Les fàbriques del Molinar: ironies de la vida

La Generalitat Valenciana ha decidit que no aportarà més diners per a restaurar el complex industrial més antic del País Valencià, situat al barranc del riu Molinar d'Alcoi. Una notícia que solament Ràdio Alcoi va publicar a la seua web el 2 d'agost (ara ja ha estat esborrada i solament es pot trobar el rastre a les xarxes socials). La resta de mitjans locals i comarcals sols tractaven el Molinar per a valorar l'impacte que un hipotètic parc tecnològic situar a pocs quilòmetres podia tenir sobre l'aqüífer i per a celebrar que el riu tornava a tindre aigua, un fer que ha animat a molts banyistes a acostar-s'hi.

Mentrestant les fàbriques que van fer d'Alcoi una de les ciutats més importants pel que fa a industrialització i organització obrera continuaven en deteriorament.

Vista d'una de les xemeneies darrere dels enderrocs a El Molinar (Alcoi). //
Jordi Pascual

Crida l'atenció a l'esmentada notícia que la Generalitat no donarà més diners per a una restauració suposadament iniciada. I és cert que ho està. A simple vista es pot veure un ostentós sostre roig sobre una de les fàbriques. Una teulada que no s'entén com es manté sobre una estructura totalment deteriorada. A l'interior de la fàbrica solament estan restaurades les escales amb marbre (material essencial) i algunes parets. A fora, la xemeneia. El forrellat que tanca la porta de ferro deixa clar que no és segur l'accés.

Fàbrica situada a l'esquerra de la que ha començat a estar restaurada. // JP

Fàbriques del Molinar. La dreta ha començat a estar restaurada.
// JP

Estat de la façana d'una de les fàbriques d'El Molinar. // JP

Les xemeneies sobre les fàbriques enderrocades. La del fons és de la fàbrica
restaurada. // JP

Una de les poques parets restaurades de la fàbrica. // JP

Mentre aquesta fàbrica ha complert irònicament la dita castellana d'“empezar la casa por el tejado”, la resta encara estan en pitjor estat. Les xemeneies encara pugen barranc amunt, però les parets no poden. Solament algunes resisteixen amb l'ajuda d'arbres i rajoles apilades per a evitar accidents.

La vegetació ajuda a mantenir en peu alguna de les parets. // JP

Solament les xemeneies semblen suportar entre enderrocs. // JP 

L'estructura d'una de les fàbriques amb el sostre totalment ensorrat. // JP

La promesa d'un espai cultural sobre la industrialització valenciana allà on va nàixer és avui una oda a la ineficàcia política, a la incultura i al malbaratament. Tal vegada, en uns anys les fàbriques buides a causa de l'actual crisi se sumen a les del Molinar pel que fa a mal estat. Ara, almenys per als mitjans, és més important un parc tecnològic de nova creació mentre a l'altra banda de la serra de la Font Roja hi ha fàbriques buides i algunes per terra. Ironies de la vida.