La Floresta a l'espera de Rogasa

Consell de Barri de La Floresta del 15 de gener del 2015

El Consell de Barri celebrat el 15 de gener a La Floresta ha servit bàsicament per dues coses: veure les aportacions veïnals al Pla de Millora i conèixer els representants de Romero Gamero SAU (Grup Rogasa, com es refereixen els polítics i representants a la pròpia empresa). Malgrat tot, no hi ha res en ferm perquè, tot i que el Pla de Millora està redactat i moltes aportacions sectorials ja estan recollides, Rogasa encara no ha acabat el Projecte Executiu. 

Partint d'aquesta situació, la Comissió de Seguiment i els tècnics demanen veure el Projecte Executiu i les garanties abans de l'inici de les obres. Els representants de l'equip de govern presents a la reunió han mostrat la seva conformitat en mostrar el projecte i han assegurat que facilitaran totes les reunions que calguin amb la Comissió de Seguiment tant abans com durant les obres. 

Execució del Pla 

La Muntanyesa on coincideixen de Sant Cugat i Molins de Rei

A l'espera del Projecte Executiu i de la corresponent revisió encara no hi ha data exacta de l'inici de les obres (apunten a la segona quinzena de febrer) però sí s'han avançat alguns detalls. Es preveu que les obres durin un any tot i que es poden allargar, segons l'adjudicació, fins a 16 mesos. Es pavimentarà partint de la part més alta de La Floresta fins la més baixa, és a dir, des de La Floresta Alta fins la zona del Caqui i el Golf. Malgrat tot, l'ordre concret de pavimentació per zones s'ha de veure recollit al Projecte Executiu Definitiu. 

Les obres tindran una garantia d'entre 10 i 15 anys depenent de l'actuació de cada cas. A més, encara s'espera una resposta de l'Ajuntament de Molins de Rei per poder pavimentar la zona del carrer Ponent, plaça Sol i carrer Planeta totalment malgrat el canvi de terme municipal. L'equip de govern demana així 20.000€ a Molins de Rei per tal de pagar la part de l'asfalt que acabaria arribant al seu terme municipal. 

Casos concrets 

Un dels temes més delicats del Pla de Millora i la seva execució és, sense lloc a dubte, les accions concretes en cadascun dels carrers que poden afectar a aspectes de la vida quotidiana dels veïns com, per exemple, les sortides i entrades dels garatges. Les reunions sectorials i el grup de treball ja s'han encarregat de recollir i incorporar les indicacions dels veïns als mapes definitius del pla. 

Si bé, alguns dels assistents al Consell de Barri han recriminat la falta d'un anunci més clar als veïns. Segons expliquen, no tots han rebut notificació a la bústia i els que ho han fet ha estat gràcies a veïns que voluntàriament n'han repartit. Carles Brugarolas, cap del consell, ha restat importància a aquest fet destacant la feina de difusió de tots els florestans. Així i tot encara es poden recollir algunes afectacions concretes. 

Finalment, s'ha recordat que el dia següent de la trobada (16 de gener) acaba el termini per presentar propostes pel que fa als diners de lliure disposició. El següent Consell de Barri serà a meitat de febrer i encara hi haurà un altre a l'abril, just abans d'acabar la legislatura.

Carta als Reis Mags

La burreta recollint les cartes als Reis Mags l'any passat

Benvolguts Reis Mags de l'Orient, 

no vull demanar-vos res material ja que amb més o menys dificultats puc obtenir les coses que em són necessàries. Si bé, vos agrairia que d'alguna manera m'ajudareu a tirar endavant el nou mitjà de comunicació cooperatiu local de Sant Cugat que, com molt bé sabeu, estic impulsant amb uns companys. M'agradaria així començar a dedicar-me al periodisme i obtenir una mínima independència econòmica. 

