Retalls de la vida moderna

Poesia escrita pels Jocs Florals de La Floresta del 2015.

 

Mails, whatsapps, 

feina mal pagada, 

estrés, 

un fill de puta governant-nos.

Un somriure un dia de pluja, 

una melodia de blues que s'enganxa.

Uns xiquets juguen al parc

 mentre un home amb corbata

ven el seu futur 

perquè els seus van a la privada.

Un puny enlairat. 

Anhels de llibertat, 

de democràcia, 

de trencar esta fal·làcia.

Un diumenge de matí a La Floresta, 

dissabtes de mercat, 

tranquil·litat, 

revolucions quotidianes.

Morts al Mediterrani, 

tractats de lliure comerç,

 vivim ofegats per l'urani 

en un constant escarni.

Follar sense ganes, 

estimar apasionadament.

La xica que et mira quan puges al bus, 

el que llegeix el diari. 

Notícies de merda, 

interessos creuats.

Crisi del periodisme, 

crisi del llenguatge, 

crisi com a espectacle. 

Crisi de la crisi.

Una bomba esclata a Gaza, 

porres que reprimeixen, 

exèrcits que assassinen 

i tu a casa.

Hegemonia dominant, 

societat líquida. 

Masclisme, submissió, 

capitalisme.

Com deia allò? 

Proletaris del món... 

Precaris del món... 

Desgraciats del món...

Il·lusió, esforç, 

canvi, solidaritat. 

Una plaça, 

una oportunitat.

Un dia no hi haurà més morts al Mediterrani. 

Els poderosos ploraran

 i s'ofegaran amb les seues llàgrimes. 

Serà dolçament irònic.

Però, no, encara no és el dia: 

així que mails, whatsapps, 

feina mal pagada 

i un fill de puta governant-nos.

Reconnectar l'irreconnectable (en verd)

Carmé Farré // Foto: Miquel Margalef

El «verd» de Reconnecta en verd deu ser la descripció de l'estat del projecte. De moment, l'equip de govern ha mostrat uns quants mapes que en essència ens deixen veure el model de ciutat aparador plena de parcs però que no determinen les actuacions concretes per unir les zones verdes existents, sobretot del centre de Sant Cugat a La Floresta, el tros més complex. 

Reconnecta en verd podria ser el substitut del Pla de Millora en l'agenda mediàtica florestana però no acaba de calar entre la gent. Per què? Doncs, perquè com explica Carme Farré, biòloga i ambientalista d'El Mussol, aquesta estratègia ol molt a preelectoral. Malgrat això, diu que si serveix per veure els problemes de les rieres, ja anirà bé. 

Quins problemes? Doncs, per a començar, hi ha segments de les rieres que estan canalitzats o ocupats per parcel·les privades i, per tant, el camí hauria de fer un tomb considerable. Més enllà de les irregularitats privades, les rieres de Sant Cugat (totes!) estan erosionades i no mantenen la flora i la fauna que els pertoca. Moltes estan plenes de brossa i soterren canalitzacions que de tant en tant peten per a desgràcia del medi. 

La lògica netejadora del medi ambient ha portat a una erosió brutal que fa que l'aigua no es mantinga en un lloc i viatge ràpidament cap al mar, ja siga pel Besòs o pel Llobregat. Això provoca problemes de cabal en les conques i l'impossible manteniment d'un ecosistema de riera a les zones altes per la falta d'aigua. 

Però quedava bé que Pere Casajoana deixara caure als Consells de Barri que la seua voluntat era unir La Floresta i Sant Cugat. Però de moment sona a green screen (pantalla verda) al més pur model Rambla del Celler: verd per dalt i merda per baix. Fins que passe alguna cosa semblant a la dels Simpson i ens hagem de traslladar 15 quilòmetres per no haver cuidat el medi com cal. 

Per parlar de tot això La Floresta Parla ha convocat una trobada el proper dimecres 11 de març a les 18h. al Casino abans que al dia següent (19h. al Centre Cívic) es faça la trobada del Grup de Treball organitzada pel Consell de Barri on es tractarà també el Reconnecta en verd. 

