa al Moll de la Fusta de
Barcelona, tal com va informar Detotunpoc.
Els
treballadors de Catalunya Ràdio, per la seua banda, també s'han
agrupat en el col·lectiu Tots
som Catalunya Ràdio
que s'encarrega de denunciar i explicar la situació des del punt de
vista dels treballadors. Totes les formes de difusió són vàlides i
per això es van sumar a la festa reivindicativa de TV3 com a
treballadors de la mateixa Corporació Pública. El dissabte 15 de
juny a migdia també van organitzar un acte al Centre Artesanal
Tradicionàrius de Gràcia (Barcelona) on se celebraven els 30 anys
de l'emissora així com es protestava en contra de la situació.
Tots
dos col·lectius estan recolzats per Mitjans
en lluita,
l'organització de treballadors de mitjans de comunicació púbics i
privats que treballen per evitar més acomiadaments que no solament
afecten als propis acomiadats sinó que també a la qualitat
informativa i, per tant, a la democràtica. Aquesta organització ha
protestat en contra dels acomiadaments a El
País,
El
Periódico i
l'Agència
Catalana de Notícies
entre d'altres.
Festa
reivindicativa dels 30 anys de Catalunya Ràdio
El
dissabte 15 de juny a les 12 del migdia les gralles sonaven al Centre
Artesà Tradicionàrius. Allà, al bell mig de Gràcia, anaven
apareixent persones i més persones que creaven una marea roja per la
samarreta que Tots
som Catalunya Ràdio
havia preparat. Aquesta preça de roba portava un missatge clar:
“Sense mitjans públics no hi ha democràcia”. Un crit al vent
que surt dels dos micròfons que apareixen al mig del roig imperant,
el de TV3 i el de Catalunya Ràdio.
 |
| Samarreta a la venda a l'entrada del Tradidionàrius. |
Al
mateix temps, dins del Centre Artesà la gent mirava les fotografies
i reculls de premsa que viatjaven pels 30 anys de trajectòria d'una
ràdio pública que havia vertebrat un país i que ara està en
perill. Entre els reculls de les parets bones notícies com la
incorporació de continguts en aranès a la ràdio i d'altres més
tristes com l'amenaça d'ERO, una notícia de tan sols dos dies
abans.
Un
cop vist tot el que els treballadors havien preparat, la marea roja
entrava cap al teatre del Tradicionàrius on, reflexat sobre
l'escenari, es veia un cartell amb el lema: “Tots som Catalunya
Ràdio”. Pocs minuts després, començava un acte emotiu de
celebració, reivindicació i solidaritat. Celebració pels 30 anys.
Reivindicació per evitar l'estocada als mitjans públics.
Solidaritat per aquells que ja han perdut la feina a Catalunya Ràdio
i fora d'ella.
 |
| Un moment de l'acte al Centre Artesà Tradicionàrius. |
A
l'escenari pujaven locutors de tots els àmbits, des dels informatius
als esports, passant per Icat.cat, Catalunya Música, les
corresponsalies o els encarregats de la correcció lingüística.
Tots estaven allà i els que no podien estar-hi, se'ls recordava amb
vídeos i àudios. Però no solament els treballadors es van voler
col·laborar i antics treballadors com Jordi Basté també va dir las
seua. Diferents artistes també van pujar a l'escenari com va fer
Andreu Rifé o, via vídeo, Gillamino.
Tothom
estava allà, però el problema continua. Les xiulades al president
de la CCMA quan apareixia als vídeos servien de poc i encara sense
saber com avançarà la situació, els treballadors van recordar
sense mitjans pública no hi ha democràcia possible i per acabar,
per si no quedava clar, van cridar ben fort “tots som Catalunya
Ràdio!”
Vídeo
Vídeo
amb el discurs inicial de l'acte al Tradicionàrius i imatges de
l'acte.
1 comentari:
No existeix cap societat denominada democràtica que no tinga uns mitjans de comunicació dinàmics, transparents i plurals, Catalunya rádio ha estat capdavantera en molts d'aquests aspectes, la crisi promoguda pels polítics i altres poders faccinerosos s'encarreguen de minvar els drets dels ciutadans i entre ells el dret a la informació. Cal aguantar l'envit en temps difícils. Molts anys per Catalunya Ràdio. Hi ha un futur per davant que no ens poden furtar.
Publica un comentari a l'entrada