Allò que sí vos demane de forma urgent és un canvi global. No podem permetre'ns (ni nosaltres ni el planeta) continuar el ritme de vida que portem. El capitalisme neoliberal cada vegada és més salvatge i disgregador. Els obrers i precariat han perdut la consciència gràcies a l'hegemonia cultural que ens imposen, sense gaire oposició, unes quantes elits. 

Necessitem, als Països Catalans, un canvi democràtic que cree un procés constituent amb la capacitat d'empoderar a les classes populars i així decidir el nostre futur polític, des de la distribució territorial a les polítiques econòmiques.

Ja està bé també de masclisme consentit i menyspreu a la dona. Veig amb molta preocupació l'erotització i la fixació de rols a la infància. Aquestes llavors ja han donat els seus primers fruits: dones objecte i homes dominadors en plena adolescència. 

En aquest canvi global vos demane que trenqueu les estructures opressores i fixeu la dignitat de les persones al centre de qualsevol política i acció. No som mercaderies en mans de polítics i banquers! 

Sé que vos demane molta feina en una societat líquida que s'adapta a qualsevol canvi. Les nostres interaccions cada vegada són més efímeres i mediades. Hem de recuperar les àgores. 

Podria demanar-vos moltes coses més d'aquest canvi global, però, ja em coneixeu suficientment per intentar-ho sense afegir res més. Vos demane molt sentidament que no vos oblideu (com fan els grans mitjans en este país) d'Ucraïna, Síria, Palestina i tants altres països amb conflictes. 

Als valencians també espere que ens porteu una nova ràdio-televisió públiques en català. Probablement tot això que vos demane passa per trencar el Pacte de la Transició; endavant! 

Espere que compliu gran part del que demane, no hi ha alternativa per als oprimits. 

Jordi Pascual Mollá 

4 de gener del 2015

Romero Gamero SAU, empresa del 'clan de l'asfalt', pavimentarà La Floresta

Aquest article complementa i amplia la informació presentada al programa Punt i a part 42.  

Dimarts es va celebrar un doble Consell de Barri a La Floresta. D'una banda, l'extraordinari a petició de les entitats per tractar el Pla de Millora i, en segon, un ordinari organitzat directament per l'Ajuntament i per parlar principalment del saldo de lliure disposició dels anys 2014 i 2015. El més rellevant de la trobada és la creació d'una Comissió de seguiment del Pla de Millora i l'anunci de l'empresa guanyadora del concurs públic i, per tant, l'encarregada de pavimentar el barri, Romero Gamero SAU.

Com és l'empresa? 

Romero Gamero SAU és una empresa del Grup Rogasa. Tal com s'explica a un organigrama a la pròpia web del grup, l'empresa encarregada d'asfaltar La Floresta és una de les tres branques del grup. Les altres dues empreses són Romero Gamero Inmobiliaria SA, encarregada de promocions, venda i lloguer, i Romero Gamero Recursos Ambientales SA, encarregada de neteges industrials, residus de la construcció, neteges urbanes i neteges d'edificis. 

Si bé, Romero Gamero SAU és la més gran de les empreses encarregada d'obra civil, edificació, paviments asfàltics, fabricació de formigó, fabricació i venda d'àrids, moviments de terres i conservació i manteniment. Totes aquestes funcions són les explicades a l'organigrama ja esmentat. 

L'empresa té seu al Prat de Llobregat i el seu director general és Juan Romero Gamero qui també és vocal a la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). El Economista en col·laboració amb eInforma no acaba d'especificar el volum de vendes però se situa entre els 6 i 30 milions d'euros. 

Pel que fa al seguiment de comptes, segons InfoEmpresa Romero Gamero SAU ha presentat comptes des del 2008. A més, segueix la legislació amb la publicació de comptes al registre mercantil i, alhora, la publicació d'aquests moviments així com de nomenaments i revocacions al Butlletí Oficial de l'Estat - Butlletí Oficial del Registre Mercantil (BOE). Si bé, la darrera de les comptes presentades, segons aquesta mateixa plataforma, és la del 2011 fent referència al moviment de l'any anterior. 