Sostenibilitat participativa

Daniel Gambús // Foto: Jordi Pascual

El Mussol també va fer una trobada ahir a la Casa de Cultura per explicar les línies generals del Programa de Medi Ambient que fan des de les passades eleccions municipals amb la voluntat que els partits polítics l'adopten. Es va fer una presentació de la situació global per part de l'enginyer químic Daniel Gambús i es va anunciar el manteniment del programa de fa quatre anys. 

 

A més, han començat un procés participatiu per recollir més idees que seran analitzades per tècnics, poder introduir-les al programa i poder presentar més endavant, en forma de roda de premsa, un Programa de Medi Ambient per a les eleccions municipals del maig. Ja s'han deixat veure alguns punts com una auditoria mediambiental independent.

Un aclariment orwellià

Recentment he publicat a aquest mateix blog l'article Sant Cugat orwelliana, dades de l'Observatori Sociològic municipal. A través de les xarxes he rebut un comentari que em fa replantejar aquesta entrada ja que sembla que no he expressat correctament un dels punts de l'article. Si bé, cal recordar que aquesta publicació és purament argumentativa ja que no hi ha cap prova clara d'allò que explique. Si l'haguera, l'article seria una notícia.  

No em veig capacitat a copiar exactament l'esmentat comentari ja que no tinc el permís, si bé, tracte d'explicar-lo. La persona en qüestió fa referència al següent fragment del text: «Això significa que aquests 1'4 i 5'36 no depenen únicament de l'Ajuntament sinó, també, dels mitjans de comunicació locals. Sembla, llavors, que CiU ha esdevingut els porcs que governaven l'Animal Farm amb el control de tots els àmbits polítics locals i de la informació al respecte». En essència, el comentari em demana si crec que els mitjans no han d'informar sobre l'actualitat de l'Ajuntament i si no em sembla «bèstia» dir que CiU controla la informació local.

En primer lloc, sí, els mitjans de comunicació locals han d'informar de l'actualitat de l'Ajuntament. És una de les seues finalitats. En segon, no he dit que CiU controla tota la informació local (més faltava). El que tracte de dir és que l'equip de govern és, òbviament, la principal font d'informació de les activitats i accions de l'equip de govern. Considere que aquest controla la informació que d'ell depen en benefici seu. Tinc proves? D'això no se'n pot tenir proves, sols es pot intuir-ho.

Per què ho intuïsc? Posaré dos exemples (els mateixos que he esmentat responent al comentari a les xarxes). El primer exemple és que l'equip de govern no va dir res de les negociacions amb Sostre Cívic per portar lloguer social a les cases dels mestres de La Floresta fins que aquestes cases no van ser ocupades de forma reivindicativa pel col·lectiu 6Claus per tal de portar la masoveria urbana als edificis. Al principi inclús els propis membres de 6Claus van dubtar de l'existència d'aquestes converses i ho entenien com una maniobra dissuasiva.

El segon exemple podria ser l'anunci d'un nou pavelló esportiu que no serà una realitat fins la propera legislatura. Per a mi, aquest és l'inici de la campanya electoral a Sant Cugat tot i que es va anunciar com a equip de govern. Intuïció, cert. Ahí és on poden haver més divergències respecte el que dic.

El símil d'Animal Farm
Probablement allò que complica el que tracte d'explicar és el símil d'Animal farm d'Orwell. Si bé, el meu interès era donar-li aquest toc orwellià a base de fer símils amb obres seues o del mateix estil i per això apareix 1984, Animal Farm i Matrix (no d'Orwell però sí orwelliana).

Recupere la frase «Sembla, llavors, que CiU ha esdevingut els porcs que governaven l'Animal Farm amb el control de tots els àmbits polítics locals i de la informació al respecte». Ho faig perquè, sabent que les dades de l'Observatori Sociològic fan referència a la informació sobre actuacions de l'equip de govern, creia obvi que aquest «control de tots els àmbits polítics locals i de la informació al respecte» fan referencia a allò que pot controlar l'equip de govern, és a dir, la comunicació exterior del govern municipal. No acuse a ningú de control a mitjans de comunicació.

