dissabte, 24 d’abril del 2010

Agraïts de malviure




Tal vegada després de festes s'ens ha oblidat la gent menys poderosa, però no per això menys important.
Solen aparèixer als mitjans de comunicació com a personatges secundaris d'un succés. La notícia és que han hagut uns atacs i no que per culpa d'aquestos han morts centenars de persones que estan agraïts de viure en aquestes situacions i poder menjar.


Mentre que la nostra ciutat es preparava per a festes, a nivell governamental, grans sumes de diners es preparaven per a poder deixar la ciutat arreglada per a les festes i a nivell particular, també gastàvem diners, per a “trages”, dinars o simplement per fer un viatge: a altres països del món gent, que per la mala sort d'haver nascut allí i no ací, estaven fugint d'atacs o robant per a que la seva família pogués dur-se alguna cosa a la boca.


Mentre que Europa es paralitzava per culpa l'erupció d'un volcà i les empreses aèries es preparaven per a deixar de guanyar milions de diners, a un altre país una infermetat matava a desenes de nois i nadons petits.

Mentre grans potències mundials lluiten per ser la millor en la conquesta de l'espai, altres països veuen morir a la gent ja que no poden menjar.
Mentre països poderosos envien milions de quilograms de diòxid de carboni a l'atmosfera, altres països pateixen les conseqüències ambientals d'un canvi climàtic del que no han escoltat parlar.
Mentre que la gent dels països rics s'enfaden per cobrar 700€ mensuals i veuen que somnis consumistes s'esvaeixen a l'horitzó, altra gent d'altres països agraeixen treballar de sol a sol cobrant poc més de 2€ l'hora en llocs on s'exposen a greus perills, solament per la simple raó que en aquestos diners van a mantindre una família. Es trist pensar que hi ha persones que no tenen casa, no tenen treball, no tenen recursos, pràcticament no tenen res i nosaltres que ho tenim pràcticament tot no som capaços de gaudir-ho. Aquesta és una prova de que el ser humà quant més vol més desitja. Encara es més trist pensar que mentre que ací una persona escriu un article, com aquest, i un lector ho llig, no massa lluny d'ací hi ha persones que no han pogut cursar ningun estudi i el màxim que saben es conduir un ramat d'ovelles, camells o ser explotats per poderoses multinacionals. Mentre ací joves adolescents discuteixen amb els pares per qualsevol qüestió, a altres llocs del món hi ha joves que no saben qui són els seus pares, ja que de petits els van vendre i van sofrir violacions, explotacions i un munt de sofriments que segur que han deixat alguna marca en la psicologia d'aquesta persona.
Aquest article no és més que un recordatori que mentre que la nostra ciutat es deixava un munt de diners en la festa, altres llocs sofreixen coses indescriptibles. La solució es difícil, de fet es quasi impossible, però se n'hem d'adonar que mentre nosaltres ens veiem el món en contra per detalls poc importants, altra gent agraeix viure en unes condicions pèssimes.
Segurament nosaltres no sapiguem tots els sofriments, perquè no hem deixat de menjar ningun dia, però ells segur que no comprenen un món com és el de països poderosos, un món que tot gira al voltant del consumisme.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Ay tete... que foto...uff! però l'article está molt bé ;)

pascu ha dit...

L'article l'havia escrit per a Pagina66 però com Aitor encara no m'ha dit segur si els puc enviar ni a quin correu electrònic, he pensat que el fique en el blog i ja està!
M'alegre que t'agrade. :)