Aquest 2014 el BOE ha publicat fins a 6 moviments diferents referents a l'empresa en qüestió, 5 nomenaments i una revocació. La majoria fan referència a empreses o persones que desenvolupen o desenvolupaven una feina concreta a dins de l'empresa, habitualment de la vesant de tresoreria o secretaria. 

El clan de l'asfalt

Més enllà dels elements formals explicats, l'empresa és coneguda per pràctiques poc ètiques. Segons explicava El País (24 de març del 2011), Romero Gamero SAU formava part de l'anomenat clan de l'asfalt immers a dins del Cas GISA juntament amb altres dotze empreses: 

«Construcciones Rubau, Aglomerats Girona, Servià Cantó, Construcciones Fusté, Agustí i Masoliver (AMSA), Xavier Alsina, Dragados, Romero Gamero (Romasa), Firtec, Copisa, Asfaltec, Arico Forest y Arids Vilanna són algunes de les implicades, segons la Guàrdia Civil. L'Oficina Antifrau de Catalunya, que també ha participat en les indagacions, conclou que la majoria de les adjudicacions anaven a parar a les mateixes mans. Els investigadors han trobat "pautes de comportament coincidents" i conclouen que les empreses es van presentar "de forma conjunta" per obtenir les adjudicacions.» 

Aquest clan de l'asfalt era un grup d'empreses que acabava repartint-se totes les licitacions referents a l'asfalt a la província de Girona. Aquesta rama del Cas GISA va saltar a la llum pública el febrer del 2011, quan es va saber que el càrtel d'empreses es va emportar 75 adjudicacions valorades en 300 milions d'euros. Segons La Directa, el conjunt del cas el situa, a falta de saber concretament les proporcions, com el més greu destapat a Catalunya durant l'època del tripartit. 

El descobriment del clan de l'asfalt va ser la raó per la qual Foment va decidir paralitzar les obres de pavimentació de l'AP-7 entre Girona i la Jonquera el setembre del 2011. Xavier Esgleas, apoderat d'una de les empreses de la trama, Construccions Rubau, no va dubtar en anomenar oligopoli a aquesta unió d'empreses un cop descobert el frau. 

Funcionament de la trama 

Per poder repartir-se les adjudicacions, el clan de l'asfalt cometia diferents irregularitats. D'una banda, rebia informació privilegiada per part de Jordi Vergé, gerent de l'empresa pública GISA, l'encarregada de fer les licitacions d'obra. D'altra, això provocava una alteració de la lliure competència, el que pot estar penalitzat per la Comissió Nacional de la Competència. Aquesta és l'explicació que aclareix que en molts concursos s'hi presentaren fins a 70 empreses, però les adjudicacions sempre caigueren en les mateixes mans. 

A més, això els permetia cert control de preus, una altra pràctica penable. En les escoltes telefòniques del judici així com en algunes declaracions, els empresaris de la trama no dubtaven en dir que buscaven tenir contactes «amb persones afins a CiU» per tenir encara més facilitat en el repartiment de les adjudicacions. 

Les Rondes de Mataró 

De forma aïllada al Cas Gisa i en una pràctica legal, Romero Gamero SAU també es va beneficiar de la paralització de les Rondes del Maresme i de Mataró. Aquesta va ser una decisió política presa el mateix 2011 a conseqüència de la falta de pressupost per part de la Generalitat. Tal com explicava El Punt Avui aquell mateix any, això va significar una indemnització per a Romero Gamero SAU, Copisa i FCC, amb les quals formava una UTE. 