Justament que l'equip de govern faja un ús favorable per a ell mateix de les informacions, fa que els mitjans vegen reduïda la seua capacitat d'acció ja que depenen de l'equip de govern per rebre la informació. Fins ací és fins on es pot estirar el fil del control que esmentava.

Per tal de quadrar el símil, he de recordar que els porcs de l'Animal Farm podien controlar la imatge que donaven a la resta d'animals, si bé, no podien evitar que aquests parlaren quan veien els porcs comportar-se com a humans, esdevenint allò que criticaven. No trobe cap símil en què CiU com a equip de govern s'assemble a allò que abans criticava (pot ser hi haja algun) però sí que dic que controla la informació que d'ell depèn.

Puc entendre també que no agrade aquest símil. De fet, l'obra d'Orwell és en si un paral·lelisme amb la URSS i, per tant, pot semblar que compare CiU i la URSS.

Què volia dir i què no volia dir
Amb aquesta reflexió sols em queda aclarir que no volia acusar l'equip de govern de controlar cap mitjà de comunicació. Allò que sí tractava de mostrar és la capacitat d'aquest de controlar la informació que d'ell depèn en benefici propi i, com a conseqüència col·lateral, això es veu reflectit als mitjans de comunicació locals. Per això dic que els mitjans tenen part de culpa en les notes de l'Observatori tot i que, baix el meu punt de vista, la solució no la tenen ells sinó que passa per millorar la política comunicativa de l'equip de govern.

Sant Cugat orwelliana, dades de l'Observatori Sociològic municipal

La setmana passada es van publicar les dades de l'onada de la tardor del 2015 de l'Observatori Sociològic municipal de Sant Cugat, realitzat per l'Institut Opinòmetre. Aquesta setmana he entrevistat el Tinent d'Alcalde de Governació, Seguretat i Participació Ciutadana, Francesc Carol, al respecte. Extrec dues conclusions d'enfrontar les informacions d'aquestes dues fonts, totes dues institucionals: el periodisme de dades no es lliura de la necessària interpretació d'aquest ofici (per molt que li pese a alguns) i Sant Cugat podria ser el lloc on transcorre una novel·la mai escrita per George Orwell.

Abans d'analitzar les dades de l'Observatori cal dir que aquestes s'han extret d'un conjunt de 1.000 entrevistes representatives de la societat santcugatenca, és a dir, respecten el percentatge de població per zones i sexe. Això fa que els percentatges relativament baixos (al voltant del 5%) ja puguen ser extensibles al conjunt de la població.

Big Brother (Gran Germà)

Un dels temes d'anàlisi que millor deixa a l'Ajuntament és la percepció de seguretat a la ciutat. El grau de percepció de seguretat supera el 7 (sobre 10) en els tres casos que planteja l'estudi: a casa, al barri i al municipi (7'4, 7 i 7'1 respectivament). Això significa que hi ha sensació de seguretat. Si s'observen les dades de victimització, és a dir, la coneixença o sofriment d'alguns actes que es considera que atempten contra la seguretat, es pot veure una millora respecte fa dos estudis i un petit empitjorament respecte el darrer. Curiosament no té correspondència directa a les notes de percepció de seguretat.

Percepció de seguretat | Create infographics

Si s'analitzen les dades per zones, es veu que tots els barris i l'EMD tenen aquesta nota per sobre de 7 exceptuant Mira-sol i La Floresta – Les Planes (zona d'anàlisi únic per a l'Observatori). Carol explica a l'esmentada entrevista que això és la conseqüència de ser barris apartats on és més senzill realitzar il·legalitats ja que les cases estan més apartades. A més, assegura que és percepció ja que no tenen un índex de criminalitat superior a la resta del municipi. 

