dijous, 22 de setembre de 2011

Jo, Yo, Je, I, Ich,...


Pot ser quan intente agrair esforços de la resta de la gent no regule els cops que utilitze el pronom personal de primera persona. Pot ser l'abús de l'"ego" llatí porte a una sensació de protagonisme. I segurament el protagonisme porte encarrellat el despreci. Però, què és més important la repetició d'una paraula monosíl·laba o el conjunt del significat de totes? No soc un gran orador, però no cal ser-ho per donar gràcies i per a fer-ho ha d'haver una primera persona que humilment elogie la resta. La sintaxi oracional d'un agraiment és: Subjecte (pron. pers. 1ª pers.), verb, CD (cosa que agrair) i CI (a qui agrair). No obstant el "je" francés pareix ser molest, omitim el subjecte?, quina sort tenen els anglesos que mai ho poden fer. Sempre està l'opció de fer passives. Doncs, la situació exacta no és desenmascarada per mi ja que podem pecar d'egocentrisme en molts moments. Si enteneu el cas concret i desenmascarat convide a la persona convide a la persona que m'ha fet escriure açò a què em done classes d'humiltat, per contra la matèria que li impartiré és educació; mentre que per a qui no enten a què em referisc simplement: mesureu les paraules! És veritat que una paraula concreta val més que un centenar de paraules buides de significat, però anem en compte! no fos que eixe mot capaç d'acallar-ne'n cent, entenguen que és "JO".

1 comentari:

PACO ha dit...

Ja fa alguns dies que volia comentar aquesta entrada, però a vegades no gaudim del temps escaient ni de les idees oportunes.
Només crec que no cal justificar lo injustificable, hi ha persones que per la seva actitud i comentaris es descalifiquen ells mateix.
Només cal mirar per quin mitjà de comunicació treballa, l'individu que fa els comentaris.
Canal 9, on la professionalitat, pluralitat, la independència, la llibertat d'expresió i la desecència enlluerenen per la seva absència.
Endavant, sempre cal seguir treballant i lluitant, malgrat els envejosos.