Falta de transparència en l'adjudicació del Pla de Millora 

Una de les reclamacions dels florestans envers el Pla de Millora és la transparència i la participació. Segons explicava Ramon Piqué, representant de La Floresta Parla, al programa Punt i a part 42, cap entitat va poder participar al procés de licitació i, per tant, no es va poder conèixer el procediment seguit per adjudicar l'obra. De fet, en aquesta entrevista Ramon Piqué caminava en la suposició per saber qui havia pres la decisió. «(...) tècnics i polítics, imagino, de l'Ajuntament que deuen tenir pels processos d'adjudicació d'obres i licitació». 

En cap cas Ramon Piqué, ni La Floresta Parla ni cap veí ha acusat el consistori de fer una adjudicació fraudulenta ja que òbviament seria atribuir un delicte a algú sense tenir proves, solament un precedent d'una empresa. Si bé, aquesta falta de transparència en aquest punt concret del Pla de Millora i la coincidència de les pràctiques de l'empresa en qüestió al Cas GISA provoca més dubtes que si el procés s'haguera pogut seguir més clarament o si l'empresa no tinguera cap taca.

Gràcies, tornarem a informar!

Imatge durant l'assemblea oberta de 'Tornarem a informar' del 27 de novembre // Foto: Jéssica Mora

Quan a finals d'octubre vam trencar les relacions amb la xarxa de mitjans a la qual pertany el Sant Cugat Informa i, en conseqüència, amb el propi mitjà; no esperava que tan sols un mes després tindríem un projecte d'un nou mitjà sobre la taula i recolzat per moltes persones de la ciutat. Però ens vam posar a treballar i ho hem aconseguit. 

Quan havíem de fer entendre que amb la marxa del que havia estat «casa nostra» durant els darrers mesos tornava a aparèixer el buit comunicatiu a Sant Cugat que havíem intentat omplir fins llavors, costava trobar la forma de fer-ho entendre a la gent. Però ens vam posar a treballar, vau respondre molt positivament i tots junts ho hem aconseguit.

Quan a falta de pocs dies vèiem que havien començat a sorgir actes el mateix dia 27 arreu de la ciutat, temíem que això significara un fracàs de l'assemblea; més encara quan el dia no acompanyava meteorològicament. Però vau creure en el projecte, vau venir i vau fer que Tornarem a informar deixara de ser una campanya a la recerca de recolzament a ser un «nosaltres». 

Aquest article és un agraïment a tota la gent que vau venir a l'assemblea i vau proposar i debatre afers del nou mitjà; a tota la gent que malgrat no haver pogut venir, seguiu el projecte de prop; a tota la gent que, sense saber quin cost tindrà, ja ens heu dit que vos subscriureu o vos fareu socis; a tota la gent que heu entès aquest periodisme col·laboratiu però amb un equip remunerat dignament... 

Dijous 27 ens vam fer forts de sobte. La notícia d'haver quedat fora del concurs de cooperatives de l'Ajuntament es va diluir quan passats 10 minuts de l'hora acordada la sala d'actes de l'Ateneu estava plena i quan es vau quedar, vau entendre que aquest projecte depèn en gran mesura de la gent i per això no vau dubtar en intervenir fent justament el que volíem: una assemblea i no una simple presentació. 

Tal vegada siga la meua joventut o la meua inexperiència en el món de l'economia social, però el que estem vivint és únic. Pocs mitjans locals aposten per ser cooperatives amb la corresponent proximitat a la ciutadania i reben tants ímputs com els que hem rebut i continuem rebent. Sou (o, millor dit, som) magnífics. 

Em permetreu tenir unes paraules per a Dolors ara que, després de la notícia de l'Ajuntament, es despenja del projecte. Ella va ser l'esperança in extremis per poder presentar-nos al concurs. A poc a poc ha anat creient-se aquest projecte «tan maco» com ella mateix diu. Gràcies per totes les reunions i feines realitzades; per haver cregut en el projecte quan més ho necessitàvem, per aquell dia repartint fulletons tement la pluja... 