«Alguns districtes estan demanant les càmeres de seguretat». Aquesta frase del propi regidor fa un tomb a la resposta de Carol respecte la seguretat a l'entrevista. «Ho hem treballat amb Valldoreix, ho tramitem amb Can Trabal, que si no és districte sí que és una zona una miqueta més aïllada del centre, i amb això ho anirem ampliant a la resta de districtes que ho puguin demanar».

D'aquesta manera, ja sabem que l'equip de govern treballa per posar càmeres de seguretat a Valldoreix i Can Trabal alhora que no descarta situar-ne a més zones. Sabent que és una mesura polèmica, Carol explica que no cal omplir tot el poble de càmeres i que el procediment és lent perquè cal justificar la situació d'aquests aparells. Que la tramitació siga llarga, però, no lleva que molts veïns (segons ell) li demanen càmeres i, per tant, el consistori treballe per posar-ne.

El poble de centre-esquerra que votava un catalitzador: un error en Matrix 

Més enllà del senzill paral·lelisme amb 1984, perquè Sant Cugat siga orwelliana cal alguna cosa més. Necessitem una escletxa que deixe veure l'estructura que suporta un engany. No sé si és ser grandiloqüent però Sant Cugat també té el seu error en Matrix (pel·lícula d'inspiració orwelliana). 

La nota mitjana de la ciutat en l'eix esquerra-dreta és un 3'5, el que correspon al centre-esquerra. Sant Cugat, és, llavors, de centre-esquerra gràcies, en part, a un 30% de població que se situa a l'esquerra. El percentatge que diu situar-se a la dreta (3'27%) o al centre-dreta (9'49%) és irrisori comparat amb el que se situa al centre-esquerra (17'84%) o al centre (17'74%).

Definició ideològica | Create infographics

No obstant això, Convergència i Unió té l'alcaldia des del 1987 i, a dia d'avui, l'equip de govern rep més nota que qualsevol partit de l'oposició (un 6'4; sols la CUP també aprova amb un 5). Faltaria veure la nota del grup municipal de CiU, tot i que Carol justifica que no aparega a l'estudi ja que la feina d'aquest grup municipal és la de govern.

El propi Carol accepta a l'entrevista que CiU no és un partit de centre-esquerra tot i que fa algunes polítiques socials que, al seu parer, qualsevol partit de centre-esquerra podria fer. Alhora també diu que posant aquestes dues dades de l'Observatori en consonància es pot treure la conclusió que CiU és de centre-esquerra. Per complicar encara més la definició ideològica del partit que governa a la ciutat, el regidor assegura que CiU té polítiques econòmiques de centre-dreta tot i que es pot considerar un partit de centre.

Per a acabar de marejar les coses, Carol introdueix el vot ocult: «Quan a algú li preguntes et pot dir sóc d'esquerres, però mai et dirà sóc de dretes, encara que ho sigui. Per tant, el vot de la dreta, això passa amb el Partit Popular, té un vot ocult molt fort. Per tant, no sempre la definició significa la votació».

A més, el mateix regidor explica que el terme «centre» s'empra com a catalitzador per por a la definició política i, per tant, la pregunta de l'Observatori anys enrere sols diferenciaria entre dreta i esquerra i no introduiria centre-dreta i centre-esquerra. Malgrat això, quan se li pregunta directament per la definició de CiU, Carol diu que el partit és de centre.

La conclusió d'aquest punt és que els santcugatencs són de centre-esquerra i voten un catalitzador per no definir-se. Vet aquí l'error en Matrix.

Desinformació institucional a l'Animal Farm (Granja dels animals)

A simple vista, a les dades de l'Observatori Sociològic, es veu que a l'Ajuntament li cal intensificar la feina de comunicació, malgrat que s'emporte el segell Infoparticipa de la UAB per la web del consistori. D'entre tots els indicadors estratègics solament n'apareix un suspès i, si d'una assignatura es tractara, no tindria dret a recuperació. La coneixença del projecte d'objectius estratègics de l'Ajuntament se situa, de mitjana, en un 1'4 sobre 10.

