dimarts, 9 d’octubre de 2012

Maruja Torres: "Al periodisme no hi ha res més revolucionari que dir la veritat"

Maruja Torres a la Facultat de Ciències de la
Comunicació de la UAB.

La periodista i escriptora, Maruja Torres, visitava el dimarts 9 d'octubre la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà, davant una gran afluència d'estudiants que omplien l'aula magna i altres que ho seguien en vídeo a una altra aula, no va dubtar en parlar de la seua carrera professional, però també, fer una defensa a la professió periodística, alhora que una crítica a aquells que estan dificultant-ne la continuitat, denunciant només iniciar la conferència l'acomiadament de 138 periodistes del rotatiu espanyol El País

Per a animar els joves en els seus estudis no va dubtar en transmetre missatges tranquil·litzadors alhora que directes, "sou la generació del futur" indicava a tots els assistents. Maruja Torres aleshores va demostrar una plena fe en els estudiants que el dimarts omplien l'aula magna ja que, segons ella, aquesta és la generació que va a solucionar el futur del periodisme. 

En cert toc d'humor, i repassant breument el seu inici en la professió, explicava que abans el periodisme era molt difícil que, ara pot ser estiguen els mercats, però que en la "seua època" estava el franquisme. Deia que aleshores (anys 60-70) hi havia molts pocs periodistes "i estavem a tots els fronts" però que l'aparició d'El País va representar una eclosió del periodisme que va aconseguir  que la professió "començara a tindre glamour".

Després de tractar breument la seua opinió sobre les universitats i els diferents mètodes formar professionals va animar a que el periodisme no camine cap al "ronald-reaganisme" en referència a les anteriors declaracions del degà en la presentació de l'acte on defensava el treball com a seny i imatge en conjunt i no per separat. 

Encandilant cada vegada més els assistents i reflexionant sobre les preguntes que haurien de fer-se el periodistes, tal i com es titulava la conferència, Maruja Torres va recordar que "el periodisme és un servei públic i si vols ser un bon periodista no pots enganyar". Animava aleshores els joves a fer un periodisme seriós i rigurós, recordant que ella preferia tindre un "bon cap" que li diguera que solament ella podia fer una feina determinada.

Tractant els afers del periodista va insistir en que "el periodista no està per a millorar les coses, ni anar amb la Creu Roja, ni possar venes, ni donar l'extremaució. El periodista està per a dir la veritat." Animava els joves, llavors per a formar-se molt, així quan "arribeu al món professional, arribar i escombrar" ja que segons ella s'haurà d'escombrar molt per tots els problemes que s'estan generant al món de la comunicació. 

Relacianava llavors la regeneració periodísitca de la qual s'han d'encarregar els joves en fets com la caiguda de la burgesia de l'imperi d'Àustria-Hongria, afirmant que a l'igual que aquesta, l'actual sistema empresarial, que comparava en l'esclavatge, caurà i seran les noves generacions, entre elles els actuals estudiants, qui hauran de regenerar la societat i el mercat laboral. Animava a boicotejar a tots aquells empresaris corruptes "que s'emporten les primes i volen enfonsar el vaixell en el qual van" i reincidia en la idea que "en periodisme no hi ha res més revolucionari que explicar la veritat". 

Abans d'acabar la conferència i obrir un intens torn de preguntes tornava a denunciar l'explotació laboral que reben alguns joves en forma de beques, que a més provoca una davallada de la qualitat. Per a combatre això culminava dient que "la rebel·lia us la recomano com a periodistes i com a ciutadans". 

En una breu síntesi del torn de preguntes que s'obria abans de tancar l'acte, Maruja Torres va tornar a defensar la professió recordant el dur colp que ha rebut El País amb l'acomiadament de 138 professionals. D'altra banda, assegurava que la vellessa l'ha sabut aprofitar, ja que durant el temps ha pogut anar administrant les seues dosis d'indignació sense perdre la credibilitat. També va tractar breument el seu llibre Mujer en guerra i el seu treball com a corresponsal de guerra. En l'última pregunta, va assegurar que ella creu que no va ser la transició la culpable de la pèrdua del periodisme d'investigació sobre el franquisme sinó el propi cansament de la socitat sobre aquest tema, un fet que va provocar que moltes revistes tancaren i que actualment resurgisquen tots els crims de la dictadura i amb encara més força, degut al temps en que s'ha deixat de banda per construir la societat democràtica en la qual vivim.

L'acte es va concloure amb la proclamació de Maruja Torres com a professora honorífica del departament de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, un reconeixement al qual no li va prestar gaire atenció degut a que ella creu que el triomf professional es basa en fer bé la feina i no en els reconeixements institucionals.

1 comentari:

PACO ha dit...

És important que ens detingam a analitzar per avançar. Crec que pel que es despren, Maruja Torres ho ha aconseguit, donant ànim a les pròximes generacions de periodistes.
Per cert, bona crònica.