Al futbol espanyol la festa no s'acaba mai

Exterior del Nou Mestalla a València, símbol de la bombolla del futbol
al País Valencià // Wikimedia.org

Ricardo Costa, diputat de les Corts Valencianes pel PP, un dia va dir que “al PP la festa no s'acaba mai” i aquesta setmana El Temps porta un article on explica a partir d'aquesta frase tot el què passa al PPCV. L'altre lloc on sembla que la festa no s'acaba mai és al futbol espanyol.

Estem a les portes del clàssic i inclús mitjans locals perden l'ambició de defensar l'esport municipal i demanen als lectors fer un debat entre madridistes i barcelonistes. El clàssic desperta sentiments de confrontació inclús entre aquells que no saben ni la primera estrofa de l'himne del "seu club".

Tota aquesta expectació per un esport masculinitzat, de “por cojones”. El futbol femení és una merda, encara que no hàgem vist mai un partit. Tot el que no és futbol gairebé no es pot considerar ni esport. “Què importa la gimnàstica rítmica, l'hoquei o el waterpolo? Zero!”

Però el més trist és que tota aquesta expectació es crea al voltant de dos clubs èticament lamentables. El Madrid té al darrere casos d'especulació urbanística i tractes de favor amb l'Ajuntament de la capital espanyola. “Oda a l'ampliació del Bernabéu i la ciutat esportiva.” Del Barça sols cal mirar el cas Neymar i la dimissió de Rossell.

I tots dos (i uns quants més) són increïbles deutors d'Hisenda (segons El Mundo els clubs de futbol espanyols deuen a Hisenda 663,876 milions d'euros i més de 500 milions corresponen a equips de Primera Divisió). “Eh, però això és circ, no exigim res que es cabregen amb nosaltres i la caguem. Volem seguir xuclant del pot.”

Els seus jugadors també prediquen amb l'exemple i cotitzen a Suïssa. “Yo soy español, español, español...” I, com no, quasi tota la bombolla del futbol se centra al País Valencià amb València, Villa-Real, Hèrcules, Llevant i Elx com els equips amb més deutes i gestions més dubtoses.

Malgrat tot, no s'ha rectificat i al futbol espanyol, com al PP, la festa no s'acaba mai: ampliació del Camp Nou, del Bernabéu, ciutats esportives de dubtosa necessitat i peticions d'indult mentre a l'estranger els condemnats ho accepten i dimiteixen. Ja no sé si és que “Spain is different” o és que "d'on no hi ha, no es pot traure".