Carol en essència culpa els enquestats i els enquestadors, uns per incultes i altres per fer mal la seua feina, tot i que òbviament no empra aquests termes. Considera que molta gent pot no entendre què vol dir «projecte d'objectius estratègics» i, per tant, l'empresa encarregada de fer l'estudi no hauria d'haver plantejat aquesta pregunta en aquests termes.

Indicadors estratègics | Create infographics

En aquest mateix sentit, la nota pel que fa a la informació respecte les actuacions a l'Ajuntament (pregunta que Carol considera més clara) se situa en un aprovat just (5'36). En aquesta xifra té un important pes un 37'90% dels enquestats que consideren com a regular la informació que reben. Assegura que tenen més nota perquè la pregunta és més clara però que s'ha de millorar.

Crida especialment l'atenció d'aquestes dues preguntes que la qüestió és la coneixença i no la procedència. Això significa que aquests 1'4 i 5'36 no depenen únicament de l'Ajuntament sinó, també, dels mitjans de comunicació locals. Sembla, llavors, que CiU ha esdevingut els porcs que governaven l'Animal Farm amb el control de tots els àmbits polítics locals i de la informació al respecte.

Llegaría a fin de mes si los meses tuvieran 5 días

Més enllà d'Orwell, hi ha un poeta alternatiu contemporani, el Carlos Salem, que en un dels seus poemes diu «llegaría a fin de mes si los meses tuvieran 5 días». Aquesta és la situació d'un 28'7% de santcugatencs i, si desgranem per districtes, d'un 42% dels residents a La Floresta i Les Planes. La pregunta que dóna aquesta xifra és molt subjectiva per a Carol i, per tant, no és determinant ja que «hi ha gent amb un sou molt alt que pot no arribar a final de mes».

Més significativa és per ell la xifra de gent que no pot tenir cap estalvi a final de mes. En total hi ha un 51'40% de santcugatencs que poden tenir aquest estalvi, el que significa que gairebé la meitat de veïns de la ciutat no poden tenir-ne. Malgrat ser més significatiu per ell, Carol no fa una valoració crítica i s'escuda en la feina que ja fan els serveis socials de l'Ajuntament.

Malgrat tot

Amb aquestes dades pot semblar que Sant Cugat té greus problemes sobre la taula però, malgrat això, l'Observatori desprèn unes quantes dades positives. En primer lloc, un sentiment de pertinença de 7'6 sobre 10, especialment marcat al centre de la ciutat. De la mateixa manera, un 92% de santcugatencs se senten bastant o molt satisfets de residir a la ciutat (amb una nota mitjana de 8). Aquesta percepció baixa a Valldoreix, Mira-sol i La Floresta – Les Planes que donen una nota de 7'91, 7'86 i 7'51 respectivament; dada normal per Carol perquè són districtes i EMD amb molta personalitat pròpia.

Una dada que destaca també positivament és que l'Ajuntament és l'única institució aprovada pels santcugatencs amb un 6 sobre 10. Es demostra així la confiança en les institucions més properes al ciutadà. Alhora es veu una marcada desconfiança amb el govern central puntuada en un 2'2 sobre 10.

Per què sí poden haver més de dos mitjans a Sant Cugat?

Hui he entrevistat a Francesc Carol, Tinent d'Alcalde de Governació, Seguretat i Participació Ciutadana a Sant Cugat. L'entrevista girava al voltant de les dades del darrer Observatori Sociològic municipal i s'emetrà el dimecres al Punt i a part. L'entrevista és interessant però no és el motiu d'aquest article. 

En acabar l'entrevista Carol s'ha interessat per saber qui era jo; cosa normal perquè encara no ens coneixíem en persona. La meua relació amb Sant Cugat no es pot explicar sense dos factors: Ràdio Floresta i el meu pas pel Sant Cugat Informa. No podia obviar tampoc la creació d'un nou mitjà a la ciutat després que tot l'equip que formàvem el Sant Cugat Informa hagem deixat el diari per raons que ara no cal explicar. 