Ara, quan acabem de fer la primera assemblea, costa creure que en un mes puguem tenir, com a mínim, un prototip de mitjà de comunicació. Però segur que treballarem, ens donareu més forces i acabarem aconseguint-ho tots plegats. Ara més que mai: tornarem a informar! Gràcies.

Asfalt preelectoral, converses a l'Ajuntament de Sant Cugat

- Ei, falta poc per les eleccions municipals, què fem? 

- Home, hem tingut una bona legislatura. 

- Ja... Què fem? 

- Asfaltem uns carrers? 

- Perfecte! 

I així centenars de pobles han començat unes obres d'última hora afectant al normal desenvolupament de la vida quotidiana. 

- Què asfaltem en Sant Cugat? Perquè amb l'anunci del pavelló esportiu no és suficient. 

- La Floresta? 

- Vols dir? 

- Per què no? Total els ho devem, si ho aprofitem ara millor. 

- No estarà acabat per a abans de les eleccions... 

- Tal vegada sí, però, en qualsevol cas, ens importa l'anunci. Que es noti que ens preocupem per ells. 

I així l'Ajuntament de Sant Cugat regala més de 2 milions d'euros a un barri històricament apartat de la resta del municipi. 

- Això com ho financem? 

- Tenim l'Ajuntament sanejat. 

- Escolta, no sóc un mitjà de comunicació. Com ho financem? 

- L'IBI? 

- Necessitem més ingressos, per pagar el deute amb Adif, per exemple. 

- Home, tenim Promusa per ajudar la ciutadania i ingressar més amb la venda i lloguer d'habitatge. 

- Santa Promusa! 

- Amen! 

I així la web de Promusa recull dues promocions en un curs i tres en projecte en règim de venda, cinc en projecte en règim de lloguer i una en projecte en règim de lloguer per gent gran. (Dades extretes de les pestanyes per categories. A la informació genèrica d'habitatge les xifres augmenten a 24 promocions d'habitatge en venda en curs i 123 en projecte, 189 en projecte de lloguer general i 42 en projecte de lloguer per gent gran). 

- Escolta, ja que part dels ingressos els regalem a La Floresta, fem alguna cosa allà? 

- Sí, però fa uns anys ens van muntar una bona per intentar tocar la xarxa natura. 

- Però ara tenim 6Claus. 

- 12 claus... 

- Això. 

- I què fem? 

- Al darrere hi ha una parcel·la preciosa per construir. 

- Com els ho colem? 

- Una transcripció del Pla General Metropolità sense gaire importància. 

- Ets un geni! 

I així una parcel·la al tocar de la xarxa natura i pensada per equipaments es prepara per ser una zona residencial amb edificis baixos («adaptats a l'entorn» segons explicava Carles Brugarolas a una entrevista al Punt i a part). 

- Ja que és habitatge social. Ho aprofitem per fer campanya? 

- No estarà acabat ni de prop. 

- Tranqui, deixa-m'ho a mi. 

I així la tanca de metall que separa la derruïda benzinera del centre de la ciutat de la resta del carrer, on també es farà habitatge social, incorpora uns cartells de l'Ajuntament on s'indica que es farà habitatge social i, ja posats, que es remodelarà el teatre de La Unió. 

- No és estrany que parlem tant d'habitatge social i després recolzem les multes a la PAH? 

- La PAH és de Rubí i si ha vingut a Sant Cugat és perquè tenim una alcaldessa influent perquè té un càrrec important a CiU. 

- Home, també exigeixen solucions per a les famílies afectades a Sant Cugat. 

- I això qui ho sap? Ells i qui més? 

- Els que es comprometen amb ells. 

- Però eixos són els que segur que no ens voten. 

I així la PAH de Rubí comença a estar deslegitimitzada per una institució pública. 

- Escolta, vols dir que necessitem tants esforços? Sant Cugat és el fortí de Convergència i Unió. Portem tantes majories absolutes seguides que ja m'he descomptat. 

- Millor caminem sobre segur. 

- D'acord.