La conclusió de la breu conversa entre el seu despatx i la porta de la tercera planta de l'Ajuntament ha estat un «jo no crec que puguin haver tres mitjans a Sant Cugat». No li he donat més importància perquè no era una conversa transcendental, però entenc que el propi Carol i tots els dubtosos del projecte de moment anomenat Tornarem a informar tenen dret a saber per què pot i inclús creiem que ha d'haver un altre mitjà a Sant Cugat. 

Per a començar, no seria el tercer mitjà ja que hi ha el Cugat.cat (web, ràdio i tele en línea), el TOT Sant Cugat (més el diari) i el Sant Cugat Informa. A banda, trobem altres mitjans no professionalitzats però que aporten informació com la pròpia Ràdio Floresta, El Enterao, Jan Petit, diferents blogs personals i de partits... Sé que és contraproduent començar l'article dient que no serem el tercer, sinó el ves a saber quin número; però ara ve la resta. 

Entre els mitjans professionals 

Pot semblar negatiu, però explicar un projecte ha de passar per conèixer l'àmbit i fer veure les febleses i fortaleses de l'espai al qual vas a entrar. D'una banda, trobem el Cugat.cat i el TOT Sant Cugat. Aquests dos mitjans són líders en audiència pel que fa al periodisme digital en català a tota Catalunya. El primer és públic i el segon privat. El primer pot tenir control polític i el segon també. De vegades obvien alguns temes que el nostre (en sentit col·lectiu aquest «nostre») mitjà no obviaria. Per tant, tenim diferències i una cosa clara, ni rebem ni volem rebre grans quantitats de diners de l'Ajuntament si això ens ha de restar independència. 

D'altra banda trobem el Sant Cugat Informa. Aquest mitjà havia estat una esperança per nosaltres i tot i que no havíem aconseguit tanta audiència com els altres dos mitjans, havíem fidelitzat certs lectors. Amb la nostra marxa, el mitjà funciona en essència a base de notes de premsa i informacions fetes des de fora de la ciutat. 

En aquest àmbit apareixem nosaltres amb Tornarem a informar (ja tenim nom però el reservem a tenir el logotip que busquem mitjançant un concurs). Aquest nou mitjà pensa en la gent per funcionar. Els ingressos vindran en bona forma de la gent i molts continguts seran col·laboratoris. Si no tenim la resposta esperada, no podrem funcionar de forma professionalitzada; si sí, sí. 

Què oferirem?  

El nou mitjà serà això, un mitjà i, per tant, oferirem informació. Ara bé, defugirem de l'excés d'informació (infoxicació) i preferirem publicar una notícia al dia si aquesta té sentit i està ben treballada que 14 curtes, sense importància ni sentit. Volem informar no bombardejar informacions i dades a diestro i siniestro. 

Ja puc avançar que tenim col·laboracions assegurades, un disseny web estètic i clar i les ganes d'explicar coses que de moment no s'han dit (jo mateix tinc quatre idees concretes per a articles que ningú ha publicat, Xavi unes quantes més i Miquel també). 

Més enllà de la viabilitat econòmica entre la publicitat (amb models diferents als habituals a la xarxa) i la gent (socis, amics i subscriptors), tenim la certesa que Sant Cugat pot tenir un nou mitjà. És una ciutat plena de vida i activitats i en creixement poblacional constant. Al meu poble natal, Alcoi, hi ha uns sis mitjans de comunicació professionals diferents funcionant al mateix temps i algun altre a mig camí de la professionalització. Alcoi té uns 25.000 habitants menys que Sant Cugat aproximadament. 

Podria explicar moltes més raons de ser del projecte però no cal. Xavi ho explica molt bé a un article publicat al seu blog. Tenim valors, serem cooperativa, busquem autoocuparnos amb un treball i sou dignes, volem fer un projecte en positiu per a la gent de la ciutat... Per tant, Carol i tots els qui tingueu el seu dubte, és possible un nou mitjà a Sant Cugat!